Després d’una gira per més d’una trentena de municipis, el documental de la ‘Directa’ i la productora valenciana Sistema del Solar s’estrena en obert a YouTube i la plataforma digital La Guixeta. L’audiovisual detalla com es van perpetrar els crims d’Estat contra qui col·laborava amb la guerrilla maqui a les comarques de Castelló
Els masos, camins i muntanyes de les comarques del nord de Castelló van testimoniar la violència descarnada contra la guerrilla antifranquista i les seues xarxes de suport. A l’Estat espanyol, al voltant de 8.000 maquis i masovers que col·laboraren amb els guerrillers van ser assassinats per les forces repressives de la dictadura de Francisco Franco, segons les investigacions de diversos historiadors. Per als familiars de les víctimes són “crims d’Estat” que el franquisme va intentar silenciar i mai han estat investigats. La veu de les muntanyes, un documental de 50 minuts, s’endinsa en el passat guerriller per a posar-hi llum i desgranar les impunitats que envolten les morts de tres habitants de Castelló.
Després de més de mig any de gira, aquest dimarts el documental es publica en obert als canals de YouTube de la Directa i de la productora Sistema del Solar. També es podrà reproduir en La Guixeta, una plataforma digital de continguts audiovisuals en català que va nàixer com a alternativa a les plataformes dominants. La preestrena es va organitzar a finals de maig a Castelló amb dues projeccions, al Teatre del Raval de la capital de la Plana i al saló d’actes de la Caixa Rural de Benassal, municipi natal d’un dels testimonis entrevistats. Després, es va iniciar una gira de projeccions que ha recorregut més d’una trentena de municipis dels Països Catalans. A aquestes presentacions se sumen les tres organitzades en el marc de la programació del Festival valencià Cinema Ciutadà Compromès, el qual va seleccionar La veu de les muntanyes per “contribuir a la recuperació de la memòria històrica”.
La veu de les muntanyes, un documental de 50 minuts, s’endinsa en el passat guerriller per a posar-hi llum i desgranar les impunitats que envolten les morts de tres habitants de Castelló
Periodistes com Violenta Tena, de El Temps, l’ha descrit com una “obra que ajuda a situar en el debat públic una realitat encara massa desconeguda. Un documental, també, que fa justícia a les moltes persones que, de forma callada, han treballat durant dècades, per trencar silencis i fer fòllega en la memòria històrica”. Per la seua part, Pilar Vidal, presidenta del Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal, reivindica el documental com a eina de recuperació de la memòria històrica i de lluita contra el feixisme.
José Fabregat Juan, pintor de Benassal, i els masovers Pedro Solsona Garcés i Francisco Gisbert Prades van morir a finals de la dècada dels quaranta, després de ser detinguts i torturats per la Guàrdia Civil franquista. El motiu: haver col·laborat amb la guerrilla. José Fabregat Juan hauria estat col·laborador i integrant d’un consell de resistència antifranquista, Pedro Solsona Garcés hauria proporcionat aliments als guerrillers que se situaven en la zona de Puertomingalvo, mentre que en el context de l’anomenada massacre del mas de Cabanil, on la Guàrdia Civil va matar dos guerrillers i va detenir un altre; Franscico Gisbert —propietari del Cabanil— va ser detingut i posteriorment assassinat per haver tingut contacte i subministrat aliments a la guerrilla.
Tots tres van ser assassinats en aplicació de la llei de fugues, descrita per l’historiador Raül González Devis, especialitzat en els fets ocorreguts durant la conjuntura guerrillera i autor del llibre Tragèdies silenciades; com al “molt expeditiu procediment extrajudicial que consistia a disparar i matar un detingut amb el pretext que pretenia escapar-se”. “Equivalia a la incitació a la mort irregular, encoberta i impune de detinguts a l’efecte de reduir judicis […] i amagar de cara als representants diplomàtics i a l’opinió pública internacional, les irregularitats processals i l’absència de garanties dels detinguts”, rebla.
A més d’investigar les irregularitats en les tres morts per mitjà de l’anàlisi d’informes oficials de la Guàrdia Civil recuperats de l’Arxiu Històric de Castelló i d’entrevistes a familiars, l’obra narra com va impactar la repressió franquista als detinguts i als seus familiars. Ho relaten Pepa Fabregat, filla pòstuma de José Fabregat Guan; Toni Solsona, fill de Pedro Solsona Garcés; i Paco Sabucedo, net de Francisco Gisbert. També hi és la veu d’Elena Solanas, besneboda del maqui Florencio Pla Messeguer, conegut popularment com La Pastora. Amb 31 anys, Florencio va entrar en contacte amb l’Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA), primer subministrant aliments i material, després com a guerriller. Va aconseguir ocultar-se i fugir de la Guàrdia Civil durant una dècada, fins al 1960, quan va ser detingut i empresonat. La seua família no va tornar a saber res d’ell fins al 2004, just després de la seua mort.
La veu de les muntanyes també aborda una relectura de gènere a la historiografia del moviment antifranquista
La veu de les muntanyes també aborda una relectura de gènere a la historiografia del moviment antifranquista, ja que les dones masoveres “van ser cabdals en el funcionament de les xarxes de suport i col·laboració de la guerrilla”, explica Mercedes Yusta, historiadora especialitzada en les resistències contra el franquisme des d’una perspectiva feminista. El documental recupera la història de la col·laboradora i guerrillera Esperanza Martínez, l’última dona guerrillera viva a l’Estat espanyol que va formar part de l’Agrupació Guerrillera del Llevant i Aragó.
Produït per la Directa, en col·laboració amb Sistema del Solar, el documental ha estat realitzat sobre terreny per les guionistes Ester Fayos i Paula Lorenzino i les càmeres Natxo Alapont, Laura Escartí, Mathias Rodríguez i María Cintrano Fernández. Compta amb el suport del Memorial Democràtic, institució de la Generalitat de Catalunya que té per missió la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica.
