El mes de juny, el Mas de Noguera, un centre pioner en educació ambiental i agroturisme amb quaranta anys de trajectòria situat a la comarca de l’Alt Palància, va denunciar que la companyia Movistar –l’única empresa que dona servei en la zona– els havia deixat sense accés a internet i telèfon, un servei necessari per al desenvolupament de la cooperativa, on treballen desenes de persones. El centre ha tingut accés a la xarxa telefònica des de finals dels anys huitanta, quan va ser instal·lada per Telefònica. “La línia funcionava bé, llevat d’alguna avaria, i internet era lent, però estable”, explica Marcelino Herrera, un dels impulsors del projecte. El mes de març, l’empresa els va enviar un burofax avisant-los que deixarien de prestar servei a les xarxes tradicionals de coure, com és la del Mas de Noguera, però que els donarien una alternativa. Tot i la promesa, els tècnics enviats per l’empresa van acabar afirmant que no era viable implantar la nova tecnologia en eixe terreny. Finalment, al mes de juny, Movistar els va deixar sense cobertura i cap mena de solució. “Això va ocórrer just quan anàvem a reprendre l’activitat i les colònies, després de la pandèmia, que va ser molt dura perquè vam haver de tancar”, lamenta Herrera.
El centre va començar una campanya a les xarxes per denunciar la situació i va pressionar l’administració pública i l’empresa perquè els oferiren una alternativa. Finalment, van aconseguir que els retornaren la línia, però a través de connexió per ràdio, la qual, segons denuncien, “és molt deficient”. “Moltes vegades la gent crida i els ix el contestador dient que eixe número no existeix. Altres vegades resulta impossible parlar a causa de les interferències”, matisa Herrera. El centre demana que els retornen la línia anterior o que els posen fibra òptica, i a més a més, asseguren que “hi ha moltes iniciatives artesanals o xicotets comerços que tenen el mateix problema”, declara Herrera.
En gran part de les zones rurals de l’Estat espanyol, l’única empresa que opera és Movistar. El motiu d’aquest fet es remunta al segle passat, quan Telefònica, encara com a empresa pública, va construir gran part de la infraestructura i el cablejat telefònic
En gran part de les zones rurals de l’Estat espanyol, l’única empresa que opera és Movistar. El motiu d’aquest fet es remunta al segle passat, quan Telefónica, encara com a empresa pública, va construir gran part de la infraestructura i el cablejat telefònic que actualment arriba a les zones més despoblades i que continua sent de la seua propietat. Tot i que als anys noranta l’empresa pública estava en auge i donava treball al voltant de 80.000 persones, el govern de Felipe González i posteriorment el de Jose María Aznar van vendre progressivament les accions de l’empresa fins que en 1999 va quedar totalment privatitzada, en mans de Juan Villalonga, amic d’Aznar en la infància. Des d’aleshores, a través de successius expedients de regulació d’ocupació i subcontractacions de serveis, la companyia ha reduït la seua plantilla a 20.000 treballadores, així com ha empitjorat les seues condicions laborals. Un canvi que contrasta amb l’augment de la facturació i els beneficis de l’empresa, la qual hui dia és una multinacional que opera en diversos països d’Amèrica Llatina. Des del moment en què es privatitza la companyia, apareixen noves grans empreses de telecomunicacions, les quals s’estendrien, sobretot, per les zones urbanes, de manera que Telefònica, va quedar com a única companyia que arribava a gran part de les zones rurals, la qual cosa continua en l’actualitat. “En moltes zones rurals té el monopoli i, com a empresa privada, busca maximitzar els beneficis, no el benestar de la gent”, declara Ramón Roca, impulsor de la xarxa de telecomunicacions oberta i lliure Guifi.net i expert en telecomunicacions.
La infraestructura construïda per Telefònica va continuar sent propietat seua després de ser privatitzada, de manera que la resta d’operadores no poden fer-ne ús. Per a Roca, és “absurd que una empresa siga propietària de la infraestructura”. “És com si un taxista —continua— fora l’amo de la carretera i no deixara cap altre circular per ella”. Aquesta situació ha comportat que, tot i l’obertura del mercat, Movistar es trobe en una posició dominant respecte a les altres companyies. Quan això es dona, l’organisme encarregat de regular la situació per tal que hi haja una competència igualada és la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), però segons opina Roca, “ha sigut molt ineficaç, el que ha fet ha sigut respectar el monopoli de Telefònica”. Així mateix, considera que a les ciutats la situació tampoc és millor: “El que hi ha és un oligopoli de grans empreses que controlen la infraestructura i no deixen utilitzar-la a les empreses menudes”, denuncia. “La infraestructura hauria de ser un bé comú que pogueren utilitzar totes les entitats”, conclou.
