“Els fets ocorreguts en les últimes setmanes mostren amb claredat l’agreujament de l’ofensiva que està vivint el moviment per l’habitatge en els últims temps”. Així arrenca un manifest conjunt titulat En defensa dels nostres drets i llibertats polítiques al qual s’han adherit vint-i-nou sindicats i organitzacions en defensa del dret a l’habitatge. En total, tretze són de barris de la ciutat de Barcelona, catorze d’un total de vuit comarques d’arreu del Principat i dues d’altres capitals dels Països Catalans com València i Palma. Però més destacable encara que la diversitat territorial és l’heterogeneïtat política que representen dins del mateix moviment de defensa de l’habitatge: des de PAH històriques com la de Sabadell o la del Bages, passant per sindicats autònoms com el de Poble-sec o el de Vallcarca, fins a altres sota el paraigua de l’incipient Moviment Socialista com el del Raval o el de l’Eixample.
Els episodis repressius recents que posen com a exemples de l’augment de la repressió que denuncien són els desnonaments amb violència dels Mossos a Mataró i el Besòs, les peticions de dotze anys de presó per les encausades en el cas Olzinelles i el macrodispositiu policial que va desallotjar el Kubo i la Ruïna. A banda, afirmen que pateixen “dificultats creixents per a desenvolupar la nostra activitat sindical i reformes de lleis promogudes per polítics professionals que aprofundeixen la criminalització de la classe treballadora”.
Els col·lectius sota signants del manifest alerten que s’està “posant en joc la viabilitat de l’aturada de desnonaments com a eina de defensa del proletariat”
Al mateix temps, alerten que s’està “posant en joc la viabilitat de l’aturada de desnonaments com a eina de defensa del proletariat”, extrem que constaten amb el macrodesnonament del passat 21 de febrer al Raval de Barcelona. Aquell dia, els jutjats van unificar tres causes diferents en un únic desnonament i, segons els col·lectius per l’habitatge, “policies, jutges i propietat es van coordinar en un clar atac contra els nostres drets i llibertats sindicals per a fer front a aquestes situacions”.
Cal tenir en compte que el moviment per l’habitatge en conjunt acumula multes que superen els 300.000 euros des de 2019, i que Catalunya és el territori on més es desnona de tot l’Estat espanyol. En aquesta conjuntura, que per les sota signants del manifest es caracteritza per una “crisi profunda que està provocant un empitjorament generalitzat i progressiu de les nostres condicions de vida”, formulen tres propostes clares. La primera “rebuig a la repressió i el gir autoritari de les institucions com a resposta al problema de l’habitatge”. En segon lloc, “unitat d’acció” i, finalment, “defensa dels nostres drets i llibertats polítiques exercint l’organització en els sindicats d’habitatge i expandint-la a cada vegada més sectors”.
Aquesta missiva arriba dos dies després que el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana espanyol anunciés que l’entrada en vigor de la regulació del preu dels lloguers s’endarrereix fins al divendres 15 de març, quan ja fa deu mesos que es va aprovar la llei d’habitatge estatal. El mateix dia, centenars de persones van omplir la plaça Bonet i Moixí del barri de Sants en un acte conjunt del Sindicat de Llogateres de Catalunya, diversos col·lectius i grups d’habitatge, i la CGT per explorar noves estratègies sindicals per aconseguir abaixar els lloguers. Tots aquests espais cerquen una proposta política per “trencar el setge al qual ens estan sotmetent i mostrar la capacitat d’organització de la classe treballadora per garantir una resposta real i efectiva a la problemàtica de l’habitatge”.
