La seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha estat l’escenari triat pel Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans per presentar el seu tercer informe anual sobre el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. L’acte ha arrencat amb les intervencions de Carmen Valenzuela, de l’ICAB, Adam Majó, director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat i Anabel Rodríguez, de l’Ajuntament de Barcelona. Ambdues institucions públiques han donat suport en l’elaboració de l’informe d’acord amb el seu posicionament polític a favor del tancament del centre de reclusió per a persones migrants, a qui es priva de llibertat simplement per estar en una situació administrativa irregular.
A les primeres pàgines de l’informe es pot llegir una afirmació que es repeteix sovint entre les persones que coneixen de primera mà la situació als CIE: “Les condicions de les persones internes a un CIE sovint són pitjors que les de les persones que són a les presons”. Durant la pandèmia de la COVID-19, aquesta situació s’ha agreujat i Irídia considera que “hem assistit a un retrocés sense precedents en la garantia dels drets de les persones internes”. Principalment, responsabilitzen d’aquesta regressió els Jutjats de Control i la direcció del centre, dependent del Ministeri de l’Interior espanyol en mans de Fernando Grande-Marlaska (PSOE). A tots dos organismes els acusen d’actuar amb “discrecionalitat i arbitrarietat”.
A diferència d’altres CIE de l’Estat espanyol, en el de Barcelona han estat totalment prohibides les visites de familiars i ONG als interns des d’octubre de 2020 fins al mes de juny de 2021
Cal recordar que durant els primers mesos de la pandèmia, entre l’abril i l’octubre de 2020, el CIE va restar buit i tancat per primera vegada des de la seva obertura l’any 2006 a l’actual ubicació de la Zona Franca. Amb la represa de l’activitat, a diferència d’altres CIE de l’Estat espanyol, en el de Barcelona han estat totalment prohibides les visites de familiars i organitzacions no governamentals (ONG) als interns des d’octubre de 2020 fins al mes de juny de 2021. Tot això va succeir malgrat l’aixecament de les restriccions a Catalunya i fent cas omís a les exigències de les entitats, que sempre han manifestat que la instal·lació no garanteix les mesures sanitàries necessàries.
L’informe denuncia que durant aquests nou mesos, el dret a la defensa de les persones internes ha estat “greument pertorbat” i asseguren que la policia espanyola –encarregada de la custòdia del CIE– ha arribat a impedir l’entrada d’advocats d’Irídia per a visitar interns que ho sol·licitaven. Tanmateix, la situació no ha tornat a ser la d’abans i actualment el règim de visites està restringit i “afecta greument els drets de les persones que es troben internes”, segons consideren des d’Irídia. Ara per ara, els Jutjats de Control del CIE han dictat una resolució que deixa en mans de la direcció l’establiment d’horaris, freqüència i condicions de les visites. A la pràctica, això dificulta conèixer si s’estan cometent vulneracions de drets contra els interns, tal com ha detallat Jordi de Senespleda, advocat d’Irídia, durant la roda de premsa: “Quan s’han de fer tants tràmits per entrar al CIE, trobem que les persones acaben sent deportades abans que puguem visitar-les i posar denúncies si hi ha situacions de violència institucional”.
Obstacles i opacitat
Aquestes dificultats es produeixen justament en un espai de privació de llibertat que ha rebut repetidament denúncies de casos de tortures i altres tractes cruels, inhumans i degradants. A hores d’ara, el Ministeri de l’Interior no ha publicat cap dada relativa a les persones internes als CIE i a les finalment deportades durant el 2021. Això contrasta amb les estadístiques en l’àmbit penitenciari, que es publiquen mensualment permetent a les organitzacions de defensa dels drets humans fer un seguiment. “Aquesta és una greu deficiència en termes de transparència, atès que dificulta o impedeix el monitoratge de la situació”, reflecteix l’informe. L’any 2020, l’últim del qual es tenen dades, l’Estat espanyol va deportar 3.739 persones i per les cel·les de la Zona Franca van passar 445 de les 2.224 van ser recloses aquell any als CIE d’arreu de l’estat.
Una evidència dels obstacles amb què es troben organitzacions com Irídia a l’hora de fiscalitzar les actuacions dels funcionaris públics al CIE és l’estat de les denúncies presentades als jutjats. Tots els procediments judicials oberts per situacions de violència institucional al complex de la Zona Franca en què Irídia representa els perjudicats, han sigut prèviament arxivats pels Jutjats d’Instrucció encarregats de la investigació. I és que enguany l’Audiència de Barcelona ha obligat a reobrir i seguir amb la investigació de quatre denúncies arxivades prèviament, després d’acceptar els recursos de reforma i apel·lació.
L’informe considera que es comet un “abús” de la mesura d’aïllament a la cel·la: de les 84 d’aquestes situacions que es van aplicar l’any 2020 als CIE de l’Estat espanyol, 72 es van donar al de Barcelona
Així i tot, tot i superar les nombroses dificultats perquè una denúncia en un cas d’aquest tipus tiri endavant, això no garanteix que es faci justícia i encara menys que aquesta arribi aviat. Com a exemple, el cas d’onze agents de la Policia Nacional que han acabat de declarar al llarg d’aquest 2021 per uns fets succeïts al CIE el setembre de 2017. En aquell moment, diversos interns van denunciar haver patit agressions greus en diversos espais del centre on no hi havia càmeres de videovigilància com a represàlia per haver impulsat un intent de motí. Avui dia, el cas segueix a l’espera de si arribarà o no a judici.
Marta Bolinches, lletrada de l’entitat de drets humans que ha pres part de la presentació de l’informe, ha explicat la situació de la gestió sanitària al CIE, en mans de l’empresa privada Clínica Madrid. L’advocada ha assegurat que durant la seva tasca d’observació han detectat “interferències de la direcció policial del centre als serveis mèdics” i ha donat pas a Andrés Garcia Berrio, que ha destacat el que consideren un “abús de la mesura d’aïllament a la cel·la”, una mesura que “no està regulada, ni quan es fa servir com a càstig ni en situacions sanitàries”. Respecte a aquest punt, les dades parlen per si soles: de les 84 situacions d’aïllament que es van aplicar l’any 2020 a l’Estat espanyol, 72 es van donar al CIE de Barcelona.
Lamine Sarr, membre de la campanya “Regularización Ya”, també ha participat de l’acte per fer alertar que “hi ha més de 600.000 persones sense documents que estan en perill d’acabar en un CIE i no poden treballar”. El també membre del Sindicat de Manters ha assegurat que “hi ha mesures que Generalitat o Ajuntament podrien pactar per prevenir mentre no es tanquin els CIE i es modifiqui la Llei d’Estrangeria”. La campanya Tanquem els CIE també ha pres la paraula com a col·lectiu referent en la lluita contra els CIE i Anaïs Franquesa, codirectora d’Irídia, ha assegurat que “cal derogar la llei d’estrangeria i tancar els CIE. Nosaltres no perdem aquest horitzó i treballem per això”. La nota positiva de l’informe és la confirmació via fonts policials i de la Fiscalia que finalment no s’obrirà a la Zona Franca el mòdul de dones que s’havia projectat abans de la pandèmia.
