Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El festival Tradicionàrius aposta per l'estabilitat que li atorga la veterania 

Aquest divendres, 10 de gener, arrenca al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de la Vila de Gràcia de Barcelona l'edició número 33 del festival de referència de la música i la cultura popular i tradicional dels Països Catalans, amb un homenatge col·lectiu a l'acordionista basc Kepa Junkera. Com sempre amb la porta oberta a sonoritats d'arrel d'altres tradicions, el festival presenta un cartell ampli amb relativament poques novetats respecte al model que ha anat consolidant cita rere cita

L'equip de persones que fa possible el festival Tradicionàrius. A l'última fila, a l'esquerra, el seu director, Jordi Fàbregas / Arxiu

Com cada any des del 1988, un cop passat Reis, el festival musical més matiner de l’any aixeca el vol. Es tracta del Tradicionàrius, la trobada internacional entorn del folk, protagonitzada principalment pels sons arrelats als Països Catalans, que té lloc al Centre Artesà Tradicionarius (CAT) de la vila de Gràcia, a Barcelona, entre el 10 de gener i el 3 d’abril.

Si li demanem un balanç telegràfic d’aquests 33 anys de vida del festival, el seu director, Jordi Fàbregas –músic de llarg recorregut, actualment al grup El Pont d’Arcalís–, és concloent: “La resposta ha de ser positiva davant tota la feina que ha fet tanta gent en els diversos apartats de l’àmbit de la música folk. Al sector hi ha efervescència i ebullició, amb un excel·lent nivell de músics joves molt ben preparats fent coses arriscades i eclèctiques. Però la pregunta és si som capaços de fer visible als mitjans de comunicació generalistes tot això que està passant. Realment costa molt, i això és una batalla on hem de continuar insistint dia a dia. Hauríem de tendir a què el que fem no fos tan excepcional, sinó un element més assidu, més normal en la informació musical”.

Des d’una altra perspectiva, així descriu la situació el musicòleg Jaume Ayats al text introductori que acompanya el programa de la nova edició del cicle: “Han calgut més de 30 anys per entendre la importància del festival, per entendre la sort que tenim de disposar d’una eina compartida i eficaç com aquesta. No cal dir que tenir un any més l’oportunitat de gaudir-ne és un dels miracles –dels tants miracles que hem hagut d’inventar!– d’aquest nostre país, tan llarg i estret, escampat entre estats i divisions administratives i que viu crues realitats de presos, d’exilis i de repressions institucionalitzades. Hi és un lloc de trobada, d’intercanvi i on ‘es parla de vida’, com desitjava l’Ovidi i ens conjurem a fer possible. No perdeu el temps, si us plau, i feu servir el Tradicionàrius! Esbandiu la mandra i, com deia en Roviretes [el flabiolaire popular Josep Verdaguer (1920-1995)]–, no parleu de tradicions: sigueu-ne la continuïtat”.

La inauguració del 33è Tradicionàrius tindrà aquest any un caire molt especial ja que se celebrarà un concert col·lectiu dedicat a l’acordionista basc Kepa Junkera, que ara fa un any va patir un greu ictus del qual encara s’està recuperant

Efectivament, el Tradicionàrius, el seu equip organitzador, els seus músics i el seu públic han esdevingut la baula de la tradició que es nodreix del passat, viu el present i s’aboca cap al futur, perquè sense arrels no n’hi ha un demà, i més quan –malgrat que Jordi Fàbregas salvi el paper de la direcció general de Cultura Popular de la Generalitat catalana– les administracions i els mitjans de comunicació bandegen i marginen una música que no és millor ni pitjor que les altres, però és la nostra. I si no en tenim cura nosaltres, qui en tindrà? I si com a societat som incapaços de donar-li continuïtat, qui ho farà?

Els gallecs Gaizca actuaran demà a la sessió inaugural del Tradicionàrius 2020, després de l’homenatge a Kepa Junkera |Arxiu

 

La present edició del festival no ofereix gaires novetats perquè la seva programació viu des de fa temps una consolidada època d’estabilitat i manté tot un seguit d’actes que per si mateixos s’han convertit en tradicionals, com el Cap de Setmana de les Illes Balears (del 23 al 25 de gener), protagonitzat per la crema dels Foguerons a les places de Gràcia; o la Nit de les Terres de l’Ebre (6 de març) on els tortosins Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries organitzen la seva festa, en aquesta ocasió acompanyats d’altres músics ebrencs; o les sessions de folk dels dissabtes al migdia als mercats del districte; o les matinals dominicals amb espectacles familiars (2 i 9 de febrer); o els vespres de música improvisada entorn de la tradició que dirigeix Marcel Casellas (cada dimecres del 5 de febrer a l’1 d’abril).

Aquest divendres, 10 de gener, la inauguració del 33è Tradicionàrius tindrà aquest any un caire molt especial, ja que, després del tradicional seguici a càrrec dels grups Kabum i Guirigall, se celebrarà un concert dedicat a l’acordionista basc Kepa Junkera, un bon amic dels Països Catalans,  que ara fa un any va patir un greu ictus del qual encara s’està recuperant. L’homenatge comptarà amb la participació d’una bona colla d’amics del trikitixalari: Josep Maria Ribelles, Ballaveu, TXEC, El Pont d’Arcalís, Guillem Ballaz & Marta Rius i Guillem Anguera. I tot seguit es presentarà Gaizca Project amb el seu repertori de músiques gallegues, basques i catalanes.

