La deixadesa i la manca de protecció per part de l’Ajuntament amenacen la supervivència d’edificis emblemàtics. Diversos col·lectius i partits polítics a l’oposició reclamen al consistori l’actualització del Pla de protecció del patrimoni
Santiago José Sánchez | @_santiagojose
Fotos de Victor Serri | @_ittos_
Al bell mig dels blocs de pisos simètrics, grisos i hiperpoblats de L’Hospitalet s’hi amaga un patrimoni històric que permet entendre el passat preindustrial i evocar lluites de temps pretèrits. En alguns casos, però, amenaça ruïna. L’Ajuntament fa vuit anys que hauria d’haver actualitzat el catàleg de béns protegits de la ciutat, però la comissió encarregada de redactar-ho encara no s’ha reunit. “Ens van dir que hauria d’estar enllestit el passat mes de febrer, i encara no ens han convocat”, explica Ireneu Castillo, president de l’associació patrimonialista Perseu, una de les primeres que va sorgir a la ciutat en defensa del canal de la Infanta. Davant la deixadesa institucional ha aparegut la resposta veïnal, fonamentalment al voltant de dos edificis emblemàtics: el complex fabril de Can Trinxet i el castell de Bellvís, probablement l’edificació més antiga de tota la ciutat i que dóna nom al barri de la Torrassa.
Davant la deixadesa institucional ha aparegut la resposta veïnal, fonamentalment al voltant de dos edificis emblemàtics: el complex fabril de Can Trinxet i el castell de Bellvís
L’actualització del pla de protecció del patrimoni de la ciutat és ara per ara un dels principals cavalls de batalla de l’associacionisme veïnal. “Qui té el criteri veritable del catàleg són les veïnes. Perquè patrimoni és tot allò al que les veïnes li donen valor, independentment de si és d’or o pedra”, argumenta Cristóbal Jaume Ortega, membre de l’associació de veïns 5 Carrers de Santa Eulàlia i de Can Trinxet Viu. “Que una ciutat vulgui conservar el seu patrimoni no és una mena de síndrome de diògenes, sinó guardar aquells elements que formen part de la seva història”, sosté Ortega, que és especialment crític amb el paper del quart tinent d’alcalde i regidor d’urbanisme, José Castro. Durant la seva intervenció en el darrer ple municipal, Castro va argumentar que no havia reunit encara la comissió encarregada d’actualitzar el Pla de protecció del patrimoni (PEPPA) perquè no volia que l’espai es limités a “opinar”. “Una ciutat sense arrels estaria volant per la història”, sosté Ortega. Fonts del grup municipal de Canviem LH -confluència d’ICV, EUA i Pirates de Catalunya- sospiten que l’ajuntament ja té preparat un nou PEPPA que deixarà menys elements protegits. “Si es comença a redactar el PEPPA al setembre, quan arribi el mes de maig encara no estarà enllestit. Si s’aconsegueix, és que en tenien un de preparat. I no ho tolerarem”, adverteixen.
Davant la manca de respostes per part de les institucions, el veïnat ha optat per l’autoorganització. Constituït entre 2015 i 2016, el Grup de Patrimoni de L’Hospitalet funciona com a plataforma paraigua per aglutinar totes aquelles entitats i persones que reivindiquen el patrimoni de la ciutat, sigui natural, cultural o històric. A banda d’associacions de veïns, el grup inclou també partits polítics i plataformes com La Saboga, el Centre d’Estudis de L’Hospitalet, la ja mencionada Perseu, l’assemblea No Més Blocs del barri de Bellvitge o el col·lectiu Akelharre.
En defensa d’un Can Trinxet viu
Amb l’objectiu de recuperar per a la ciutadania i obrir al barri una l’antiga fàbrica de Can Trinxet va néixer la plataforma Can Trinxet Viu el passat mes de juny. Impulsada per l’associació de veïnes 5 Carrers de Santa Eulàlia i formada per més entitats de la ciutat, la plataforma es va presentar públicament el passat 12 de juny amb una entrada al recinte. Mario Torre, arquitecte i membre de la plataforma, sosté que entre els objectius a curt termini de la plataforma es troba fer un apropament a les veïnes de Santa Eulàlia per donar a conèixer el seu projecte. En aquest sentit, Cristóbal Jaume Ortega avança que la plataforma farà un acte el pròxim 27 de setembre per exigir que es constitueixi la comissió encarregada de redactar el PEPPA i comenci a funcionar. “Serà una declaració d’intencions. Llegirem un manifest sobre què volem del patrimoni de la ciutat”, assenyala.
“Pretenem donar vida a un espai que va tenir vida. Can Trinxet Viu neix de la necessitat de tenir aquest espai. Hi ha molts projectes al barri que no poden desenvolupar-se perquè no tenen espai i veuen en Can Trinxet un espai ideal”, diu Ortega.
El dia en què es va presentar públicament la plataforma es va enfonsar un porxo de Can Trinxet. “Demanarem que es torni a reconstruir, que es torni a fer amb les restes que estan a terra. Si la idea era que no hagués caigut, el què seria normal seria tornar-ho a aixecar”, argumenta l’activista.
