Ara, en el món de l’educació canina, en el món del gos, sembla que s’està posant de moda treballar en grup, com si els gossos fossin animals socials i gregaris des de fa dos dies. Però, en fi, ja sabem que els humans arribem molt tard en aspectes relacionats amb els animals, i amb els gossos en particular.
Els gossos, com a animals socials i gregaris, necessiten el contacte i la interacció amb altres iguals, i actualment en els espais urbans és una de les causes de problemes de comportament, ja que no tenen l’oportunitat ni el temps necessari per poder relacionar-se amb altres iguals. A causa d’això, sorgeix el treball grupal com a eina educativa i terapèutica o, com jo els nomeno, GET (grup educatiu i terapèutic), ja que considero que el treball en grup ha de poder donar resposta a les necessitats diverses dels gossos participants.
El treball grupal afavoreix i dona l’oportunitat de poder treballar les dificultats de comportament. Aquestes poden ser de caràcter psicològic o educatiu, on entrarien les emocionals, les cognitives i les socials i relacionals, les quals es manifesten en diverses problemàtiques de comportament com ara la por a altres gossos, a persones, a bicicletes; la poca capacitat d’autocontrol i d’autoregulació emocional; la poca tolerància a la frustració; la manca d’habilitats socials; la manca de coneixement i habilitat per comunicar-se i saber interpretar el llenguatge caní, etcètera. Els gossos poden manifestar de diferents maneres tot aquest ventall de dificultats psicològiques, com per exemple a través d’emocions com la por o la inseguretat, o de comportaments com fer destrosses a casa quan es queden sols, tibar la corretja, bordar de forma desmesurada quan van pel carrer o a casa…
El gos, que en un moment de la seva vida es troba amb alguna problemàtica de comportament, té l’oportunitat, a través del treball grupal, d’anar elaborant aquelles dificultats mitjançant la dinàmica de relació d’ajuda o a vegades de conflicte que s’hi dona
El gos, que en un moment de la seva vida es troba amb alguna problemàtica de comportament, té l’oportunitat, a través del treball grupal, d’anar elaborant aquelles dificultats mitjançant la dinàmica de relació d’ajuda o a vegades de conflicte que s’hi dona. No oblidem que el conflicte no és res més que una oportunitat per créixer, per aprendre dels nostres errors o dels altres i en els gossos passa exactament el mateix. La lliure interacció dels membres del grup afavoreix experiències en relació amb les seves necessitats a través de les diferents capacitats, eines i recursos que tingui cada gos. Això fa que cada individu pugui obtenir una experiència significativa que va donant resposta a les seves necessitats emocionals, cognitives, socials, etcètera.
Amb aquest treball grupal, el gos cada cop adquireix més experiència dels seus errors; del que els altres gossos li van posant de manifest sobre si mateix (que no són res més que les seves debilitats i potencialitats). El gos experimenta i viu dins d’una dinàmica grupal pensada i dissenyada en clau educativa i terapèutica altres maneres de gestionar situacions que té interioritzades, i va canviant el seu marc mental. De mica en mica, va sent capaç d’anar treballant i elaborant les seves dificultats amb l’ajuda que li dona el context grupal. I quan dic grupal em refereixo a les persones (els mateixos companys i companyes humans dels gossos participants) i als gossos que formen part del grup.
Però, sobretot, el treball grupal els permet ser cada vegada més conscients de les seves emocions i les seves capacitats d’una forma experiencial i, a poc a poc, anar elaborant i transformant una emoció tan complexa com la por en seguretat i confiança en si mateix. Per tant, podem dir que el GET és una eina que afavoreix l’autoconeixement del gos, li dona un espai per poder elaborar les seves dificultats a través d’un context grupal i al mateix temps permet als humans aprendre sobre educació canina i, el que és més important, anar coneixent cada cop més i millor als seus gossos per tal de millorar la seva convivència i relació.
Hem de ser plenament conscients que cada gos superarà les dificultats que tingui al seu ritme i sempre tenint present que cada individu és únic i, per tant, la seva evolució serà única i irrepetible. Només així podem acompanyar el gos a desenvolupar la seva capacitat resilient, sent el protagonista de la seva pròpia història.
