Cada nit, 1.239 persones dormen als carrers de la ciutat de Barcelona, un 80% més que fa dotze anys. És una de les conclusions de l’informe Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar que ha presentat avui, dijous 2 de juliol, la Fundació Arrels, una de les entitats amb més experiència treballant amb persones sense llar a Barcelona.
Des de l’entitat denuncien que les més de 1.200 persones que dormen cada nit al carrer “són només la punta de l’iceberg”: d’una banda, perquè el cens que elaboren no arriba a cobrir la totalitat de la superfície de la ciutat i, de l’altra, “perquè el complex fenomen del sensellarisme no només inclou les persones que dormen al carrer”. Tenint en compte aquest fet, segons Arrels, a Barcelona hi ha més de 4.200 persones sense llar. A més de les més de 1.200 persones que dormen al carrer, 2.171 estan allotjades en recursos públics i privats –que també s’ha incrementat el 80% en onze anys– i també hi ha 836 persones que viuen en assentaments (solars, fàbriques i locals en desús).
Pel que fa al gènere, segons les dades de la fundació, “un 85% són homes, un 11% dones i un 4% són transgènere, s’identifiquen amb altres identitats de gènere o no responen aquesta pregunta”. L’informe, però, més enllà de les dades, assenyala que “les dones sense llar pateixen una exclusió residencial menys visible” i que, per tant, no disposen de les dades reals. Per Arrels, les dones, abans d’arribar a viure al carrer, “acostumen a cercar altres alternatives, com pisos sobreocupats, okupació d’habitatges buits, acolliments temporals, pensions o acolliment per part de familiars i amics”.
Cada vegada més joves
La mitjana d’edat de les persones que dormen al carrer a Barcelona és de 40,9 anys, una mica inferior a la mitjana de fa uns anys. Més de la meitat de les persones tenen entre 36 i 55 anys, però hi ha un 13% de les persones que dormen al carrer que són joves d’entre 16 i 25 anys. Els últims tres anys, la xifra de joves que viuen al carrer ha augmentat un 63%. Segons Arrels, aquest increment està relacionat amb “la pressió migratòria, la dificultat d’accedir a l’habitatge i la complicada situació en què es troben els joves extutelats per l’administració un cop compleixen els 18 anys, especialment els d’origen estranger”. Entre les persones més joves que viuen al carrer, tres quartes parts de les persones de 16 a 25 anys han migrat de països extracomunitaris, únicament el 5% són nascudes a l’Estat espanyol i un 17%, migrades d’altres països comunitaris.
L’increment de gent jove dormint al carrer està relacionat amb “la pressió migratòria, la dificultat d’accedir a l’habitatge i la complicada situació en què es troben els joves extutelats per l’administració, especialment els d’origen estranger”
Tot i que la població migrant representa només un 25% de la població de Barcelona, al carrer, les persones d’origen estranger estan sobrerepresentades, segons les dades de la fundació. Gairebé tres de cada quatre persones són nascudes fora de l’Estat espanyol: han passat del 66% del 2016 al 74% del 2019. “Per això diem que haver migrat, sobretot de països empobrits, és un factor estructural de vulnerabilitat i exclusió: ser migrat esdevé un risc”, expliquen.
L’informe de la Fundació Arrels posa de manifest el fracàs de les polítiques públiques per fer front a l’exclusió social. Un 15% de les persones enquestades havia passat en algun moment de la seva vida per un centre de menors. La situació és encara més clara en el cas de les persones sense llar que tenen entre 16 i 25 anys. En aquesta franja, més del 56% ha passat per un centre de menors. Encara és més greu en el cas dels joves extracomunitaris: “Un 64% dels que han respost l’enquesta han viscut en algun moment en un centre de menors” i, en el cas dels joves procedents del Marroc, “fins a 8 de cada 10 s’han trobat en aquesta situació”. Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, ha assegurat durant la roda de premsa que “són persones a les quals hem abocat al carrer després de passar pel sistema de protecció”.
