Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El personal de la neteja dels hospitals valencians rebutja el nou contracte de licitació i reclama unes condicions "dignes"

Després de més de tres mesos treballant sota la pressió sanitària de la pandèmia de la COVID-19 i sense les mesures de protecció necessàries, la Conselleria de Sanitat inicia una nova licitació del servei de neteja sense escoltar les reivindicacions de les treballadores de la neteja dels hospitals públics del País Valencià per a millorar les condicions laborals

Les treballadores de la neteja de l'hospital La Fe de València es concentren a les portes del centre per reclamar un contracte de licitació "digne" / Lucas Guerra

El 16 de maig, la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana va treure a licitació el nou contracte de neteja dels hospitals i els centres de salut. El contracte preveu una divisió en un total de 23 lots i té un valor estimat de 474.402.228 euros. Un any més, la licitació del servei de neteja es produeix entre les crítiques de les treballadores de la neteja i els sindicats, que reclamen una millora de les condicions laborals. Enguany, a més a més, s’hi suma el malestar provocat per la manca de mesures de protecció sanitàries durant la pandèmia de la COVID-19. El personal que s’encarrega de la neteja dels hospitals no ha estat reconegut com a personal sanitari. Encara que netegen les habitacions de les pacients, desinfecten els llits, les taules, els armaris, els banys…, s’han trobat diversos graons per sota a l’hora de rebre protecció.

Vint-i-tres són els lots que configuren el departament de Salut de la Generalitat Valenciana. La Conselleria de Sanitat divideix els centres hospitalaris i ambulatoris en lots, i normalment s’agrupen diversos ambulatoris per cada hospital. Cada dos anys –poden ser més–, es publica un nou plec de condicions, és a dir, un document contractual, de caràcter exhaustiu i obligatori, que estableix les condicions dels contractes de serveis de neteja a cadascun dels lots. Els plecs estableixen les bases sobre les quals s’establiran les licitacions a empreses privades externes. Aquestes es fan des de l’any 2013, quan es va privatitzar la neteja dels hospitals del País Valencià al·legant una necessitat d’abaratir els costos. El procediment és semblant al d’una subhasta. Cada empresa opta al centre o al lot que més li interessa i se li adjudica, normalment, a la més barata. Però l’abaratiment no surt gratuït, i les majors perjudicades de la privatització són les treballadores del sector de la neteja.

Cada dijous, les treballadores de la neteja de l’hospital La Fe de València es concentren a la porta del centre |Lucas Guerra

 

Abans de la publicació dels plecs, el Consell Tripartit –òrgan per al desenvolupament de les relacions laborals i la negociació col·lectiva format pels sindicats, la patronal i l’administració– va acordar una sèrie de propostes. El document compta amb la signatura de Gustavo Gardey, director general de Treball; Enric Nomdedéu, secretari autonòmic d’Ocupació, i Rogelio Navarro, subdirector general de Relacions Laborals. Tanmateix, no tots els acords d’aquell document s’han vist reflectits en els plecs, en els quals es demana una millora de la qualitat del servei, però, en canvi, no s’exigeix una plantilla mínima. “És important que la Conselleria, que és la que contracta el servei i la que ha de tenir clar quin nivell es necessita quant a neteja i desinfecció, marque unes pautes”, explica Maria Jesús Antón, delegada sindical de Comissions Obreres (CCOO).

Des de la darrera licitació en 2016, les treballadores han estat reivindicant els acords que tenien en cada centre, els quals, tal com explica Berta Robles, secretària general de CGT en el sector de la neteja, les empreses no compleixen. “El personal que entra nou té unes condicions diferents de les acordades”, assegura. I continua: “Les empreses han fet el que els ha donat la gana. Vam demanar a Conselleria que inclogueren en les licitacions els acords de cada centre perquè les empreses els respectaren”. Però, no els han fet cas.

Les empreses volen que se’ls adjudiquen els contractes i per això intenten disminuir el preu del servei al mínim. Per tant, per molts diners que l’administració injecte en la gestió privada, les empreses intentaran abaratir el preu igualment i així treure’n rèdit. “De fet, això ja va passar en educació. Vam aconseguir que Conselleria traguera un pressupost d’un 20% major i no va servir per a res, perquè les empreses van baixar eixe 20%”, conta Antón.

A banda de no incrementar les plantilles de treballadores, en els nous plecs s’incorporen noves tasques que abans no els corresponien, com ara la desinfecció de les bancades

A banda de no incrementar les plantilles de treballadores, en els nous plecs s’incorporen noves tasques que abans no els corresponien, com ara la desinfecció de les bancades. A més a més, denuncien: “Ens enfrontem a moltes coses per a les quals no estem preparades i, a sobre, no es respecta el nostre treball. Per exemple, se’ns demana que estiga tot net, però es xafa el que freguem”, tal com explica Ángeles, treballadora de l’Hospital Clínic Universitari de València.