Segons el director del certamen, Jordi Fàbregas, “a cada edició hem presentat propostes de risc. Enguany fem els Concerts arran d’escenari, que se surten del que és habitual. No estem asseguts esperant que arribin les innovacions, sinó que les acollim i fins i tot les potenciem”

Preguntat sobre la capacitat d’innovació del festival, Jordi Fàbregas creu que “sí que hem arriscat. A cada edició hem presentat propostes de risc. Enguany fem els Concerts arran d’escenari. Són concerts que se surten del que és habitual. També es fan propostes de col·laboració amb altres disciplines artístiques, com la dansa o amb la música electrònica. Jo crec que no estem asseguts esperant que arribin les innovacions, sinó que les acollim i fins i tot les potenciem”.

La principal novetat del festival consisteix en l’organització dels esmentats Concerts arran d’escenari, és a dir, una sèrie d’actuacions de petit format que protagonitzaran Arnau Obiols (16 de gener), Jordi Molina & Joan Díaz (6 de febrer), Quirze & Marc Egea (13 de febrer), La Companyia Minimíssima (12 de març) i Manu Sabaté (2 d’abril). Una altra iniciativa que es presenta per primera vegada i que va més enllà dels límits del cicle és el programa de difusió de la música tradicional Escoles al CAT (del 9 al 27 de març), un projecte de futur que, a partir del curs 2020-2021, pretén arribar a tants centres educatius com sigui possible.


Folk a les aules

El director del Tradicionàrius explica que aquesta “és una proposta que de moment consistirà en una prova pilot amb les escoles de Gràcia i que més endavant es podria estendre a tota la ciutat de Barcelona. Es tracta de fer conèixer d’on ve la nostra música, quina és la seva procedència, quina és la manera d’entendre-la, com és la seva sonoritat… I també de demostrar que hi ha possibilitats de desenvolupar-ne la creació. N’estem molt il·lusionats, però s’hi ha d’anar pas a pas, sense presses. A més, aquest programa es farà amb un col·lectiu de músics joves, d’aquestes noves generacions que estan sortint, que precisament estan preparant un congrés sobre l’estat del sector del folk que tindrà lloc al CAT entre el 17 i el 19 d’abril”.

El grup alcoià El Diluvi protagonitzarà l’homenatge a Ovidi Montllor, previst pel 20 de març |Josep Martí

 

El que no representa cap novetat és l’expansió del Tradicionàrius al territori, ja que el cicle col·labora amb diverses iniciatives vinculades a la música folk que s’estenen arreu de Catalunya. En aquesta ocasió es plasmen del Garrotxinàrius d’Olot (1 de febrer), La Violinada d’Argelaguer (7 i 8 de febrer), el Rubrifolkum de Sant Boi de Llobregat i el Folkestoltes de Girona (del 6 al 8 de març) i la Robertíada de Torroella de Montgrí (28 de març).

Aquest 2020 el Tradicionàrius també commemorarà dos aniversaris molt especials: els 40 anys dels Grallers de l’Acord (31 de gener) i els 25 de la mort d’Ovidi Montllor, amb un concert dels valencians El Diluvi (20 de març). Curiosament, però, minva el nombre d’activitats organitzades conjuntament amb el festival de cançó d’autor BarnaSants, amb qui només es programarà un concert, el del grup Aires Formenterencs (16 de febrer), i pràcticament desapareixen les sortides a fora del CAT, ja que en aquesta edició tan sols n’hi haurà una: la presentació del duet de cornamusa i orgue format per Francesc Sans i Josep Mateu que tindrà lloc el 15 de febrer a la propera església de Santa Maria.

Aquest 2020 el Tradicionàrius també commemorarà dos aniversaris molt especials: els 40 anys dels Grallers de l’Acord i els 25 de la mort d’Ovidi Montllor, amb un concert dels valencians El Diluvi

Pel que fa a la resta d’actuacions cal esmentar les del grup Riu, que celebra el seu desè aniversari (17 de gener); dues formacions veteranes com El Pont d’Arcalís i La Portàtil FM (18 de gener); l’arpista Josep Maria Ribelles amb uns quants convidats (1 de febrer); Germà Negre & Els Sons Essencials, que estrenaran “La Moreneta” (7 de febrer); els italians Na Fuoia i Aires del Montseny (8 de febrer); la Muixeranga de Barcelona i Sis Veus (15 de febrer); el ball de carnaval amb So Nat i Els Quatrevents (21 de febrer); les mallorquines Joana Gomila i Laia Vallès (27 de febrer); l’espectacle de dansa Socarrel (28 de febrer); Ballaveu i el francès Duo Absynthe (29 de febrer); la cantant Marta Rius (1 de març); La Coixinera (13 de març); els gallecs Os Chotos (15 de març); els també gallecs Xabier Diaz & Adufeiras de Salitre (21 de març); el grup Marala (22 de març); el Quartet Brossa (26 de març); el Cor País Meu (27 de març), i la festa de balls grecs amb la Banda Taximi (28 i 29 de març). En la majoria d’aquests concerts, així com en els d’arran d’escenari, es presentaran nous treballs discogràfics.

La cloenda del 33è Tradicionàrius se celebrarà el pròxim 3 d’abril, amb la tradicional cercavila de les colles de cultura popular de Gràcia i l’actuació del nou projecte de fusió Flabiol i Rumba. Jordi Fàbregas insisteix a desmentir l’existència d’uns suposats límits del festival i del local que l’acull, el CAT: “Mai hem pretès convertir-nos en un gueto. Una altra cosa és com es pugui rebre això que fem i difonem per part dels anomenats creadors de tendències, els que decideixen que és i no és modern, que es mouen partir d’una mena de bombolles que estan funcionant constantment, però sense gaire reflexió. El que volem és que aquest sector tingui prou activitat i molta vida pròpia. El principal objectiu del festival Tradicionàrius és que tot aquest esforç de creació i innovació es visibilitzi”.