Al carrer, més vulnerables
Un dels aspectes centrals de l’informe és la vulnerabilitat que pateixen les persones que viuen al carrer. Segons el seu recompte, un 80% de les persones sense llar pateixen “vulnerabilitat alta o mitjana”, un fet que comporta la necessitat de rebre l’atenció de serveis socials especialitzats. A més, el 30% percep que té alguna malaltia crònica i un 40% ha estat víctima d’agressions físiques i/o verbals. Aquesta vulnerabilitat afecta especialment dos grups de persones: d’una banda, les més joves, que oscil·len entre els 16 i els 25 anys, i de l’altra, aquelles persones sense llar que tenen més de 65 anys.
El 30% de les persones que viuen al carrer percep que té alguna malaltia crònica i un 40% ha estat víctima d’agressions físiques i/o verbals
“Un dels problemes que ens trobem és que les persones amb més vulnerabilitat són les més difícils de revertir la seva situació, perquè no disposem dels recursos adequats”, ha afirmat Busquets. I és que asseguren que hi ha una relació directa entre la vulnerabilitat que sofreixen les persones i el temps que porten al carrer. Segons Arrels, a partir dels sis mesos es deteriora molt la qualitat de vida de la persona: “Entre les persones que fa menys de sis mesos que viuen al carrer únicament 1 de cada 10 estan en situació de vulnerabilitat alta. A partir dels sis mesos passen a ser 1 de cada 4 persones”.
Gemma Gassó, educadora de l’equip de carrer d’Arrels, ha explicat la seva experiència quan atenen i visiten persones. Assegurant que “minva la salut emocional i psicològica, ens adonem que la xarxa per a persones sense llar que hi ha a Barcelona no està enfocada a donar una resposta que transformi la situació, sinó a poder sobreviure i cobrir unes necessitats, tot molt compartimentat i gens accessible”. Gassó ha apuntat que el primer que veuen és “un deteriorament de la salut física i mental, així com un sentiment de manca de confiança per suportar la situació i canviar-la”. Per últim, ha reivindicat que el que calen són “polítiques de prevenció, fer que ningú acabi al carrer i, si això no es pot revertir a temps, intentar garantir un allotjament estable abans que la situació es cronifiqui”.
A peu de carrer amb mecanismes de prevenció
A més de la radiografia, la Fundació Arrels tanca l’informe amb una sèrie de recomanacions per a les institucions a curt i mitjà termini i també d’altres específiques en el context de la pandèmia de la COVID-19. A curt termini, la fundació proposa obrir espais més petits als barris per acollir persones sense llar i que s’ajustin a la realitat de les usuàries. Una altra mesura és ampliar els equips de carrer, enfortir la formació dels cossos policials i atendre les persones des dels organismes municipals.
La defensa del dret a l’habitatge és fonamental com a estratègia a mitjà i llarg termini i és per això que des d’Arrels proposen “mecanismes de prevenció perquè ningú perdi la casa”
La defensa del dret a l’habitatge és fonamental com a estratègia a mitjà i llarg termini i és per això que des d’Arrels proposen “mecanismes de prevenció perquè ningú perdi la casa”. “La mirada a l’accés a un habitatge ha de ser transversal: una persona no pot sortir de la presó, rebre una alta hospitalària o sortir del circuit de protecció a la infància i joventut per anar a viure al carrer”, reblen.
Pel que fa a la pandèmia de la COVID-19, des de l’entitat defensen fer permanents els recursos d’emergències, com les places d’emergència habilitades a diferents municipis. D’altra banda, proposen centres de confinament “més petits i enfocats a les necessitats específiques”, sobretot després de les crítiques als grans hospitals de campanya instal·lats per l’exèrcit a les ciutats de l’Estat espanyol. Per últim, subratllen la importància dels recursos bàsics i els equips de carrer com a “únic punt de referència per a les persones que segueixen al carrer” i, per tant, conclouen que en cas de futurs rebrots els centres que ofereixen menjar calent, dutxa i resguard haurien de poder mantenir-se oberts.
