La capella de la Misericòrdia del carrer Montalegre està en disputa. Per una banda, el 2013, l’Ajuntament de Barcelona de Xavier Trias va cedir gratuïtament l’espai al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) per ampliar la seu actual. Per l’altra, tant l’actual Consistori com el CatSalut defensen que la Misericòrdia és l’alternativa plausible per ubicar el nou Centre d’Atenció Primària (CAP) Raval Nord. Fa tretze anys que es busca una alternativa per al centre de salut, ja que les instal·lacions actuals han quedat petites, envellides i inadequades. “S’ha duplicat el nombre de metges i infermeres però no hi ha prou consultes; hi ha un problema estructural de base. Per algunes portes no entren ni cadires de rodes ni lliteres”, explica la directora general del CAP, Ana Romagosa.
Cansades de reclamar un nou CAP durant tants anys, veïnat i treballadores sanitàries s’han unit en la plataforma CAP Raval Nou Digne, han organitzat mobilitzacions al carrer i han recollit 6.500 signatures per portar al ple de l’Ajuntament la possibilitat de revocar la cessió de la Misericòrdia al Macba
Cansades de reclamar un nou CAP durant tants anys, des de la passada tardor, veïnat i treballadores sanitàries s’han unit en la plataforma CAP Raval Nou Digne, han organitzat mobilitzacions al carrer i han recollit un total de 6.500 signatures per portar al ple de l’Ajuntament la possibilitat de revocar la cessió de la Misericòrdia al Macba. El Museu d’Art Contemporani de Barcelona ha respost a través de la plataforma +MACBA + Cultura amb un manifest que incorpora 270 firmes i que han presentat avui en roda de premsa per defensar l’ampliació del museu on estava previst. Entre les signatures, hi figuren personalitats com la cineasta Isabel Coixet, el president del patronat del Liceu, Salvador Alemany, o el col·leccionista i publicista Lluís Bassat. Per Iñaki Garcia, membre de l’associació cultural el Lokal i membre de la Plataforma CAP Raval Nou Digne, s’estan evidenciant “dos models i els grans poders han fet pinya amb el Macba, quan des del barri s’està plantejant una necessitat urgent”.
La necessitat ve d’antic. L’actual CAP es va inaugurar el 1992 al carrer Torres i Amat 8, al cor del que avui és un dels barris amb major densitat de població de Barcelona. L’edifici havia estat un dispensari antituberculós i està classificat com a bé cultural d’interès nacional, un fet que limita les reformes que s’hi poden fer. Elisenda Puchades, com a usuària i tercera generació que viu al Raval, forma part de la plataforma per al nou CAP: “falta espai en general i hi ha un problema d’adaptabilitat: algú que va amb cadira de rodes li han d’obrir la porta de l’entrada perquè l’edifici catalogat no permet posar-ne una d’automàtica i a més, només hi ha un ascensor”.
Malgrat tot, el director del Macba, Ferran Barenblit, insisteix – en declaracions a la Directa-, en què el CAP s’ampliï a la plaça Terenci Moix: “Hem de trobar una fórmula perquè els dos equipaments siguin possibles. Hi ha una alternativa per al CAP”. La suposada “alternativa”, avalada pel Departament de Cultura de la Generalitat està descartada pel Departament de Salut per les dificultats tècniques que presenta: és una plaça que es troba sobre una subestació elèctrica i requeriria un canvi en el Pla General Metropolità. Per al Macba això no suposa cap problema i descarten qualsevol perill. Alhora, la plaça, en un barri amb pocs espais públics, és un lloc de referència de la comunitat filipina i especialment dels joves, que hi juguen a bàsquet, i per tant, també cobreix una necessitat del veïnat del Raval. Romagosa insisteix en el fet que “no volem ser conillets d’índies” sobre una subestació elèctrica, quan “no hi ha estudis sobre l’impacte en la salut ni sobre els aparells elèctrics que utilitzem”.
El Macba acusa l’Ajuntament de voler desnonar-los
Durant la roda de premsa a l’Ateneu Barcelonès, la presidenta de la Fundació MACBA, Ainhoa Grandes, ha afirmat que: “necessitem parar el desnonament del Macba per part de l’Ajuntament de Barcelona”. Resulta però, que Grandes alhora és consellera del grup immobiliari Renta Corporación, que entre altres edificis era propietària del bloc del carrer Entença 151. L’agost del 2017, quan el bloc encara era en mans de Renta Coporación, es van desallotjar quatre immobles que havien estat ocupats per famílies en situació d’emergència habitacional i a finals d’aquell any es van tapiar. Un veí va acusar els operaris d’haver-lo agredit i va descriure que un d’ells era “un matón” contractat pel grup immobiliari. Poc després va ser adquirit per la immobiliària Abeille. Al costat, Grandes hi tenia Mateu Hernàndez, director general del lobby empresarial Barcelona Global, i exdirector general de desenvolupament econòmic de Barcelona i de Barcelona Activa. Hernàndez ha expressat que es tracta d’un “debat fals” i ha definit que l’acte “no és contra ningú” i que “la cultura és la millor manera que el Raval existeixi”, no pot ser un barri “tancat en ell mateix vivint pels seus problemes i dels seus problemes”. Joan Anton Maragall, portaveu de la plataforma, galerista i expresident del Cercle del Liceu considera que el museu és un servei social i ha desafiat la demanda veïnal dient que “hem de frenar els que pretenen interrompre el creixement previst del Macba” i que es tracta “d’una arma electoral”. El que no s’ha posat sobre la taula durant la roda de premsa, és que són les veïnes i les professionals que s’han plantat després de tants anys de reivindicació i davant la manca d’una alternativa, les que reclamen la Misericòrdia.
