Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Qui hi ha darrere del 'lobby' que vol tombar als jutjats la reserva per a ús social del 30% d’habitatge nou a Barcelona?

Agrupacions de promotores i propietàries han presentat un recurs contenciós administratiu aquesta setmana contra la mesura aprovada per l'Ajuntament de Barcelona, impulsada per diverses entitats veïnals i de defensa del dret a l'habitatge [a la imatge de capçalera], que obliga a posar a la venda a preu assequible trenta de cada cent habitatges nous. Resseguim qui hi ha darrere aquesta demanda

La resposta de promotores i propietàries no s’ha fet esperar. Dos mesos després que entrés en vigor la mesura que obliga a destinar el 30% dels pisos de nova construcció Barcelona a habitatge assequible, el sector immobiliari l’ha recorregut a la jurisdicció del contenciós-administratiu. El recurs, subscrit per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona i l’Associació d’Agents Immobiliaris de Barcelona, defensa que la llei no habilita el consistori d’Ada Colau a regular aquesta matèria i que, a més, atempta contra el dret a la propietat. Irene Escorihuela de l’Observatori DESC (una de les entitats impulsores de la iniciativa) no se’n sorprèn: “estava clar que posarien demandes; ja ho han fet per temes menors”.

De fet, davant de qualsevol pas en direcció de regular l’àmbit de l’habitatge o d’autoorganització social, el sector immobiliari sempre ha respost. Quan va néixer el Sindicat de Llogaters a Barcelona el maig del 2017, el gerent de la Cambra de la Propietat barcelonina, Òscar Gorgues, va advertir que s’havia d’anar “amb cura perquè als propietaris no se’ls pot atemorir. Si hi comença a haver un sindicat lluitador, això el que farà és restringir encara més l’oferta de pisos de lloguer” i conseqüentment–va afegir– “provocar la pujada dels preus”.  La Cambra ha tornat a pronunciar-se en aquesta línia recentment, quan el Congrés espanyol va aprovar la nova Llei d’Arrendaments Urbans, que ampliava de tres a cinc els anys de contracte, però renuncia a regular els preus. En general, la mesura, advertien, podia frenar l’entrada d’habitatges al mercat i “tensionar” els preus. El president de Cambra de la Propietat és Joan Ràfols Esteve, que a més d’haver treballat al Ministeri d’Habitatge espanyol, també ha sigut director general d’Arquitectura i Habitatge a la Generalitat de Catalunya, conseller delegat de la immobiliària Vertix SA, director general adjunt d’Immobiliària Colonial (antigament sota control de La Caixa), o conseller de Solvia (grup immobiliari del Banc de Sabadell) entre altres.

Quan va néixer el Sindicat de Llogaters a Barcelona el maig del 2017, el gerent de la Cambra de la Propietat barcelonina, Òscar Gorgues, va advertir que s’havia d’anar “amb cura perquè als propietaris no se’ls pot atemorir. Si hi comença a haver un sindicat lluitador, això el que farà és restringir encara més l’oferta de pisos de lloguer”

Una altra de les veus que s’ha expressat en contra de la mesura de l’Ajuntament de Barcelona des del primer moment és la de Lluis Marsà García, com a president de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), que compta amb més de 500 grups immobiliaris associats que representen més de mil empreses. Marsà és alhora l’administrador únic d’Inmobiliaria Mar SL, coneguda comercialment com a La Llave de Oro, propietària del bloc La Janhela de la vila de Gràcia, ocupat per tres famílies. Marsà es va veure esquitxat per un presumpte pagament de comissions a canvi de tractes de favor de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i la Fiscalia li demana set anys de presó. Des del Col·legi d’Agents Professionals Immobiliaris també s’ha acusat Ada Colau de tirar endavant una mesura “electoralista” i fora de la llei. Ho deia el seu president des del novembre del 2018, Gerard Duelo, alhora vicepresident del grup GD Brookers, que es dedica a l’assessorament de compravenda d’actius immobiliaris.

El sector immobiliari considera que la mesura de l’equip de Colau se surt del marc regulador de la llei del sòl i la llei d’urbanisme estatals. que no estableixen una reserva del 30% de sòl edificable a funció social. A propòsit d’aquest argument, però, Irene Escorihuela recorda que la mesura no parla d’una reserva de sòl, sinó d’”una obligació de destí, és a dir, que no hi ha obligació de cessió de sòl sinó de posar un preu de lloguer o venda d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO) establert per decret”. Per aquesta raó, argumenta la portaveu de l’Observatori DESC, entén que no queda fora de la llei a la qual es refereix el lobby immobiliari.

 

Un camí d’obstacles

La mesura, impulsada per diverses entitats socials en defensa del dret a l’habitatge – la PAH Barcelona, el Sindicat de Llogaters, l’Observatori DESC, la FAVB i l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible– integrades en l’anomenat Grup Promotor de la Moció Lloguer Públic Bcn, ha anat trobant entrebancs pel camí.

El sector immobiliari considera que la mesura de l’equip de Colau se surt del marc regulador de la llei del sòl i la llei d’urbanisme estatals. que no estableixen una reserva del 30% de sòl edificable a funció social, però Irene Escorihuela, de l’Observatori DESC, ho rebat

Perquè el PSC i ERC donessin suport a la proposta el juliol del 2018, el Govern municipal va retirar la clàusula que congelava les llicències de les noves promocions fins que entrés en vigor, tan bon punt s’aprovés en el plenari. Els fets evidencien la funció que havia de tenir la clàusula. Des d’aleshores i fins al setembre passat, segons la tinent alcalde d’Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, les representants del sector de la construcció i la promoció van demanar 600 certificats, 400 més que l’any anterior. Corrien per evitar destinar el 30% a habitatge social. De fet, Sanz va assegurar que l’Associació de Promotors i Constructors (APCE) havia arribat a suggerir, a través d’un comunicat intern les seves associades, que avancessin les sol·licituds per esquivar la norma.

Després de passar per la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, va  pel ple municipal, per continuar per la subcomissió d’Urbanisme i finalment, la Generalitat de Catalunya va donar el vistiplau a la mesura i va modificar el Pla General Metropolità per fer-la efectiva.

Articles relacionats