Narració, viatge, mirada, reflexió sobre què és el Mediterrani, història, arqueologia, indagació filològica, aforismes, atles, crònica, geopoètica… Breviari mediterrani de Predrag Matvejević (en català a Labreu, 2025) és tot això i més. Un llibre que defuig ser etiquetat i alhora és un mosaic, un compendi erudit i poètic on l’autor desplega tota la seua sensibilitat de viatger i cantador d’històries, de persona que escolta, atenta a les coses xicotetes. Aquesta és la virtut de Matvejević: oferir-nos un relat bell i savi sobre el mar que ens fa veïns, sense idealitzar-lo, des d’una visió complexa i diversa. Amb paraules de l’autor, “El Mediterrani no és només pertinença… No permet ser reduït a una definició única… El Mediterrani no és només geografia”.
El Mediterrani ha sigut el teatre de la història d’aquesta banda del món i per a Matvejević. Més que una identitat, ser mediterrani és compartir aquest escenari de vida, conviure-hi amb el que tenim d’iguals i el que ens fa diferents.
L’autor, nascut a Mostar, forma part d’un grup d’escriptors que, com Claudio Magris, van haver d’exiliar-se i perdre el territori d’origen, i conceben Europa des de l’humanisme, com un conjunt de pobles connectats. Aquesta és la mirada de Predrag Matvejević a Breviari mediterrani, una mirada que juga a explicar la diversitat. Tots els pobles de la Mediterrània han sigut capaços de compartir moltes coses: territori, materialitat; però no l’espiritualitat. Potser des de fa segles pesquem de la mateixa manera des del Bòsfor a l’estret de Gibraltar i, tanmateix, ens han enfrontat religions i ideologies.
El llibre està organitzat en tres parts: “Breviari”, “Mapes” i “Glossari”. En la primera, llegeix el món i les persones, els gestos, les veus, la natura que passa a la història i a l’art, el cultiu de l’olivera, la migració de les anguiles, les llengües, els ports, les pedres, les cares de les persones, el color de les ones, l’oli i el vi, les peregrinacions, les rutes, els rius, les històries i, sobretot, en la darrera versió definitiva del llibre en croat, els detalls, que han de ser contats per poder ser copsats.
En la segona part explora com les diferents cultures de la Mediterrània han representat la mar i el territori en els mapes: hi ha mapes geogràfics i d’altres de meravellosos. Hi apareix un compendi de grans planells, importants, amb el nom de qui els elabora, i també d’anònims, més modestos.
I tanca el llibre amb un glossari que indaga en les paraules que representen, que diuen “la cosa”, comuniquen, defineixen, donen veu i anomenen realitats: la nomenclatura de les xarxes, els colors de la pintura, les denominacions del mar, les paraules del profeta, les illes, el sud, la mar entre terres, els ports, els mercats, la cuina, els naufragis, els somnis…
És per mitjà de les paraules que el viatger observa, el filòleg es fixa en com anomenen les coses i l’autor respon què és el Mediterrari. Predrag Matvejević desplega tota la seua saviesa també a L’altra Venècia (Labreu, 2024), un llibre que naix com una segona part del “Breviari” i que vol esbrinar on és la Venècia que no veiem.
El mecanisme que ens proposa és molt bonic: a partir d’un motiu concret, potser un detall aparentment insignificant, fa un viatge per mitjà de les paraules, la història, els monuments, les pedres de Venècia, etc. Va als gravadors i escultors anònims, ressaltant el seu treball, mira les plantes que creixen entre les pedres, el paviment que tothom trepitja, les herbes humils que ningú fotografia. Ningú mira tampoc els pals de Venècia: n’hi ha de grans, nous, lluents, i n’hi ha de rovellats, enfonsats. Els pals sustenten tota la ciutat per damunt de l’aigua. Allò que no es veu o que no mirem ho sustenta tot. Els detalls són importants, no l’impressionisme.
I ací és on hem gaudit més de tots dos llibres, perquè ens canvien la manera de mirar, perquè Matvejević veu el detall més insignificant i a partir d’ací és capaç de reconstruir tota la història, de Venècia i del Mediterrani. Quin luxe poder llegir-los en català i quin luxe reunir aquest patrimoni que també és nostre, com a lectors mediterranis, gràcies a la impecable feina de traducció del croat de Pau Sanchis.
La literatura és tornar a mirar el que hem vist i veure’l com si fos nou. Com a Matvejević, a Pau Sanchis, que també és poeta amb el nom de ploma de Pau Sif, li agrada trobar en la vida quotidiana el que hi ha de poesia. Ho fa a Falsa-ratlla (Edicions de 1984, Premi Bonaventura Ametller 2024), el seu darrer poemari, on trobem una mena de dietari per a viure i també una reflexió sobre la traducció i l’escriptura. Als seus poemes respirem la vida de cada dia, el record dels amics, la mirada dels fills, la memòria, el temps, el paisatge, la casa habitada, la importància de les coses quotidianes i els detalls, que ens donen una idea del que potser és la vida.
NOVIEMBRE
No entenem la vida sense la lectura. Volem compartir la nostra passió pels llibres, i per això vam obrir fa vint anys la Llibreria Noviembre a Benicàssim (la Plana Alta): un espai bonic, acollidor, de llibertat, de lectura, d’activitats al voltant dels llibres. Un refugi, on aconsellem, recomanem i descobrim llibres. Estem especialitzades en narrativa, i ens mou promocionar la lectura entre totes les persones, edats, gustos i gèneres: pensament, història, poesia, assaig, art, fotografia… I sempre amb un repte: com va dir l’editor Jaume Vallcorba, descobrir al lector “aquells llibres que fan el nostre món poèticament habitable”.
