Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El negoci de la salut mental

Diversos col·lectius que treballen en l'àmbit de la salut mental al País Valencià s'organitzen en la plataforma Activistes en Acció per denunciar alguns dels efectes negatius de l'internament de persones amb diagnòstics de salut mental en residències psiquiàtriques, especialment en aquelles gestionades per grups privats, sovint controlats per grans grups empresarials o fons d'inversió: sobre medicació, teràpies no adequades, males condicions d'allotjament i, en alguns casos, des de l'inici de la pandèmia, una reclusió forçosa

Seu de Mentalia Puerto, un dels centres psiquiàtrics a la ciutat de València on els col·lectius 'en primera persona' per la salut mental denuncien vulneracións de drets a les persones residents. / Ona Cano

“La bogeria no és pot trobar en estat salvatge. No existeix sinó en una societat”. El filòsof Michel-Foucault apuntava amb aquestes paraules com el mateix sistema, a través d’institucions com les escoles, els hospitals o les presons, provoca l’exclusió de certes persones. Per Foucault, aquesta concepció de malaltia, de no validesa, de criminalitat, era una creació del poder, existia expressament per excloure tota aquella persona que no interessava i per reforçar un model ciutadà. Tot i que les interpretacions de Foucault són nombroses, aquestes idees ajuden a entendre com s’entén el sistema sanitari actual en relació amb les persones amb problemes de salut mental, així com quin és el seu vincle amb les persones residents i el motiu pel qual existeixen.

Al llarg de dècades, les persones amb problemes de salut mental han estat percebudes com a éssers menys vàlids, i se’ls ha pres la seua llibertat, fets que s’han normalitzat. Óscar Rubén, conegut com a Sombra oscura i membre del Grup de Suport Mutu —que treballa en l’àmbit de la salut mental— explica a la Directa el fort estigma que, en el seu dia a dia, pateixen les persones amb algun diagnòstic mental: “Demanar préstecs, una assegurança mèdica o simplement tenir parella són qüestions que es compliquen si tens un diagnòstic de trastorn mental crònic”. Segons aquest activista, la forta medicalització també esdevé un problema, ja que té efectes secundaris importants: “es viu amb una por constant al rebuig i, a més, existeixen teràpies molt més efectives fora dels medicaments”, defensa.

L’internament als centres especialitzats es pot dur a terme a través de dues vies: l’assignació d’una plaça pública administrada des de la Conselleria de Sanitat o per la voluntat de la família de l’afectada, que pot buscar un centre privat. “Moltes vegades les mateixes famílies no se’n saben sortir, o no poden més”, apunta Sergio Pelijero, membre de Guitar Heroes, un grup de rock format a parts iguals per persones amb i sense trastorns mentals.

La manca de recursos, la vigilància excessiva, el tracte denigrant i les teràpies molt enfocades a la immobilització, són qüestions que la plataforma Activistes en Acció exigeix canviar

Recentment, al País Valencià, s’ha creat la plataforma Activistes en Acció —formada pel Grup de Suport Mutu (GAM en castellà), Guitar Heroes, el moviment Orgull Boig i l’associació Imaginave, que treballa per la integració social de les persones amb problemes de salut mental—, precisament, amb l’objectiu de denunciar la vulneració dels drets de les persones internes, les quals, segons denuncien, sofreixen “condicions lamentables”, així com “pràctiques agressives” per part dels Centres Específics de Malalts Mentals Crònics (CEEM)” del País Valencià; situacions que, segons que denuncia aquesta plataforma, s’han agreujat durant la pandèmia. La privatització i externalització d’aquest sector han sigut claus en les condicions que assenyalen els diferents col·lectius integrats a Activisten en Acció. La manca de recursos, la vigilància excessiva, el tracte denigrant i el tipus de teràpies, molt enfocades a la immobilització de la persona, són només algunes de les qüestions que exigeixen canviar.


La salut mental, també en mans de fons d’inversió

Els darrers anys, amb l’agreujant dels efectes de la crisi de 2008, les residències psiquiàtriques, així com tot el sector sanitari, han patit una forta privatització i retallades pressupostàries que han afectat els recursos i la gestió. “Hi ha molta pressió per retallar”, apunta Pelijero. El músic exemplifica aquesta situació amb el cas de l’entitat Mentalia Puerto, la qual va ser creada com a una associació de familiars, i va aconseguir moltes millores en el seu moment, com el casament de dues persones amb problemes de salut mental. No obstant això, aquest centre va ser venut a la multinacional DomusVi, una de les principals companyies en l’àmbit sociosanitari a l’Estat Espanyol. DomusVi és coneguda, sobretot, per la gestió de residències de persones grans, però diversos centres de salut mental també s’integren en la seua xarxa.

