És probable que els 28 pisos d’un edifici del carrer Sepúlveda de Barcelona acabin trossejats en habitacions. Vandor Real State, la societat d’inversió del fons britànic Patron Capital, està comprant blocs per ampliar el seu negoci de coliving, un model de lloguer d’habitacions de temporada destinat, sobretot, a turistes i estudiants estrangers. Per un pis que ara està llogat per 1.100 euros mensuals, en poden arribar a ingressar el triple.
La finca del barri de l’Esquerra de l’Eixample és una de les últimes adquisicions de Vandor, que acumula disset edificis als Països Catalans, segons consta a l’informe d’auditoria. A Barcelona en té tretze, i a València, quatre, que sumen un total de 301 pisos i locals, en molts dels quals ja ha aixecat parets de pladur per albergar habitacions. Entre la seva cartera immobiliària, també hi ha un edifici a Madrid i un altre a Getafe.
Vandor és una socimi, un vehicle d’inversió destinat al mercat de lloguer que no paga l’impost de societats. A més, desvia els seus beneficis a Luxemburg, un territori de baixa tributació
El lloguer d’habitacions és una figura que encara no està regulada i, per tant, permet esquivar la regulació de preus de lloguer. A més d’una sucosa rendibilitat, Vandor també treu profit de la seva forma jurídica. És una societat anònima cotitzada d’inversió en el mercat immobiliari (socimi), un vehicle financer destinat al mercat immobiliari de lloguer que té un règim fiscal molt especial: no paga l’impost de societats. A més, en aquest cas, Vandor desvia els seus beneficis a un territori de baixa tributació com Luxemburg, on té la seu la seva matriu, Patron Mosa.
El 2024, Vandor va ingressar més de 4,8 milions per arrendaments d’habitacions i més de 590.000 per lloguer d’habitatges. Per gestionar i comercialitzar els actius, el 2022 Patron Capital va crear la marca Cotown i va comprar la gestora Vanguard Student Housing. Des de la plataforma Cotown, ofereix “una experiència 100% #feelinglocal” i promociona el lloguer temporal agafant l’exemple de Mark Zuckerberg: “Va crear Facebook des de la seva habitació. Tu també pots assolir les teves metes aquí”.
Per arribar a oferir el que Vandor anomena “una experiència feelinglocal”, aquesta socimi ha d’expulsar el veïnat dels blocs. La política del fons d’inversió és no renovar els contractes de lloguer habitual, rehabilitar els pisos i llogar habitacions a estudiants o “nòmades digitals”.
Dels 28 habitatges al número 83 del carrer Sepúlveda, Vandor ja n’ha buidat la meitat i ha començat a fer obres al local dels baixos
Al número 83 del carrer Sepúlveda, Boris Oleart i Erika Montalván ho pateixen en primera persona. Dels 28 habitatges, Vandor ja n’ha buidat la meitat i han començat a fer obres al local dels baixos. “Hi ha veïns que ja han marxat, alguns després de rebre una compensació econòmica. El nostre contracte venç el mes de març, però tenim clar que ens hi quedem”, sentencia Oleart. Han viscut al barri de Sant Antoni tota la vida i tenen clar que tot i pagar 1.100 euros al mes per setanta metres quadrats, no trobarien cap alternativa al barri.
L’11 de novembre, el Sindicat d’Habitatge de l’Eixample –secció local del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya– va anunciar en una roda de premsa que pretenen frenar l’expulsió del veïnat del bloc, però per ara, Vandor s’ha negat a negociar. La portaveu del sindicat Rebeca Pérez remarca que no és un cas aïllat: “Exemplifica una dinàmica molt estesa a la ciutat, en què l’habitatge, en comptes de tractar-se com un bé bàsic per a la vida, és un bé actiu de mercat que genera benefici i lucre”. A més, Pérez denuncia que exerceix una força centrífuga sobre la població: “l’expulsa del centre a barris perifèrics, de la mateixa ciutat als afores i, finalment, d’aquestes poblacions properes a altres més llunyanes”.
