Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Una família es nega a abandonar la seva llar, en una zona que vol reurbanitzar l'Ajuntament de Viladecans

El consistori del Baix Llobregat ja ha expropiat tots els terrenys de la zona on es desenvoluparà el Pla Parcial de Llevant, que contempla la construcció de 3.000 habitatges de règim lliure i protecció oficial. Un total de vuit propietaris més van ser citats el passat dimecres 13 de febrer, quan se'ls va atorgar un xec per la quantitat fixada prèviament per l'autoritat municipal

L’Ajuntament de Viladecans vol executar el Pla parcial de Llevant, que comportaria la construcció d’uns 3.000 habitatges, entre els quals el 60% serà de règim lliure i el 40% restant de protecció oficial. El Pla també preveu la definició d’una gran zona verda que connectarà amb el Montbaig (conegut com la muntanya de Sant Ramón) i la creació d’una avinguda que unirà el municipi amb Sant Climent i Sant Boi de Llobregat i l’autopista C-32. Per fer possible tot això, les persones que conformen el veïnat de la zona de les Oliveretes haurien de deixar de ser les titulars de les terres que seran urbanitzades. Un d’aquests propietaris, Adrián Mateos, haurà d’abandonar casa seva a canvi de 150.000 euros. “Mai ens han dit que haguéssim de marxar, només que em donaran diners per la meva propietat, però si em paguen, significa que ja no serà meva”, afirma.

A part del seu nucli familiar, a hores d’ara no hi ha ningú més vivint en les parcel·les pendents d’urbanitzar. Un total de vuit propietaris més van ser citats dimecres 13 de febrer, quan se’ls va atorgar un xec per la quantitat que l’Ajuntament els va fixar, però Mateos va preferir quedar-se a casa i “resistir”, com ell mateix assegura. “Si me n’haig d’anar, me n’aniré, però d’una manera justa. Li tenim molt d’afecte a aquesta casa, l’hem construït nosaltres i no me’n vull anar si no és amb la mateixa dignitat amb què deixo la casa”, rebla. Continua dient que durant tots aquests anys han rebut moltes ofertes de compres, per uns 600.000  euros, i que per això mateix consideren que la quantitat que els ofereix l’Ajuntament és una “estafa”.

Durant tots els anys que ha viscut en aquesta casa, la família l’ha volgut reformar i arreglar com ells volien, però no ho feien perquè sabien que algun dia haurien de marxar

Eva, la filla d’Adrián Mateos, explica que viure en aquesta situació és més difícil del que es pot pensar. Durant tots els anys que han viscut en aquesta casa l’han volgut reformar i arreglar com ells volien, però no ho feien perquè sabien que algun dia haurien de marxar. També l’han intentat vendre, però quan el comprador se n’assabentava que tard o d’hora s’hauria d’edificar allà, es tirava cap enrere. Afirmen que estan lligats de peus i mans perquè no poden vendre la casa, no poden posar-la com ells voldrien i al final no poden fer valer la seva propietat.

Mateos assegura que no ha pensat cap lloc on anar a viure i que la seva estratègia és la de resistir. No té grans estalvis i no sap on viure, ell i la seva dona ja estan jubilats i no volen moure’s de casa seva. No es van presentar a l’ajuntament el dia que els van citar i ara no sap que passarà. Diu que la solució per a ell és el diàleg, arribar a un acord, ja sigui apujant l’oferta, reallotjant-los en alguns dels pisos construïts o qualsevol altra opció “digna”.

Des de l’any 1996, la família rep cartes de l’Ajuntament comunicant-los que algun dia hauran de marxar de la casa. Segons Eva, cada cop han anat moderant el llenguatge, ja que les primeres eren “una mica amenaçadores”. Amb l’esclat de la crisi econòmica el pla es va parar, però ara s’ha posat en marxa i s’ha revalorat el preu de les propietats. També asseguren que la quantitat que se’ls ofereix ara –a causa d’aquesta revalorització– és menys de la meitat que la que se’ls oferia a l’inici de la creació del pla, i que als inicis l’Ajuntament va dir que trucaria una per una a les afectades per arribar a un acord especial amb cadascuna, tenint en compte les particularitats de cada cas.

Ángel Tomás García, cap de premsa Ajuntament Viladecans, assegura que se li donen 165.000 euros a la família pel valor de la parcel·la i de la casa, dels quals 14.400  euros són per a dos anys d’un lloguer

Fonts de l’Ajuntament Viladecans asseguren que es dóna 165.000 euros a la família pel valor de la parcel·la i de la casa. Del total, es considera que 14.400  euros són per a dos anys d’un lloguer per valor de 600 euros. A més, assegura que té dret a reallotjament en un dels pisos de protecció oficial que es construiran, tot i que encara no poden assegurar a quin preu. També afegeixen que Adrián Mateos té dret a fer servir el dret contenciós-administratiu, amb el qual es pot controlar la legalitat i accions de les Administracions públiques, i que els diners que se li han d’entregar estan guardats a la caixa general de dipòsit de la Generalitat per “sempre que els vulgui utilitzar”.

Tot i les previsions d’ampliar les zones verdes de 45.000 m² a 105.000 m², en el moment en què l’Ajuntament de Viladecans i l’Incasòl van donar llum verda al projecte, va néixer la plataforma Salvem les Oliveretes. La plataforma assegura que el pla aïllaria el parc de la Torre Roja i la ciutat de Montbaig, perdent així la zona forestal més important del municipi. També reclamen una catalogació del patrimoni històric i natural existent al parc.

Al ple municipal del 29 de juny es va aprovar provisionalment el Pla parcial de Llevant. La immobiliària Colonial SA va assumir les càrregues de la construcció d’una bassa de laminació sobre la riera de Sant Climent, la retirada de les línies elèctriques existents, la urbanització de nous espais i la construcció d’una pista d’atletisme. L’alcalde va explicar que el pla de Llevant resoldria els dèficits de la ciutat gràcies a la inversió privada.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!