A mitjans del mes de setembre, el president egipci Abdel Fattah al-Sisi va presentar l’anomenada estratègia nacional dels drets humans, un document que per primera vegada estableix un pla governamental de cinc anys destinat a millorar la desastrosa situació del país en aquesta matèria. Al-Sisi, conscient que l’anunci anava principalment dirigit a la comunitat internacional, va arribar fins i tot a declarar que l’adopció de l’estratègia marcava una “fita en la història d’Egipte”.
Set mesos després, a principis d’abril, la família de l’economista egipci Ayman Hadhoud, membre del comitè d’un partit liberal, va denunciar públicament la desaparició d’aquest els primers dies de febrer. El seu entorn sabia que Hadhoud havia estat detingut per les forces de seguretat i que l’havien traslladat a un hospital, on els van assegurar que no hi era. Poc després de fer-ho públic, les autoritats els van informar que Hadhoud havia mort a l’hospital, sota custòdia, feia un mes. Segons diversos testimonis, el cos mostraria signes que indicarien que havia estat torturat i que no va morir el dia que consta en el certificat de defunció, sinó dies abans de transcendir el cas.
L’estranya mort de Hadhoud i la velocitat amb què institucions com la Fiscalia egípcia han tancat files amb la versió policial, ha generat una gran polèmica i representa una nova evidència que la campanya que el règim egipci ha llençat els últims mesos entorn de la millora dels drets humans no és més que per netejar la seva imatge. El principal objectiu del Caire és convèncer els Estats Units i la Unió Europea –que des de l’elecció de Joe Biden s’havien mostrat cada vegada més incòmodes amb les flagrants vulneracions de drets humans– que el govern està adoptant mesures al respecte. Malgrat que la situació no ha canviat, els gestos buits semblen estar donant resultats, ja que des del setembre s’estan produint menys crítiques sobre els abusos comesos al país.
L’objectiu del Caire és convèncer els Estats Units i la UE que el govern està adoptant mesures al respecte
Hi ha almenys tres fets que posen en relleu els artificis del Caire. El primer fou l’anunci, a l’octubre, que per primera vegada en quatre anys no es prorrogaria l’estat d’emergència al país, que concedeix amplis poders al govern i als serveis de seguretat alhora que redueix la supervisió judicial. Tanmateix, col·lectius de drets humans van alertar aleshores que durant els quatre anys que ha estat en vigor Egipte ha aprovat tot un arsenal legislatiu que, a la pràctica, ha integrat els poders de la llei d’excepció a les lleis penals.
El segon fet va ser l’anunci de l’estratègia nacional de drets humans. Més enllà de ser paper mullat i d’ignorar la profunda crisi de drets humans al país, el perill del text rau en el fet que defineix un concepte a l’egípcia del que són els drets humans, convertint-los en una noció tan intencionadament àmplia i vaga que permet al govern eludir els abusos més denunciats.
El tercer ha estat una suposada reforma del seu sistema penitenciari, que ha inclòs la inauguració d’una nova gran presó que compleix amb “estàndards americans” –que a ulls de les autoritats serien el camí a seguir– i el canvi de la terminologia al voltant de la qüestió, de manera que ara no es va a la presó sinó a centres de reforma i rehabilitació. En paral·lel, però, s’han continuat documentant desenes de denúncies de maltractaments i de tortures a les presons, i més d’una desena de morts, la majoria fruit de negligències. Per denunciar aquesta situació, en les darreres setmanes presos polítics destacats han començat una vaga de fam.
Davant la campanya de relacions públiques del govern egipci, els principals col·lectius de drets humans que encara estan actius al país han preparat una llista de set reformes que consideren necessàries, clares i urgents. Aquestes inclouen alliberar els milers de presos polítics, acabar amb la pràctica de les detencions preventives indefinides, aixecar realment l’estat d’emergència, suspendre totes les penes de mort pendents d’executar-se, detenir la persecució de la societat civil, aixecar el bloqueig de centenars de pàgines web i retirar un projecte de llei sobre l’estatut personal que reverteix anys de lluita pels drets de les dones. Només així es podrà, segons aquests grups, començar a capgirar l’erosió de drets humans a Egipte.