A l’edifici del carrer Entença, en canvi, només hi queda una veïna, tots els altres pisos ja estan trossejats. Quan Vandor va comprar la finca el desembre de 2021 –després de passar per les mans de la Fundació Sagrada Família i una empresa inversora–, a Rosario Castillo encara li quedaven dos anys de lloguer habitual. Així i tot, el fons d’inversió va comunicar-li que no li renovarien. El juliol de 2024 li va arribar la demanda per finalització de contracte i ara està pendent de la resolució de l’Audiència de Barcelona.
A l’edifici del carrer Entença, en canvi, només queda una veïna, tots els altres pisos ja estan trossejats. Vandor ha demandat a Rosario Castillo per finalització de contracte
“Pel que he pogut veure, han dividit els pisos en dues habitacions dobles i tres petites. Cobren entre 500 i 700 per habitació”, explica Castillo. Si és així, Vandor podria estar ingressant 2.400 euros per cada pis, més del doble del que paga ella. “És un negoci rodó perquè no hi ha llei que reguli el coliving”, lamenta la veïna.
El d’Entença i altres blocs afectats per Vandor s’han organitzat a través del Sindicat de Llogateres. De fet, va ser Castillo qui va anar a picar al carrer Concòrdia 12, al barri del Poble-sec, i va conèixer Wendy Mercedes Sosa. La finca on viu també està en mans de Vandor i alguns dels pisos s’anuncien per a estudiants a la plataforma Vanguard.
Mercedes Sosa hi viu des de fa vint anys, en l’actualitat amb la seva mare de 84 anys, la seva germana gran i una criatura que té un 47% de discapacitat. Tot i comptar amb un informe de vulnerabilitat dels serveis socials, denuncia que Vandor no ha acceptat cap proposta de lloguer social i fa dos mesos, va demandar-la per finalització de contracte. “A tothom li han donat diners perquè marxés, només queden dues veïnes de renda antiga, un noi amb contracte vigent fins d’aquí a tres anys i jo. Tal com està l’accés a l’habitatge, no em serveixen de res els seus diners”, denuncia.
Tot i que el veïnat afectat coincideix a assenyalar la manca de comunicació i la intransigència de la propietat, Vandor defensa que aplica una gestió “basada en el diàleg, l’escolta i la recerca de solucions personalitzades”. L’empresa inversora afegeix que sempre busquen “acords que puguin incloure compensacions econòmiques per facilitar la recerca d’un nou habitatge”. Segons informació que ha facilitat a la Directa, els procediments judicials representen “una part molt minoritària” del conjunt de pisos en cartera i “el 94% dels contractes preexistents s’han resolt mitjançant acords negociats”.
La regulació pendent
El Sindicat de Llogateres fa temps que reclama la regulació de tot l’allotjament temporal, tant de pisos com d’habitacions. El portaveu Enric Aragonès remarca que la desregulació afecta en dos sentits: “Fa que a la gent que viu amb contracte d’habitacions se li vulnerin tots els drets i representa l’expulsió per a tots els veïns amb contracte habitual”. Precisament, el cap de setmana, amb el Sindicat d’Habitatge de Gràcia han organitzat una cercavila, un acte i un vermut pel barri de Gràcia amb parlaments de llogateres afectades pel model del coliving dels fons voltor New Amsterdam Developers i Vandor.
La llei que ha de regular els lloguers de temporada i ‘colivings’ es troba sobre la taula del Consell de Garanties Estatutàries del Parlament de Catalunya, perquè el PP i Junts la van recórrer
Ara mateix, la llei que ha de regular els lloguers de temporada i colivings es troba sobre la taula del Consell de Garanties Estatutàries del Parlament de Catalunya, perquè el PP i Junts la van recórrer. Un cop emeti el seu dictamen, que no és vinculant, previsiblement s’aprovarà a l’últim ple de l’any. Això, però, no la deslliura d’acabar tombada pel Tribunal Constitucional per “envair competències estatals”. Alhora, el Congrés espanyol ha reprès la tramitació de la reforma de la llei d’arrendaments urbans que inclou la regulació d’aquesta tipologia de lloguers.