El 31 de desembre d’enguany eixirà el nou contracte i l’1 de gener s’ha de començar un nou conveni que fixa les condicions econòmiques i socials per a l’any que ve. La negociació es fa entre els representants de les treballadores i l’empresa, mentre que la Conselleria de Sanitat no està a la taula, però sí que fixa els preus que paga. El problema és que si les empreses “tenen ja un contracte en vigor on s’ha ajustat el preu, eixos contractes ja no es revisaran, perquè el marge que tenen és molt petit”, expliquen des de CCOO. En aquest context, des del sindicat demanen que es faça una inversió per a atendre la negociació del conveni: “Que no siga un preu tancat, sinó que negocien tenint en compte que l’any que ve s’ha d’apujar el preu”.

 

El servei de neteja sanitari durant la pandèmia

Per tal d’aconseguir una millora de les condicions dels plecs, el servei de neteja dels hospitals valencians ha decidit mobilitzar-se. És la raó principal, però encara n’hi ha més. Amb la crisi sanitària s’ha evidenciat la precarietat de les condicions en què treballen els serveis de neteja, arran de la privatització del 2013, i també la falta de consideració que es té cap al sector. Després d’estar tres mesos demanant-ho, just ara s’estan realitzant les proves de la COVID-19 a les treballadores de la neteja. “Ho hem passat molt malament, perquè en un principi sí que hi havia EPI, però els guardaven per als sanitaris, i nosaltres havíem de cobrir-nos amb bosses o el que tinguérem a mà. Per exemple, ens posàvem una mascareta i un barret normals, de quiròfan”, recorda Ángeles.

A la manca de material de seguretat s’afegeix la manca de precaució sistemàtica dins els hospitals. “Ens hem encarregat dels llençols que han utilitzat els pacients de COVID-19. Aquests llençols havien d’anar dins de bosses roges i es posaven dins de bosses normals, i un company sense més protecció que la que tenia havia de dur-les a netejar”.

Amb la crisi sanitària s’ha evidenciat la precarietat de les condicions en què treballen els serveis de neteja |Lucas Guerra

 

S’ha al·legat que les treballadores de la neteja no són personal públic, ja que es tracta d’un servei externalitzat. No obstant això, entren a les habitacions on resideixen malalts de COVID-19 i molts cops han d’estar a menys d’un metre dels pacients, tal com expliquen les mateixes treballadores. “Ens cridava l’atenció quan sortia a la televisió l’exèrcit desinfectant, però en canvi es parlava poc del personal de neteja, que és qui ho fem cada dia de l’any”, conta Antón a la Directa. I recorda que són personal externalitzat perquè la Conselleria ho va decidir així. “Si la neteja fora pròpia de l’hospital, passaríem, com la resta de professionals, per una borsa de treball, amb oposicions o el que corresponguera”, aclareix.

A més a més, tal com conten, la pressió i la discriminació sota les quals han treballat ha provocat unes repercussions psicològiques. Ángeles parla de la “tristesa i desmoralització” que han viscut: “Vam treballar amb la impotència de no rebre el que necessitàvem. És un treball en què ens coneixem de tota la vida, perquè moltes som veteranes. Jo fa més de 25 anys que hi treballe. Hem vist com els mateixos sanitaris ens han negat el que era vital per a la nostra salut i la dels nostres familiars”. I conclou: “Nosaltres, passara el que passara, havíem d’estar allí. Hem sigut essencials fins al dia d’avui. I ara ens trobem en un moment de canvi d’empresa, plec de condicions… Ens alcem cada dia per mil euros al mes i ens trobem amb aquesta situació. És injust. Tot el sacrifici no es troba compensat en els nous plecs”.

 

Unes altres reivindicacions històriques del sector

Hi ha entre 3.000 i 4.000 treballadores de la neteja repartides entre els 32 lots arreu del País Valencià, però les seues condicions laborals depenen de l’empresa i el territori en què treballen. Des dels sindicats consideren que els protocols de neteja “haurien de ser iguals per a tots els centres”, segons defensa Robles. En alguns casos, inclús una mateixa empresa pot modificar els preus en funció del territori. “No és el mateix treballar a València, a Alacant o a Castelló, perquè són tres convenis diferents, amb una diferència econòmica important”, explica Antón. I afegeix: “Entenem que seria lògic que, ja que parlem del mateix client –la Conselleria–, les mateixes empreses, el mateix treball…, que les condicions foren les mateixes. Hauria d’haver-hi un conveni autonòmic”.

Tan gran és la diferència de condicions que actualment hi ha casos judicialitzats a Castelló perquè les empreses inclouen dins dels 950 euros de salari mínim les despeses de transport, fet que, segons denuncien els sindicats, no és legal.