El catedràtic del departament d’Enginyeria i Infraestructura dels Transports de la Universitat Politènica de València (UPV) Vicent Esteban Chapapría, director i coautor de l’informe Port de València: la nova terminal en l’ampliació nord –que conclou que no és necessària una nova declaració d’impacte ambiental (DIA) per a executar l’ampliació del port de València, tot i que l’actual data de l’any 2007–, és un dels encarregats d’elaborar l’informe tècnic sobre les causes i els perjudicis de la regressió de les platges de Tavernes de la Valldigna (la Safor). La notícia, feta pública pel mateix Ajuntament de la localitat a través d’una nota de premsa, no ha estat exempta de polèmica. Des de la Plataforma Per una vall digna, constituïda el 29 d’octubre amb l’objectiu de “defensar el territori per garantir un futur sostenible a la Valldigna”, critiquen la decisió del consistori, encapçalat per Sergi González Frasquet (Compromís), i urgeixen la regidoria d’Urbanisme, en mans de Josep Llàcer, a “buscar altres referents per a assessorar-se sobre els problemes ambientals que afecten la Valldigna”.
Les primeres obres d’ampliació nord del port començaren en l’any 2008 i finalitzaren en octubre de 2012, una actuació que, segons l’estudi mencionat, no va suposar “cap efecte addicional perjudicial sobre l’entorn costaner”
L’informe sobre l’ampliació del port de València dirigit per Chapapría, i encarregat per la Càmera de València, la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) i l’Associació de Directius i Empresaris logístics amb un pressupost de 30.000 euros, ja va fer alçar la veu d’alarma entre les organitzacions i expertes que s’oposen al projecte, a causa d’una sèrie d’afirmacions que consideraven contràries a l’evidència científica. Les primeres obres d’ampliació nord del port començaren en l’any 2008 i finalitzaren en octubre de 2012, una actuació que, segons l’estudi mencionat, no va suposar “cap efecte addicional perjudicial sobre l’entorn costaner al nord i el sud” del port. En canvi, altres estudis de la Universitat Politècnica de València conclouen que les ampliacions anteriors ja han constatat petjades ambientals irreversibles. Per exemple, la platja de l’Arbre del Gos ha registrat una regressió de 65 metres de sorra; seguida de la de Pinedo, que ha perdut 56,7 metres; la de la Creu, que ha retrocedit 40 metres, i les del Saler, que n’han perdut 34. A més a més, les expertes ja han començat a evidenciar una regressió de la costa en l’entorn del parc natural de l’Albufera. Fins i tot, el mes d’abril, el president de l’Autoritat Portuària de València (APV), Aurelio Martínez, va admetre la responsabilitat del port en la regressió de les platges.
Si resseguim la trajectòria professional de Chapapría, resulta fàcil trobar els vincles entre el catedràtic de Costes i Ports i els interessos expansius de les infraestructures portuàries. Exdirector de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, adscrita a la Universitat Politècnica; i expresident de l’Associació d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i de l’Enginyeria Civil, Chapapría també ha sigut director d’un port esportiu i va ser adjudicatari de l’estudi del projecte d’ampliació del port esportiu de la Pobla de Farnals l’any 2009. També han destacat les seues declaracions contradictòries als mitjans de comunicació. El 6 de febrer de 2020, el catedràtic afirmava que no considerava justificat el dragat del canal d’accés al port i que, en el cas d’executar-se, hauria de ser avaluat amb criteris mediambientals. Tan sols tres setmanes més tard, l’expert canviava d’opinió i considerava que les obres no necessiten tramitar una nova Declaració d’Impacte Ambiental, perquè “és una obra de farciment que s’executa dins del recinte portuari i que, per tant, no requereix cap declaració ambiental”, segons informava Valencia Plaza.