Els interessos econòmics de l’oligopoli telefònic no acaben ací. Molts pobles denuncien que la connexió a internet i a la xarxa telefònica és molt precària, amb talls de cobertura constants que poden durar fins a diversos dies, una connexió a internet molt lenta o a vegades inexistent. Segons explica Roca, el motiu d’aquesta desconnexió no està relacionat amb unes suposades dificultats d’instal·lar una millor infraestructura a la zona, ja que “instal·lar fibra òptica als pobles no és difícil, i si ho van fer fa trenta anys amb cablejat de coure, que és més car, ho podrien fer ara amb fibra”, explica. Així mateix, assegura que les empreses de telefonia traurien una rendibilitat a llarg termini, però “els surt més rendible deixar-los desconnectats, perquè així la gent marxa a les ciutats, on ja està tota la inversió feta”. “És a dir, els interessa que hi haja despoblament, i ells tenen una ferramenta molt gran per a provocar-lo, perquè en la pràctica si no hi ha internet i telèfon, no hi ha serveis, i es va despoblant el territori”, afegeix.
Molts pobles denuncien que la connexió a internet i a la xarxa telefònica és molt precària, amb talls de cobertura constants que poden durar fins a diversos dies, una connexió a internet molt lenta o a vegades inexistent
Un altre dels motius pels quals Movistar conserva el seu domini en les zones rurals és el mètode de concessió d’ajudes de la Unió Europea, que les destinen majoritàriament a les mans d’aquesta empresa. Per exemple, el passat mes de maig, el govern espanyol va publicar la resolució de les ajudes del Programa d’Extensió de Banda Ampla (PEBA) per a aquest any, les quals sumen un total de 66 milions d’euros, dels quals 54 s’han concedit a Movistar, a qui a més li han assignat onze de les dotze províncies on arribaran les ajudes. Segons considera Roca, “l’empresa té la capacitat de dur la fibra a aquests llocs, però li interessa no fer-ho, perquè així li arriben les ajudes i la Unió Europea li paga la inversió”. A açò, segons explica, se suma el fet que instal·lar fibra òptica als pobles costa molt menys que la quantitat econòmica rebuda en les subvencions, de manera que aconsegueixen un benefici net. “És un negoci rodó”, conclou l’expert, qui recorda que s’han donat casos en què els mateixos ajuntaments accedeixen a pagar la instal·lació, perquè l’empresa els comunica que no els ix rendible. “És una estafa, perquè qui té la propietat de la instal·lació i li trau benefici és l’empresa, no el poble”, denuncia.
Tot i que amb aquestes ajudes la connexió de banda ampla ha anat augmentant els últims anys, a hui dia un 13% de les zones rurals de l’Estat no tenen accés a internet d’almenys 30 megabytes per segon (Mbps), segons l’últim informe del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital. Aquest percentatge, sumat al de les zones urbanes, correspon a un total d’uns tres milions de persones que es troben en aquesta situació. En concret, al País Valencià, un 5,8% de la població no té accés a una connexió d’almenys 30 Mbps; a Catalunya, un 6,4%; i un 10,3% a les Illes, sent aquest últim un dels territoris amb pitjor connectivitat de l’Estat. Malgrat això, “la gent dels pobles paga el mateix per internet i el telèfon que els que viuen a la ciutat”, denuncia Roca, qui posa l’accent en la conseqüència directa que té la manca de connexió a la despoblació rural, on veïnat i comerços veuen limitats els seus serveis.
La falta de connexió i el despoblament d’algunes zones
El cas del Mas de Noguera no és un cas aïllat, molts pobles denuncien talls de cobertura cada cert temps o dificultats per accedir a la connexió a internet. És per exemple el cas d’Herbés, un municipi de la comarca dels Ports on només arriba Movistar, i que des de fa anys denuncia talls constants de cobertura. “Això genera molts problemes, hui en dia necessitem la telefonia, sobretot la gent major… De vegades ens hem de desplaçar a altres pobles per poder tindre cobertura”, lamenta Dani Pallarés, alcalde del poble. La línia telefònica és de coure i només arriba una cobertura 2G que és molt inestable, “quan hi ha tempesta o vent sovint es produeix alguna avaria i de vegades ens quedem dos o tres dies sense cobertura”, declara Pallarés. També explica que, en l’any 2006, l’Ajuntament va accedir a pagar l’electricitat de la infraestructura per tal de facilitar a l’empresa que els oferira el servei. “Damunt que els paguem nosaltres l’electricitat ni tan sols ens donen un servei com cal”, denuncia Pallarés. Així mateix, considera que “més que per ser un monopoli, el principal problema és que és una empresa privada i els ix poc a compte posar una línia en condicions a un poble de pocs habitants”, lamenta. “Però se’ls hauria d’obligar perquè encara que siguen una empresa privada estan oferint un servei bàsic”, afegeix. D’altra banda, destaca la importància d’aquest servei en la lluita contra el despoblament, “no és l’únic factor que afecta, però és fonamental que les comunicacions siguen bones perquè la gent es puga quedar al poble, o fins i tot, vinga gent nova”, declara.
