El nombre de places turístiques a les Illes augmenta fins a 582.281, el que significa un increment del 37,3% respecte al 2015. Segons el grup ecologista Terraferida, amb dades de la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears, el març de 2019 es comptabilitzen 158.169 places més que el mateix mes de l’any anterior, i suposaria l’augment més gran de la història de les Illes. L’organització ecologista només té en compte les dades de places legals registrades pel Govern, a les que caldria sumar “una massiva oferta il·legal”, puntualitzen.
A partir dels informes de Terraferida, es dedueix que a Mallorca l’increment correspon al 37,7%, el nombre de places ha augmentat en 109.001 respecte a les 288.745 de 2015. El lloguer vacacional és clau per l’augment, ja que ha triplicat les xifres des del 2015 i actualment representa una de cada quatre places turístiques de l’illa. Les ecologistes adverteixen que l’actual nombre de places a Mallorca continuarà en augment, ja que encara no s’ha arribat al topall de 430.000 assignades pel Consell de Mallorca, que superarien el total de places que hi havia al conjunt de les Illes el 2019.
A Menorca l’increment és proporcionalment superior al de Mallorca i arriba fins al 46,1%. De les 49.659 places registrades el 2015 s’arriba a les 72.570 que actualment reconeix Turisme. Terraferida apunta que entre aquestes xifres s’hi troben també les places “no hoteleres” corresponents al lloguer turístic, i que comprendrien el 34% del total d’una illa on la població resident és d’unes 80.000 persones.
A Mallorca l’increment correspon al 37,7%, el nombre de places ha augmentat en 109.001 respecte a les 288.745 de 2015. El lloguer vacacional és clau per l’augment, ja que ha triplicat les xifres des del 2015 i actualment representa una de cada quatre places turístiques de l’illa
A les Pitiüses l’augment és del 17,3% a Eivissa i del 164% a Formentera. Actualment es xifren en 91.380 les places que hi ha a Eivissa, 13.497 més que el 2015. L’organització ecologista, però, sospita que l’augment, d’acord amb la informació proporcionada per la Conselleria de Turisme, en el cas de la Pitiüsa gran, podria ser fins i tot major, “ja que les dades provinents d’Eivissa no solen estar actualitzades”.
A Formentera es calcula que s’ha passat de les 7.828 places del final de la darrera legislatura a les 20.285 actualment registrades. D’aquestes, 8.504 correspondrien a lloguer turístic, en una illa amb un padró de 12.216 habitants. L’organització ecologista no ha pogut contrastar les dades de la Conselleria amb les del Consell insular de Formentera, que s’ha negat a proporcionar-ne tot i que es tracta d’una informació pública. Tanmateix, Terraferida assegura que “aquesta evolució no s’ajusta a la realitat, i en part s’ha d’explicar pel fet que feia molts d’anys que Formentera no actualitzava les seves dades sobre places.”
Malgrat els canvis en la normativa turística realitzats pel govern de Francina Armengol i la prohibició del lloguer turístic en alguns municipis, com Palma, el nombre de places turístiques ha obtingut el seu rècord històric a les Illes durant la legislatura de l’anomenat “Govern del canvi”. Les ecologistes assenyalen que el creixement encara pot continuar, ja que s’estan tramitant expedients que encara no han estat comptabilitzats i les borses turístiques permeten seguir augmentant el sostre de places a totes les illes. A més, recorden que a l’augment de places registrades s’ha de sumar la “massiva oferta il·legal”.
Terraferida assenyala entre les causes de l’augment el creixement provocat per la “llei delgado” (la llei turística de la legislatura anterior), que no es va modificar fins a l’estiu del 2017 i el probable efecte crida provocat per l’anunci de la nova normativa, el 2016, sense haver establert una moratòria. L’organització ecologista també critica el fracàs de la nova llei turística que no estableix un sostre real de places turístiques i proposa congelar el nombre de places a totes les illes, a més de reforçar el cos d’inspectors per acabar amb l’oferta il·legal i per cada nova plaça aprovada donar-ne dues de baixes, amb l’objectiu d’avançar en matèria de sostenibilitat.