Carme Melo, membre de la Plataforma Per una vall digna, es mostra sorpresa davant la decisió d’encarregar l’informe sobre la regressió de les platges de Tavernes a Chapapría, sobretot, si es té en compte que l’Ajuntament està governat per Compromís, formació política contrària a l’ampliació del port i que pretén portar als tribunals l’informe de Ports de l’Estat que avala el projecte. “L’informe encara no és públic i, per tant, no el podem avaluar”, incideix Melo. “Però no entenem el perquè s’ha recorregut a aquesta persona, que ha elaborat un informe esbiaixat, que no té en compte els efectes mediambientals i que exagera la creació de llocs de treball que pot suposar l’ampliació, per a fer l’informe de la regressió de les platges”, rebla. És per això que, a parer seu, aquesta decisió mostra la pretensió de continuar amb un “model d’ocupació del territori basat en el creixement i el desenvolupament d’infraestructures”, tot en un context d’emergència climàtica.
Agressions a la platja de Tavernes
L’elaboració de l’informe de la regressió de les platges de Tavernes s’anuncia en un moment en què el litoral d’aquest municipi de la Safor es troba amenaçat per la celebració d’un macrofestival de hardcore i hardstyle, l’Octopus, impulsat per l’empresa Alaia Business SL —que cada any organitza el festival Medusa Sunbeach a la localitat de Cullera (Ribera Baixa)— per als dies 8, 9, 10 i 11 de juliol de 2022. “L’Ajuntament està demanant la protecció de la platja i, al mateix temps, vol autoritzar un macrofestival que ocasionarà la seua destrucció”, exposa Melo amb certa perplexitat.
La proximitat dels terrenys on es pretén celebrar l’Octopus Festival a una zona de platja pràcticament verge i al Lloc d’Interés Comunitari (LIC) de Dunes de la Safor va fer activar la mobilització
Després d’haver de canviar la ubicació per les possibles afeccions al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, la segona proposta d’escenari per al festival consisteix en un terreny privat, que forma part de l’anomenat Pla d’Actuació Integrada (PAI) Sectors 17-Marenys 2A de Tavernes, plantejat en 2002 i aprovat definitivament en desembre de 2007. Es tracta d’una zona de camps de cultiu, molts d’ells abandonats, separada de la mar per un cordó de dunes. En aquesta superfície, de 515.080,44 metres quadrats, la urbanitzadora Cavilga SA tenia prevista la construcció de fins a 2.576 habitatges, dotacions esportives i hoteleres i un passeig marítim en primera línia de platja. Una actuació que avui dia, i després de l’esclat de la bombolla immobiliària, continua sense executar-se.
La proximitat dels terrenys on es pretén celebrar l’Octopus Festival a una zona de platja pràcticament verge i al Lloc d’Interés Comunitari (LIC) de Dunes de la Safor va fer activar la mobilització. L’àrea, d’unes setanta hectàrees riques en endemismes (espècies autòctones) i protegides per la Xarxa Natura 2000, alberga tots els cordons dunars encara existents a la comarca de la Safor, els quals actuen com a un magatzem d’arena per tal d’evitar la regressió de les platges. N’està formada per dunes fixes, embrionàries, amb gespa i vegetació i dunes mòbils; a banda, mostra fauna, com el corriol camanegre, i flora pròpies dels hàbitats litorals que es podrien veure afectades per l’afluència de l’esdeveniment, que en un principi es va plantejar amb un aforament estimat d’unes 15.000 persones i una zona d’acampada.
La plataforma desconeix si l’empresa impulsora del festival ja ha presentat el projecte definitiu a l’Ajuntament, amb qui aquest mitjà ha contactat, però del qual no ha rebut resposta en el moment de publicar l’article. No obstant això, sí que s’ha constatat l’execució de diverses actuacions de desbrossament per poder facilitar l’organització del festival. Segons van denunciar per mitjà d’un comunicat, alguns veïns i veïnes “han patit destrosses als seus camps i han denunciat danys en horts, camins, murs i séquies”. I afegeixen: “S’han fet cremes a hores intempestives i molt a prop de les cases de la gent, alterant la tranquil·litat i la salut de les famílies que hi viuen en la zona”. Aquestes actuacions han derivat en la presentació de denúncies per part d’algunes de les persones afectades, a les quals, segons informa Melo, també es podria sumar una denúncia col·lectiva des de la plataforma, que exigeix transparència a l’Ajuntament, el compliment dels drets a la informació i participació ciutadana, així com l’aturada de totes les actuacions perquè es puguen avaluar els possibles impactes en el paisatge, la biodiversitat i la línia de costa.
