“Hi ha una relació bidireccional entre canvi climàtic i turisme: el turisme contribueix al canvi climàtic amb aportacions de CO2, principalment associades al transport aeri”. És una de les conclusions de l’informe d’externalitats ambientals del turisme de l’Agència de desenvolupament urbà (ADU), que també apunta algunes xifres que posen de manifest la importància de l’aeroport del Prat en el sector turístic de Barcelona i Catalunya: la immensa majoria dels turistes que arriben a la capital catalana –85,7 %– ho fan en avió. En total, l’any 2018, al voltant del 43 % del passatge de l’aeroport del Prat –23 milions– eren turistes.
L’informe també destaca que, tot i els efectes positius que genera aquest sector a Barcelona –com la creació de llocs de treball– l’activitat turística triplica els consums d’aigua, augmenta la generació de residus, el soroll, i té impactes directes en la gentrificació, la saturació de l’espai urbà, en la destrucció del comerç local i en afectacions en la mobilitat pública.
“És un fet demostrat que un grau alt de turistització d’una ciutat o territori equival a un greu problema de salut pública”, alerta Dani Pardo des de l’Assemblea de barris pel decreixement turístic (ABDT), col·lectiu que fa anys que lluita per conscienciar sobre els impactes nocius del model turístic i proposant-hi alternatives socioeconòmiques. “Quan es tracta de rellançar l’economia, el mateix model turístic –el de: ‘com més, millor’– torna a estar als primers llocs de la cursa. Amb l’excusa dels llocs de feina, la propaganda funciona a tota màquina, no falten ajuts públics, facilitats, exempcions fiscals i la campanya salvatge de persecució implacable que administracions públiques i lobbies estan duent a terme per a un despropòsit com l’ampliació de l’aeroport”, afegeix.
Coordinar-se per sobreviure
És per això que col·lectius d’habitatge i organitzacions crítiques amb el model turístic s’han afegit al manifest i a les plataformes que lluiten contra l’ampliació del port i de l’aeroport del Prat. Pardo ens detalla: “La mobilitat és la clau del procés global de turistització. El nostre rebuig a l’ampliació de l’aeroport recull els impactes de la turistització i del monocultiu turístic, a més de posar el focus en l’emergència climàtica. El bé comú només podrà imposar-se mitjançant àmplies aliances, lluita social i ambiental”.
El 85 % dels turistes que arriben a Barcelona ho fan en avió i suposen el 43 % del trànsit de viatgers del Prat
Pere Bonet, de Ni un pam de terra, destaca que “no és només l’ampliació de 500 metres d’una pista. No és només un tema mediambiental, ni de biodiversitat o salut pública. És una qüestió de model econòmic i d’efectes socials, de la precarització del món laboral, d’un model turístic caducat, del creixement dels preus d’habitatge. És tot el que envolta aquesta ampliació”. I ho remata dient que, “per això és estratègic coordinar-nos amb moviments socials i sindicats d’habitatge, vinculant lluites com les dels plans urbanístics, sent conscients i coherents amb com ens afecten a totes”.
El que sembla clar és que l’ampliació trobarà una oposició creixent i sensibilitzada amb l’emergència del clima i la preservació del delta. “En el 2004 no teníem prou coneixement tècnic, jurídic i científic per defensar-nos, ara sí que en tenim. Que es vagin preparant, perquè això serà una batalla semblant a la d’Eurovegas”. Ho diu Maria Garcia, de Zeroport, com a referència a l’àmplia mobilització social que va haver-hi al delta l’any 2010 i que va aconseguir evitar la instal·lació de megacomplexos de casinos, hotels i oci per part del magnat Sheldon Adelson. Aquell projecte tenia ple suport del govern de Convergència i Unió d’Artur Mas i els arguments que s’utilitzaven per defensar-lo –dinamització econòmica, creació de fins a 200.000 llocs de treball– eren molt similars als que s’exposen avui per defensar l’ampliació. El portaveu del govern d’aleshores, Francesc Homs, va assegurar que l’arribada d’Eurovegas a Catalunya ens donaria “llocs de feina, riquesa i projecció internacional”.