En paraules de Pelijero, s’estan retallant “els recursos al màxim, fet que comporta la desatenció dels pacients”. El Grup de Suport Mutu també denuncia que l’existència de centres públics al País Valencià és pràcticament “nul·la”. En concret, al territori valencià, només hi ha alguns centres públics de dia per a persones amb problemes de salut mental, però les places són molt reduïdes. Així doncs, predominen les residències privades o concertades, a les quals l’administració també deriva pacients.

Amb el nou pla impulsat des de la conselleria que dirigeix Mònica Oltra, s’ha passat de 12.829 places en residències públiques en 2015 a 16.969, de les quals, de les quals  5.038 són concertades a grups privats

Amb el nou model residencial impulsat des de la conselleria que dirigeix Mònica Oltra, s’ha passat de les 12.829 places en residències públiques que hi havia en 2015 a 16.969, el que ha suposat la creació de 4.140 places en l’any 2019. D’aquestes 16.969 places, 3.886 corresponen a centres públics de la Generalitat, 1.412 són places municipals, 1.363 corresponen a centres gestionats per entitats del tercer sector dirigides a l’atenció de persones sense llar, persones majors, víctimes de tracta, etcètera; 663 places estan finançades amb Prestacions Vinculades al Servei de Garantia (PVS) —servei que ofereix la Generalitat en què, si una persona dependent, en un radi de vint quilòmetres al seu domicili, no disposa d’una plaça pública, se li ofereix la possibilitat de rebre una prestació econòmica—; 4.607, a PVS Residencial —prestació vinculada al servei residencial que contribueix a finançar el servei en funció del grau de dependència de cada persona—; i 5.038 places són concertades a través del concurs d’empreses.

Aquesta privatització s’ha produït per l’arribada d’empreses que monopolitzen el sector, com DomusVi o Sanitas, així com per una forta especulació immobiliària, ja que s’han construït molts centres i geriàtrics que han anat a parar a mans privades. “S’han construït més centres i geriàtrics i a banda, les empreses compradores han venut els que ja hi havia. Per tant, hem vist una doble especulació, la del sector de la rajola i la de la gestió sanitària”, es critica des de la plataforma. Tot això afecta el benestar de les pacients ja que, segons asseguren, quan s’intenta contactar amb els càrrecs de les residències per exigir responsabilitats, no s’obté resposta de ningú, perquè els alts càrrecs s’han desvinculat de la gestió més directa dels centres, “centrant-se en el benefici únicament”.

Seu de Mentalia Puerto, un dels centres psiquiàtrics a la ciutat de València on els col·lectius ‘en primera persona’ per la salut mental denuncien vulneracións de drets a les persones residents. |Ona Cano

 

Aquelles empreses que han comprat i construït residències, i que s’estan beneficiant d’aquest mercat són, en part, fons d’inversió i entitats financeres lligades a l’especulació immobiliària, com BlackRock o Azora, dos dels fons de capital més poderosos del món. Existeixen huit grans societats que han comprat vora 60 residències per un valor de més de 500 milions d’euros a l’Estat espanyol. Entre aquestes, destaquen Adriano Care, una socimi formada per tres entitats —els fons d’inversió Azora i Indosuez, i el banc Banca March (de la família de Juan March), contrabandista de tabac mallorquí i un dels empresaris principals finançadors del cop d’estat que fa dur el dictador Franco al poder—, i Healthcare Activos, amb més d’una vintena de centres a l’Estat espanyol i, des de 2019, encapçalada per Altamar Capital Partners, fons d’inversió que compta amb cares com la de Claudio Aguirre, familiar d’Esperanza Aguirre lligat a Goldman Sach i a Bankia. Aquesta empresa és un dels monstres del sector sanitari, ja que també disposa de clíniques i hospitals, i encomana la seva gestió a altres com empreses, com Coliseé o Ballesol.

“S’han construït més centres i les empreses compradores han venut els que ja hi havia. Hem vist una doble especulació, la de la rajola i la de la gestió sanitària”, es critica des de la plataforma

La tercera gran empresa en el món de les residències és la francesa Lagune, principalment, propietat del grup Batipart, amb un 49’5% de les participacions; i dues asseguradores. En 2016, va comprar 16 residències al grup SARquavitae, l’actual DomusVi, principal gestora de geriàtrics i residències de salut mental a l’Estat espanyol. El seu èxit recau en la concertació de places públiques en els seus centres. Aquesta societat ha cobrat renom per la quantitat de persones majors que han faltat al llarg de la pandèmia en els seus centres, així com el cas de maltractaments a pacients de la residència DomusVi de Llíria. DomusVi també és la responsable de la gestió de Mentalia Puerto, un dels centres que ha sigut denunciat per la plataforma per tenir els seus residents tancats des de març.