L’ombra de l’especulació urbanística
En el punt de mira de les entitats veïnals es troben les promocions urbanístiques que s’han desenvolupat els darrers anys a L’Hospitalet al voltant d’edificis històrics, com el parc de la Remunta o Can Trinxet, així com les que vindran en els anys vinents: el centre de medicina xinesa a la fàbrica Godó i Trias o la cessió de l’antiga fàbrica dels germans Albert a la UB per instal·lar-hi una universitat privada. “No saben actuar de cap altra manera: argumenten que amb la plusvàlua generada per la construcció dels pisos es podran pagar les rehabilitacions”, diu el coordinador del grup municipal de Canviem LH, Fran Villaescusa, que sosté que la ciutadania no obté cap benefici de l’activitat privada.
Coincidència o no, gran part dels projectes de recuperació de patrimoni històric a la ciutat estan lligats a promocions urbanístiques de pisos o habitatges
Coincidència o no, gran part dels projectes de recuperació de patrimoni històric a la ciutat estan lligats a promocions urbanístiques de pisos o habitatges. A banda dels ja esmentats, l’Ajuntament té entre mans el soterrament de la Gran Via al pas pel barri de Bellvitge, un projecte impulsat sense consens polític i que ha generat un fort rebuig veïnal. Dins d’aquest pla s’inclou la recuperació de tres masies de la darrera zona agrícola de la ciutat per tal de fer-hi equipaments, segons el consistori. De la mà del soterrament i la recuperació de les masies també hi va la construcció de fins a 26 edificis nous en una zona on fins ara només hi havia camps.
Va ser arran d’una d’aquestes promocions, la que s’està aixecant a les antigues casernes de la Remunta, que el moviment veïnal de L’Hospitalet va començar a organitzar-se per defensar un dels elements patrimonials més importants de la ciutat, el canal de la Infanta. D’aquell col·lectiu de veïnes que s’organitzaren l’any 2011 va sorgir Perseu, l’entitat que presideix Castillo i de la qual formen part membres dels principals partits de l’oposició al consistori que més activament s’han pronunciat en favor d’un nou pla de protecció que garanteixi la conservació del patrimoni històric de la ciutat: ERC, Canviem LH i la CUP-Poble Actiu.
ERC va presentar una moció al darrer plenari on demanaven que la reunió de la comissió encarregada de redactar el nou PEPPA, un text que es va aprovar per unanimitat. En declaracions a la Directa, el regidor portaveu d’ERC a l’Ajuntament, Antoni Garcia, acusa l’actual equip de Govern de donar l’esquena al patrimoni. “Tenim la sensació que no hi ha voluntat d’estimar el patrimoni. Sembla que l’únic que els hi interessa de la història de la ciutat és d’ençà que van entrar a governar als anys 80”, critica Garcia. El grup polític demana que el nou pla de protecció també incorpori altres elements més enllà dels arquitectònics. “Per nosaltres el patrimoni va més enllà. No és sols arquitectònic sinó també el natural”, assenyalen fonts del grup. De la moció que va presentar, ERC va obtenir-ne el suport majoritari del plenari i el compromís per part del Govern municipal de reunir la comissió al mes de setembre, tot i que Garcia es mostra escèptic respecte aquesta nova data.
Per la seva banda, la CUP-Poble Actiu ha estat denunciant “l’abandonament del patrimoni històric” de la ciutat, que abasta, segons explica el regidor de la formació Khristian Giménez, també al patrimoni popular o natural. La formació atribueix l’abandonament a la “manca de planificació i pressupost” destinats a la conservació d’aquests elements.
“Sembla que el Govern local no sap què fer amb tots aquests elements patrimonials i només ha trobat un parell de fórmules per revitalitzar els edificis històrics: ubicar-hi serveis municipals o bé “regalar” el seu ús a interessos privats”, adverteix Giménez.
Alhora, tant la CUP com les entitats patrimonialistes adverteixen que la inclusió dels elements patrimonials al PEPPA no és una garantia de preservació real. “Quan es revisin un a un els elements patrimonials inclosos fins ara al PEPPA, potser ens trobem amb què alguns d’aquests elements ja no és necessari que constin en aquest catàleg, perquè s’han esfondrat i es troben tan deteriorats que no sigui viable ni tan sols rehabilitar-los”, conclou Giménez. Davant d’aquestes denúncies, la Directa s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament, que ha declinat fer declaracions al·legant manca de temps.
Collblanc-Torrassa vol recuperar el castell de Bellvís
Les veïnes dels barris de Collblanc i la Torrassa s’han organitzat recentment per demanar la recuperació del castell de Bellvís, una edificació coneguda popularment com a “casa trencada” i que data del segle XII. Amb un pla de protecció a mitja execució des de fa anys, les darreres accions han tingut com a objectiu donar a conèixer aquest element patrimonial entre el veïnat del barri, i reclamar el seu ús comunitari. Gema Jiménez, veïna de la Torrassa, explica que li genera “llàstima” que un edifici que dóna nom al barri (Torrassa) estigui en aquest estat de conservació tan lamentable, i demana a l’Ajuntament que rehabiliti la construcció i que posteriorment se li doni un ús social: “És part de la nostra història i de la nostra cultura”, sosté Jiménez, que opina que el castell no és prou conegut al barri.
Per ara, a banda d’intentar donar a conèixer l’edifici a la ciutat, les veïnes reclamen que es protegeixi un mur exterior de l’edifici, que dóna al carrer i es troba en un visible estat de degradació.