La línia telefònica a Herbés és de coure i només hi arriba una cobertura 2G que és molt inestable, “quan hi ha tempesta o vent sovint es produeix alguna avaria i de vegades ens quedem dos o tres dies sense cobertura”, explica l’alcalde
Un altre municipi afectat per la falta de connexió telefònica és Ascó, un poble de la comarca de la Ribera de l’Ebre que denuncia que el servei que els ofereix Movistar és molt deficient. “Hi ha molts problemes de cobertura a tot el poble, i hi ha zones on directament no hi arriba”, lamenta Joan Martínez, regidor al consistori d’Ascó. “Molta gent va a treballar al camp i hi ha molts llocs on no hi ha cobertura, i si hi ha alguna emergència, és impossible comunicar-se”, declara. Pel que fa a la connexió a internet, segons explica Martínez, durant molts anys han tingut una connexió d’ADSL que no arribava als 10 Mbps i donava molts problemes: “Tenim, per exemple, uns veïns que són dissenyadors gràfics i ací no podien treballar; per a enviar un vídeo, a vegades, es podien tirar tres dies, si no fallava internet”, assegura Martínez. Finalment, com que Movistar no tenia intenció de millorar la xarxa en els pròxims anys, l’any 2019 es van posar en contacte amb l’associació Guifi.net i amb la seua ajuda van aconseguir habilitar una xarxa de fibra òptica que des de maig de l’any passat abasteix tot el poble d’una connexió a internet de qualitat. “Ara tenim intenció d’estendre aquesta xarxa a la resta de pobles de la comarca”, expressa Martínez.
Un altre model de connexió és possible
L’any 2014 naix a Catalunya un projecte col·lectiu de servei telefònic anomenat Som Connexió, que tracta de construir una alternativa transformadora en el camp de les telecomunicacions. “Ho vam crear motivades per trobar un espai de consum que permetera a les persones que consumim tindre més capacitat de prendre decisions en el nostre consum, tindre un consum més sobirà”, explica Mercé Botella, una de les impulsores del projecte. La cooperativa ja compta amb unes 7.500 sòcies i dona servei a 15.000 usuàries arreu de l’Estat, amb un 65% de la base social a Catalunya. “La telefonia és un bé de consum bàsic amb el qual no s’hauria de fer negoci, i hui dia està en mans de multinacionals que decideixen com ha de ser el consum”, denuncia Botella. Des del col·lectiu detecten males pràctiques per part de les grans empreses de telecomunicacions que fomenten un consum irresponsable amb un gran impacte social i ambiental, com és el sistema de tarifes que fomenta un consum infinit, la producció excessiva de telèfons i altres productes tecnològics, o la il·lògica del desplegament d’una infraestructura per cada empresa en lloc d’una sola compartida. “Si s’hagueren construït amb la lògica d’un servei públic, amb els diners que s’han gastat en multiplicar la infraestructura a les ciutats, ja estarien tots els pobles abastits”, considera Botella. Així mateix, tenen present la necessitat de connexió a moltes zones rurals, “ens hem proposat per al futur contribuir al desplegament d’una infraestructura oberta, lliure i neutral que arribe als territoris rurals on faça falta”.
Per altra banda, Guifi.net, nascuda el 2004 a la comarca d’Osona, és una altra de les iniciatives que treballen per un model alternatiu de connexió, el qual té com a objectiu la creació d’una xarxa oberta, lliure i neutral que facilite l’accés a les telecomunicacions i a la connexió a internet de banda ampla per a tothom, centrant-se sobretot en les zones rurals on hi ha més dificultat de connexió. “Nosaltres creem la xarxa, però la pot utilitzar qualsevol proveïdor de servei”, explica Roca. La manera de funcionar del projecte consisteix a assessorar els pobles perquè es construïsquen les seues pròpies xarxes de fibra òptica o mitjançant radioenllaços fets amb encaminadors wifi. “Un poble no necessita esperar que vinga Telefònica i li connecte, un electricista de la zona té la capacitat de tirar un cable, connectar les cases, i nosaltres el que fem és acompanyar-los i ajudar-los en eixe procés”, declara Roca. El projecte arriba a més de 50.000 persones arreu de tot l’Estat espanyol. “Ens hem trobat amb moltes dificultats pel fet de clavar-nos en un mercat dominat per les grans empreses, ens han dit que el que féiem era il·legal, però l’única cosa que estem fent és aplicar el sentit comú”, conclou Roca.