També procedent de l’Estat francès cal esmentar la societat immobiliària Froncière Siscare. Tot seguit destaquen Primonial Reim, amb sis centres al País valencià i amb 800 llits a mans de La Saleta Care. Caboel, propietat dels fundadors de l’antiga cadena de supermercats Caprabo, també es troba immersa en aquest mercat, juntament amb la gestió de Sanitas des de 2018. Finalment trobem Cofinimmo, immobiliària belga que coopera amb l’empresa lleonesa Thor Private Equity Spain S.L. Aquesta unió empresarial encara no té geriàtrics en marxa, com explica Rico. Tanmateix té diversos projectes de construcció de residències i un acord per a la gestió de catorze dels seus projectes amb l’empresa Clece, filial d’ACS, empresa del grup ACS, pilotat pel president del Real Madrid, Florentino Pérez. Dos més aniran a parar sota control de l’esmentada  DomusVi.

Totes aquestes societats, juntament amb el fons Trheestones Capital Management conformen la xarxa empresarial que gestiona el sector sociosanitari a l’Estat espanyol. Així, davant aquest complex conglomerat d’empreses, les cures de les internes queden supeditades al benefici dels inversors, segons que es denuncia des de la plataforma Activistes en Acció. Com explicava Pelijero, les persones que treballen aquests grups no tenen l’accés als recursos que deurien i moltes de les famílies no tenen ni idea de quina és la situació. A més, també es denúncia la falta de personal i la ratio de persones tutelades per una sola persona.

 

La salut mental en temps de pandèmia

Mentalia Salud Puerto és una residencia dedicada a persones amb trastorns de salut mental situada a València, concretament al Carrer del Ferro, número 5. Aquest centre ha estat punt de denúncies i protestes per part d’Activistas en Acció. Óscar, membre de GAM, explica la situació que estan patint les internes des de l’inici de la pandèmia en aquest centre dirigit per DomusVi: “estan tancades des de març dins les seves habitacions” el que, a parer seu, suposa un empitjorament greu de la salut per a moltes moltes d’elles –”tenim constància d’alguns intents de suïcidi”, apunta. Aquesta reclusió està relacionada amb les restriccions per la COVID-19 però s’agreujà amb la normativa emesa per la Generalitat el passat 18 de desembre de 2020 en la qual es restringia les eixides i entrades (entre altres) dels centres i residències dedicades a la salut mental i a les persones majors.  Tant el col·lectiu GAM, Guitar Heroes com la plataforma sencera d’Activistes en Acció reclamen i denuncien les problemàtiques que això suoposa en contrast amb la resta de persones poden sortir a passejar al llarg del dia: “les persones amb trastorns necessitem tot el contrari, un poc d’aire”.

Óscar, membre del GAM, explica la situació de les internes a Mentalia Puerto des de l’inici de la pandèmia: “estan tancades dins les seves habitacions” el que, a parer seu, suposa un empitjorament greu de la salut

Les mesures aplicades al llarg de la pandèmia s’han conduït amb “mà de ferro” per part d’aquests centres, tal com es denuncia des d’Activistes en Accio . Mentalia Puerto és una residència gestionada per l’empresa DomusVi, controlada per un fons d’inversió britànic i molt nomenada últimament per la quantitat de morts a les seves residències. A més, un dels seus centres, concretament situat a localitat de Llíria, va ser denunciat per abusos als seus residents. La directora va ser imputada i eixiren a la llum imatges que evidenciaven maltractaments.

Els col·lectius que formen part de la plataforma es mantenen ferms front a aquest centre, Mentalia Puerto, amb intencions de persistir amb la campanya fins que deixen eixir les persones internes i fer la seva vida normal. Des del col·lectiu es recorda, a més, que no és un cas aïllat i que es tracta d’una lluita que porta anys en marxa.

La psiquiatria i les pràctiques en aquests centres han estat objecte de debat des de fa dècades. L’exemple és el moviment antipsiquiatria nascut als anys seixanta del segle XX, que ja qüestionava molts dels tractaments que s’aplicaven als pacients. Es tracta d’un sector que moltes vegades escapa a aquelles que no hi tenen contacte en el seu dia a dia.

Articles relacionats