Segons càlculs aproximats de l’Ajuntament, al Raval Nord hi ha més de 100.000 metres quadrats d’equipaments culturals de la ciutat, i només 34.000 metres quadrats destinats a equipaments de proximitat, com centres educatius, sanitaris o biblioteques
Actualment, i segons càlculs aproximats de l’Ajuntament, al Raval Nord hi ha més de 100.000 metres quadrats d’equipaments culturals de la ciutat, i només 34.000 metres quadrats destinats a equipaments de proximitat, com centres educatius, sanitaris o biblioteques. Les dades s’emmarquen en un barri que presenta una de les taxes més elevades d’hospitalització, utilització dels serveis d’urgències i més risc de morbiditat, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Per Ana Romagosa, que fa quinze anys que treballa al Raval Nord, un nou CAP és una urgència i traslladant-lo a la Misericòrdia “augmentaríem el nombre de consultes per atendre les necessitats del veïnat”. Vol deixar clar que no és una guerra entre salut i cultura: “Salut no té res en contra de la cultura, que és bona per a tothom i dona qualitat de vida”, però hi ha un problema, puntualitza, que afecta la salut de la gent. Avui, unes 150 persones s’han concentrat davant del CAP per evidenciar-ho.
L’endemà de la roda de premsa, una seixantena de persones, col·lectius i entitats vinculades a l’àmbit cultural han llançat un manifest per expressar el suport a la ubicació del CAP i rebutjar “qualsevol solució en nom d’una visió sacralitzadora de la cultura”. En el text, lamenten “que es plantegi el problema com un menyspreu cap a la cultura” i expliquen que una de les raons per posicionar-se és “la manca de claredat i justificació quant a les necessitats del nou espai cultural” que, afegeixen, “fa ressonar debats anteriors sobre la mateixa gestió del MACBA”. Entre les adhesions hi ha l’Ateneu Popular 9Barris, Coop57 Catalunya, Teatre Arnau i persones a títol individual com l’actor Sergi López, el guionista Oriol de Balanzó, la poeta Mireia Calafell o l’escriptor Julià de Jòdar.
El document de concessió: un termini superat
El Macba s’aferra al fet que existeixi la concessió de la Misericòrdia que es va signar el 2013, sota el Govern de Trias. Si bé el termini s’estableix fins al 17 de març de 2033, a l’apartat d’obligacions del concessionari s’especifica que “la posada en funcionament de l’equipament es realitzarà en el termini màxim de cinc anys des de la formalització de la concessió, transcorregut el qual sense que es dugués a terme, per causes imputables al concessionari, l’Ajuntament recuperaria la possessió de la finca”.
Els cinc anys es van exhaurir l’octubre del 2018 i per tant, el Consistori ha pogut començar els tràmits jurídics per rescindir el conveni, als que el Macba podrà presentar al·legacions
Els cinc anys es van exhaurir l’octubre del 2018 i per tant, el Consistori ha pogut començar els tràmits jurídics per rescindir el conveni, als que el Macba podrà presentar al·legacions. Gala Pin, regidora de Ciutat Vella, explica que és el plenari el que haurà d’aprovar finalment la revocació. Per Pin, “si fa tretze anys que es busca una alternativa per a un CAP en condicions dignes i s’han descartat tècnicament les propostes, hem de buscar una alternativa a l’ampliació del Macba”. Alhora, al conveni contempla la possibilitat de revocació “per una causa d’interès públic”.
El dijous 31 de gener, l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic un document on exposa quatre propostes d’ampliació del Macba que no inclouen la capella de la Misericòrdia. La primera d’elles implicaria fer servir l’actual seu del CAP Raval Nord, un edifici que “haurà de ser cedida per Patrimoni de la Generalitat”. Una altra opció seria fer servir part del pàrquing situat a la plaça dels Àngels, però en aquest cas “caldria buscar solució jurídica per afrontar aquesta proposta donat que la concessió es va fer amb el conjunt de pàrquings”. La tercera proposta és una ampliació del Convent dels Àngels, un plantejament que forçaria buscar nous espais als equipaments municipals que s’hi troben, com són l’arxiu municipal i l’escola bressol. L’última opció seria construir un edifici de nova planta, que cobriria les necessitats de magatzem situat en un solar municipal lliure cedit al CCCB, a condició que es renegociï entre el centre cultural i el museu per tal de “compartir usos de magatzem”.
