Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El moviment feminista dels Països Catalans reivindica diferenciar-se del "feminisme burgès" aquest 8 de març

Després de dues diades del 8 de març marcades per multitudinàries manifestacions i vagues, enguany, una bona part del moviment feminista dels Països Catalans s'inclina per no adherir-se a la convocatòria de vaga laboral, apostar per altres fórmules de lluita més enllà de les reivindicacions en un dia concret, així com reforçar els eixos de cures i consum i les tesis anticapitalistes i antiracistes

El Dia Internacional de les dones treballadores, el 8 de març, sempre ha estat una diada molt important dins del moviment popular i, per descomptat, dins del moviment feminista. En els anys 2018 i 2019, les dues vagues feministes han suposat un abans i un després en les militàncies, amb la visibilització del conflicte central capital-vida. “Han sigut un èxit -consideren les activistes feministes de l’Ateneu Popular i Magranes de Xàtiva (la Costera)-, potser, no tant pel seguiment quantitatiu de la vaga, però sí per les mobilitzacions, no només el 8 de març, sinó també les setmanes prèvies”. L’any passat, les impulsores de la vaga feminista reivindicaven “cap pas enrere” davant l’auge institucional de la ultradreta. Enguany, el moviment feminista d’arreu dels Països Catalans posa l’accent en diferenciar-se del “feminisme burgès” i incidir en les tesis anticapitalistes i antiracistes.

L’any 2018, la crida internacional i internacionalista des d’Abya Yala va ser clara: 24 hores de vaga feminista en quatre eixos, cures, consum, educació i treball, amb l’objectiu de clarificar que la vida laboral és només un àmbit de la vida; i amb el lema “Si les dones parem, s’atura el món”. Es va organitzar una coordinació estatal, l’impacte del qual no tenia precedents en l’àmbit de les mobilitzacions, la creativitat en la posada en escena i en la unitat d’acció. En el 2019, el gran repte era emmirallar-se a l’any anterior. Segons les dades oferides pels sindicats CNT i CGT, als sectors feminitzats, com el telemarquèting, l’educació o la sanitat; la participació en la jornada de vaga feminista va ser en torn d’un 75%, tres de cada quatre persones van fer vaga. En molts territoris, també es va plantejar descentralitzar les lluites del dia de la vaga i, així, enfortir els eixos de les cures i el consum. D’aquesta manera, els dies de lluita s’ampliaven al llarg de les setmanes prèvies al 8 de març, com van ser els “8 Dies de Revolta Feminista” a València. Enguany, també es mantenen les accions prèvies, algunes de les quals es van encetar el passat 8 de febrer, com va ocórrer a la ciutat d’Alacant, o el 14 de febrer a Barcelona, coincidint amb el rebatejat Dia de Sant Violentí.

Una bona part del moviment feminista dels Països Catalans ha decidit prescindir de la vaga i emprar unes altres formes de mobilització, donant protagonisme als diferents àmbits de lluita més enllà del laboral

A poc més de dues setmanes del 8 de març, una bona part del moviment feminista dels Països Catalans ha decidit prescindir de la vaga i emprar unes altres formes de mobilització, donant protagonisme als diferents àmbits de lluita més enllà del laboral. A Catalunya, en un principi, es barallava l’opció de convocar-la tant el diumenge como el dilluns, 9 de març, però, finalment, es va decidir que els municipis que s’acolliren només la realitzarien el diumenge. “El fet que caiga en diumenge ha generat debat i dubtes, però, tot i estar dividides pel que fa a convocar o no vaga i quin dia fer-ho, cal no oblidar totes les dones que treballen en sectors com l’hostaleria o la restauració, i totes les que treballen en tasques de cures i que, per tant, també treballen en diumenge”, apunta el col·lectiu Feministes de Gràcia. Les seues membres consideren que moltes de les dones que treballen en diumenge són, precisament, les que no poden permetre’s fer vaga, “en trobar-se en situacions de vulnerabilitat i precarització i en ser un alt percentatge de dones migrades”. Per la qual cosa, opten per convocar vaga i donar l’oportunitat a totes aquestes dones a adherir-s’hi.

Aquests arguments són compartits tant als territoris que sí que han decidit fer vaga, com Barcelona; com als que han optat per no secundar-la. Aquest és el cas de Tarragona o Lleida, així com de molts de municipis del País Valencià, com Castelló o Xàtiva, on el moviment feminista subratlla que el fet que el 8 de març coincidira en diumenge “no és un obstacle”, ja que “per a alguns sectors, com l’hostaleria, és laborable, i és un sector fortament feminitzat i precaritzat”. “També veiem -continuen- que les cures no cessen per molt que siga diumenge. Així que motius per anar a la vaga un diumenge hi ha”. Tot i això, han decidit no convocar-la, tal com ho han fet també a la ciutat de València, on volen evitar el risc d’institucionalitzar la vaga feminista i convertir-la en una mena “d’esdeveniment” anual que el sistema assumeix i, fins i tot, acabe neutralitzant. Aquesta decisió coincideix amb la postura del Grup Feminista de Ponent-Dones de Lleida, on tornen a la reivindicació del 8 de març com un dia de lluita contra el patriarcat. “El moviment no pot assumir una vaga general anualment, perquè s’acaba convertint en una jornada festiva i l’acaparen les mateixes institucions patriarcals que exerceixen violències de tota mena contra les dones”, defensen des del Grup Feminista de Ponent-Dones de Lleida.

