Un tributo a la tierra és la història d’un cercle trencat. El relat de com naixia del sòl, creixia de les arrels, brollava a fonts d’aigua, nedava amb els peixos, creuava boscos amb els rens, caminava amb els éssers humans, il·luminava el cel amb les estrelles.
El cercle era mil·lenari i seguia cicles anuals. Abastava centenars de quilòmetres. Era petit com una comunitat nòmada indígena nord-americana. El cercle era tota la natura i en aquesta abraçada, les persones hi tenien un lloc i l’honraven. Compartien els dolors i les alegries d’altres éssers, convivint en uns paratges d’estius agraïts i d’hiverns mortífers.
La colonització té històries de cercles truncats per tot el planeta. La màgia d’aquesta novel·la gràfica és la capacitat del reporter Joe Sacco de fer-nos recórrer segles de forma fluida, en un continu anar i tornar, del present al passat i viceversa. Trobant els lligams entre les que van patir la brusca estripada dels seus territoris, sabers, tradicions i modus vivendi, i les que avui lluiten per reclamar la reparació d’aquest dany o per protegir-se d’altres.
La màgia d’aquesta novel·la gràfica és la capacitat del reporter Joe Sacco de fer-nos recórrer segles de forma fluida, en un continu anar i tornar, del present al passat i viceversa. Trobant els lligams entre les que van patir la brusca estripada dels seus territoris, sabers, tradicions i modus vivendi
Com l’amenaça creixent de l’emergència climàtica o l’extractivisme. I és que, tal com pregunta Sacco a Occident: “Quina és la cosmovisió d’un poble que ni prega ni dona les gràcies, que li roba a la terra tot allò que desitja, i que paga el seu deute amb arsènic?”.
L’obra és un mirall de les civilitzacions occidentals que han arrasat el continent americà, a través del cas concret del genocidi de la comunitat dene, al Canadà. Les rèpliques continuades d’aquell cataclisme són part de la seva herència genètica i epistèmica.
Per exemple, amb les conseqüències nefastes dels internats canadencs, on l’Estat i l’església van abusar, agredir i assassinar a centenars de joves indígenes durant dècades, en una reeducació forçosa per esborrar tota una població. Un fet traumàtic que ha desfermat violències secundàries quan han arribat a l’edat adulta aquests menors segrestats i torturats durant anys.
Ara bé, Sacco ens mostra les resistències. El cercle esventrat s’ha teixit novament, amb fils trenats a força de memòria. Té arbres que han rebrotat, supervivents sota la neu de dècades de censura. Té rius que han aflorat malgrat la sequera del capitalisme. Té vida, malgrat l’espoli.
