Les màquines de tala ja actuaven i les activistes estaven emboscades obstruint-les quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar la cautelaríssima que suspenia els treballs de prolongació de la C-32 pels paratges naturals del Vilar i Sant Pere del Bosc, a Blanes i Lloret de Mar, per defectes en l’avaluació ambiental del projecte. La suspensió cautelar va ser dictada el juliol del 2019 i, tres anys més tard, la justícia va ratificar per sentència que els raonaments de les entitats demandants eren més forts que els de la Generalitat. Malgrat tot, el passat 4 de desembre el Parlament de Catalunya va aprovar una moció que insta el Govern a publicar i executar un nou projecte que superi els obstacles legals que van impedir l’anterior.
L’ambició d’estirar l’autopista del Maresme fins a la Selva marítima és recurrent a la cartera de la conselleria de Territori, almenys des de la dècada dels noranta del segle passat. El seu abast i afectació s’han reformulat per tal d’adaptar-la a la legislació vigent. Originalment, s’enfilava fins a Tossa i incloïa una àrea de servei.
L’intent del 2019 comptava amb l’impuls financer d’Abertis a canvi d’una extensió en la concessió de l’autopista que hauria prorrogat la imposició de peatges més enllà del 2021
L’intent del 2019 comptava amb l’impuls financer d’Abertis a canvi d’una extensió en la concessió de l’autopista que hauria prorrogat la imposició de peatges als usuaris més enllà del 2021 –quan es van retirar les barreres–, en virtut d’un conveni de l’any 2015 entre la Generalitat i Infraestructures Viàries de Catalunya SA (INVICAT) del grup Abertis, signat pel conseller Santi Vila.
En resum, segons la informació del projecte frustrat, la construcció del ramal havia de discórrer uns set quilòmetres des de la sortida de Blanes fins a la C-63 a l’altura de Lloret, dibuixava un enllaç al barri de Fenals i estava pressupostada en 103 milions d’euros. L’esbós del circuit amenaçava el paisatge del Vilar i el de Sant Pere Bosc i oprimia l’entorn patrimonial i arquitectònic, com per exemple, el monument de l’Àngel, d’estil modernista.
L’argument polític per allargar l’autopista és resoldre la congestió de les carreteres secundàries que connecten amb Lloret, sobretot per l’afluència de vehicles els mesos d’estiu a aquesta localitat turística, però STOP C-32 i SOS Costa Brava consideren que la solució seria ineficaç i només traslladaria el problema als accessos de Lloret. Les entitats basen aquesta conclusió en l’estudi de mobilitat que l’Ajuntament de Lloret de Mar va redactar a conseqüència de la seva pressió.
SOS Costa Brava va revelar l’any 2019 que existia un acord de confidencialitat entre l’Ajuntament de Lloret de Mar i un inversor que planejava edificar un parc temàtic de l’univers Lego a la zona
A més, SOS Costa Brava va revelar uns interessos paral·lels durant la resistència al projecte del 2019. En una reunió amb càrrecs electes del govern municipal, l’entitat va saber que existia un acord de confidencialitat entre l’Ajuntament de Lloret de Mar i un inversor que planejava edificar un parc temàtic de l’univers Lego a la zona. Una de les condicions que hauria marcat l’inversor per desembarcar a Lloret hauria estat disposar d’una sortida directa de l’autopista, com passa al Camp de Tarragona amb el complex de Port Aventura.
Encara que l’estament polític local i nacional ha defensat que la prolongació és una reclamació històrica del territori, l’única expressió de la voluntat popular al respecte va ser una consulta celebrada l’any 2016 als dos pobles implicats i els resultats, malgrat l’escassa participació, van ser rotunds contra l’ampliació. Dels 3.660 sufragis, un 76,3% eren negatius a l’allargament. Només a Blanes, el cens el formaven 32.825 persones.
Amb el govern Aragonès, la Generalitat va encarregar un nou estudi de mobilitat a la Selva marítima, però la publicació del document es difereix quan Salvador Illa assumeix la presidència. La secretaria general de Mobilitat hauria assegurat a STOP C-32 i a SOS Costa Brava que la prolongació era una opció remota, perquè la Generalitat no volia estavellar-se de nou al jutjat. Amb tot, en unes jornades acabades d’organitzar –el passat octubre– a Lloret, per la Fundació Climent Guitart, el secretari general de Mobilitat, Manel Nadal, va fer una intervenció en sentit contrari. Nadal va anunciar la imminent publicació d’un estudi informatiu que valori la idoneïtat de dues propostes per comunicar el corredor de la Selva marítima: una d’elles és la reiterativa prolongació de l’autopista. I, immediatament després, Nadal va considerar, per a sorpresa d’alguns dels presents, que «guanyarà» el projecte de prolongació.
Els ecologistes donen per descomptat que l’estudi informatiu de Manel Nadal aprofitarà el traçat del projecte que van rebutjar el 2019 per abaratir costos i alleugerir el procés
És després de la previsió de Manel Nadal que Junts va prendre la iniciativa de presentar la moció de suport a la C-32 al Parlament el 4 de desembre, atès que, tradicionalment, la seva postura sempre havia estat favorable a la prolongació i volien prevenir que el PSC la capitalitzés en solitari. Al seu torn, STOP C-32 i SOS Costa Brava interpreten que les declaracions de Nadal en el context de la Fundació Climent Guitart (presidida per Cristina Cabañas, empresària hotelera) i, el canvi de criteri de la secretaria general, són indiciàries que hi podria haver un nou inversor en escena. Els ecologistes donen per descomptat que l’estudi informatiu de Nadal aprofitarà el traçat del projecte que van rebutjar el 2019 per abaratir costos i alleugerir el procés. Jaume Pujadas, membre de la plataforma STOP C-32 lamenta que el cas “sigui una altra oportunitat perduda en el canvi de model de país. Sembla increïble que ningú hagi pres nota que, precisament, el camí no és fer més autopistes, massificar espais i apostar pels vehicles privats i els combustibles fòssils. Estem decebuts,” diu.
Les entitats contràries, al llarg dels anys, han exposat alternatives. L’estudi de mobilitat que van forçar recomanava el desdoblament de carreteres existents i la implementació de les rondes recollides al POUM de Blanes, que haurien de reconduir el flux de pas a Lloret lluny del nucli urbà. Pel que fa a l’agressió ambiental, Jordi Palaudelmàs, president de SOS Costa Brava al·lega: “[La prolongació] és doblement nociva. A més de contribuir a l’ús del vehicle privat, el traçat passa per un bosc, és a dir, destrueixen la capacitat embornal d’absorció de CO₂ d’un espai que és la continuació del massís de Cadiretes i l’Ardenya, un conjunt riquíssim que agafa des de les Gavarres fins a la Tordera. I en comptes de preservar aquest conjunt i gestionar-lo convenientment, projecten una autopista pel mig. És un sense sentit,” afegeix. En el seu discurs al fòrum de Lloret, Nadal va manifestar que enrobustir el transport públic no és suficient per atendre la demanda, cal, segons el secretari general, millorar les vies d’alta capacitat.