 

L’antiracisme, l’anticaptalisme i la causa antirepressiva, al centre

Dins de les reivindicacions principals dels col·lectius feministes i anticapitalistes d’arreu dels Països Catalans, destaquen el tancament dels centres d’internament de persones estrangeres (CIEs), la derogació de la Llei d’Estrangeria o la Reforma Laboral. Tanmateix, i després de les dues combatives vagues feministes i les posteriors repressions polítiques a diferents territoris, la causa antirepressiva també és central per a alguns territoris, com Castelló, València o Lleida, on amplien la solidaritat feminista i antirepressiva a totes les companyes encausades, exiliades i empresonades arreu del territori. Per exemple, a la capital de la Plana, el pròxim 29 de febrer, el col·lectiu feminista Subversives ha organitzat una jornada antirepressiva per sufragar les multes que els han arribat.

Des de fa uns anys, i amb la perillosa transversalització de les lluites feministes i els discursos de la igualtat, el sistema ha fagocitat el feminisme i captat el seu relat. És llavors que molts grups feministes es diferencien notablement i entenen que l’únic feminisme possible és el que lluita contra el patriarcat, el capitalisme i el racisme, com apunta el col·lectiu Dones i Prou de València. Les condicions materials de vida com a dones treballadores “no seran dignes dins del sistema capitalista, on qui mana és el mercat, la productivitat, els beneficis i l’acumulació del capital en poques mans i aquests necessiten la divisió sexual del treball, que les dones continuem assumint els treballs de cures, de la cosificació que tants diners dona en alguns sectors”, denuncien les feministes de Xàtiva. En la mateixa línia, Subversives de Castelló, com a feministes radicals, també es desmarquen tant del sistema neoliberal que segueix el feminisme burgès com de les seues idees racistes, feixistes i capitalistes. Des de Lleida afegeixen que la diferència “fonamental amb el feminisme burgès és que nosaltres ens definim com a feministes radicals, perquè busquem l’arrel del problema que genera la desigualtat, i el que genera la desigualtat és el capitalisme, el mateix sistema que el feminisme burgès representa i sustenta”.

Vaga feminista a Alcoi |Lluïso Llorens

 

A banda de no perdre la perspectiva de classe, dels reptes a abordar dins del feminisme anticapitalista als Països Catalans, el moviment feminista destaca que hi ha molta feina a fer en la lluita antiracista, com millorar les fòrmules de treball braç a braç amb les dones migrades i racialitzades, no quedar-se en discursos sense pràctica concreta, escoltar les companyes migras, aprendre d’elles i dels errors, etc., per tal de “poder teixir aliances i entendre que totes som dones, en un sistema capitalista i patriarcal, i que les diferències entre nosaltres, més enllà d’allunyar-nos, ens haurien d’acostar”, tal com argumenten des de Feministes de Gràcia.

Enguany, el moviment feminista se centra també en la pràctica política feminista i no cau en discursos buits perquè aquest 8 de març siga una oportunitat per portar a terme aquesta proposta. “Es tracta de la materialitat i la realitat més enllà de la lluita purament teòrica”, exposen les Feministes de Gràcia. “I perquè -remarquen- no ens conformem amb reformes que ens donin paritat en les posicions socials més elevades, ni reformismes que ens millorin amb engrunes la vida d’algunes, sinó que volem transformar el patriarcat i el capitalisme des de l’arrel”. L’assemblea de Gràcia també afegeix la lluita per l’habitatge i la feminització de la pobresa com eixos de treball dins del moviment feminista.

 

Ritmes diferents entre el món rural i urbà

Arreu del territori existeixen diferents ritmes i diferències entre l’àmbit urbà i rural. Tal com exposen les feministes de Castelló, en l’actualitat, “es tendeix molt a centralitzar el moviment a les capitals i a les problemàtiques de les grans ciutats”. Per això, defensen que s’hauria d’advocar per crear assemblees als pobles, així com estudiar i reivindicar la problemàtica rural de les dones. “La lluita contra el patriarcat en un context d’escassa població, de més control social, amb una manca de recursos públics per atendre la desigualtat i la violència, posa al centre les dones que exerceixen una pràctica i militància feminista, augmenten els estereotips i la pressió social amb fortes reticències al canvi”, indiquen des de Ponent. I afegeixen: “El feminisme és, per tant, una eina fonalmental per al canvi en el món rural, com ho és per a la recuperació dels pobles vius i actius, però les dones que ho duen a terme estan molt més exposades a la negativa al canvi i a facilitar la seua participació en els afers públics”.

Cada volta són mes les assemblees feministes dels Països Catalans que s’enquadren en les tesis anticapitalistes, veritablement radicals i antisistema, així com en la lluita contra el sistema colonial i preparen una prèvia a la diada molt diversa i combativa. A Xàtiva, el 21 de febrer han preparat una taula redona sobre feminisme i antiespecisme, amb Eva Benet, del Col·lectiu Feministes Antiespecistes. A la capital del Túria, les feministes han decidit crear un “ordit feminista”, el que es refereix a un conjunt de dones diverses que constitueixen la base per a construir un món feminista, anticapitalista i antiracista. D’aquesta manera, destaquen la necessitat que hi participen totes, diverses i a l’uníson en la lluita contra el patriarcat. Aquest s’encetarà els dies 6 i 7 de març amb accions descentralitzades als barris, i durant el 8 de març, amb l’ocupació de l’espai públic. Per la seua part, les activistes de Jove Moviment Feminista de Perpinyà centralitzaran totes les accions el dissabte 7 de març, marcades per les eleccions municipals a l’Estat francès. A Gràcia, en canvi, es marquen com a eix de lluita pel 8 de març la lluita per l’habitatge, i al llarg dels dies previs, realitzaran una ruta no mixta pels Tres Turons, una zona molt turistificada i gentrificada. El grup Feminista de Ponent organitzarà una taula informativa sobre l’apostasia durant el matí de la diada, per tal d’explicar la ingerència de la institució eclesiàstica en els afers públics, la llei de l’avortament, o el control social a través de les escoles o altres serveis privatitzats.