Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El pla Caufec ja omple de ciment la falda de Collserola a Esplugues de Llobregat

La reforma urbanística al terreny limítrof entre Esplugues i Barcelona pren forma sobre el terreny amb la construcció d'una primera seixantena d'habitatges que canviarà definitivament la fisonomia i el paisatge natural del municipi d'Esplugues de Llobregat i la falda de la serra de Collserola. Es tracta d'un projecte que va ser dissenyat a mida de la immobiliària Sacresa per encabir habitatges d'alt nivell, oficines i un centre comercial ja en funcionament, conegut com a Finestrelles Center, i que ha tirat endavant malgrat més de vint anys de persistent oposició veïnal

/ Joan Bernà

Les grues d’obra tornen a enfilar-se als peus de Collserola amb la construcció d’un bloc de pisos i 33 cases unifamiliars al barri de Finestrelles d’Esplugues de Llobregat. Es tracta de la represa d’un vell pla urbanístic aprovat el febrer de 2005 –l’anomenat Pla Caufec – Porta Barcelona– que està comportant tales d’arbrat i canviarà la fisonomia i el paisatge natural d’aquest municipi del Baix Llobregat. Els darrers mesos, el procés d’urbanització s’ha vist aturat per les restriccions de construcció en obres privades decretades arran de la crisi sanitària, que van alterar els terminis d’execució de les obres fins al juny. Des de principis d’agost, la promotora compta amb l’aprovació d’un nou planejament viari en aquest sector per adequar un pas inferior, la semaforització i el pas del transport públic, i afavorir l’accessibilitat a la zona del veïnat i de futurs habitants.

Concretament, les obres es concentren ara a la zona nord –compresa entre l’avinguda de Jacint Esteve Fontanet, el carrer de Joan Miró i el carrer de Josep Anguera d’Esplugues, just per sobre i a tocar de la B-23 i al costat esquerre de l’Hospital Sant Joan de Déu i la masia de Cal Suís, adjacents al Parc Natural de Collserola–, tot i que el planejament també preveu construir a l’àmbit sud de Can Vidalet, just per sota de l’autovia.

Des de fa setmanes i seguint fil per randa els plans de la primera promotora (Sacresa), a les gairebé 40 hectàrees on s’ubica el projecte ja s’està construint un bloc amb 27 habitatges que tenia llicència concedida des del setembre de 2016, adjudicat a la constructora Milenium Meridian, S.A., i un conjunt de 33 cases unifamiliars amb cinc dormitoris distribuïdes en quatre fileres amb els aparcaments respectius per a tres vehicles que promociona l’empresa d’inversió i gestió d’actius residencials Via Celere S.A., també amb llicència aprovada des del desembre de 2019. A més, segons Josep Maria Ferré, coordinador de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament d’Esplugues, ben aviat està previst construir-hi dues promocions més amb llicències des del desembre de 2018 i el juny d’enguany, respectivament: la primera consta d’un conjunt de quatre blocs plurifamiliars amb una dotació de 104 habitatges, aparcaments i trasters respectius, amb el concurs de la constructora Milenium Meridian S.A., mentre que la segona preveu un conjunt de tres blocs plurifamiliars que inclou 97 habitatges, amb els aparcaments i trasters respectius, a través de la companyia immobiliària Via Celere S.A.

Des de fa setmanes s’està construint un bloc amb 27 habitatges que ja tenia llicència concedida el setembre de 2016, adjudicat a la constructora Milenium Meridian S.A.

En el cas de les 33 cases unifamiliars ja en construcció, si analitzem el projecte de l’estudi Batlle i Roig, encarregat del concepte i el disseny constructiu, s’especifica que el complex de cases unifamiliars Célere Finestrelles tindrà amplis espais exteriors recreatius i zones comunes enjardinades, piscina, solàrium i sala “social-gourmet”. Segons l’estudi, s’aplicarà la metodologia “building information modeling” i es presumeix del fet que “els habitacles mantenen l’equilibri amb l’eficiència energètica i la sostenibilitat”. Per això es considera que el projecte té “uns paràmetres urbanístics no desenvolupats mai abans per cap altra promotora, per la singularitat de la parcel·la on s’ubica”, emplaçada estratègicament a prop del parc de Cervantes, la ciutat de Barcelona, clubs esportius privats com el Club de Polo i el Club de Tenis de Barcelona o escoles internacionals prestigioses.

Per la seva banda, Josep Maria Ferré, coordinador de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat d’Esplugues, assegura que en la fase de planejament ja es va incorporar l’estudi d’impacte ambiental i modificacions com les de l’any 2009, que en qualsevol cas no afecten les obres actuals. En el cas de l’informe mediambiental, que consta de dues pàgines escrites de l’empresa Sacresa, s’afirmava que el pla es basa en l’ocupació del 41% del terreny amb 234.800 m² respecte els 395.162, 30 m² del total, i alçades d’edificis d’entre 28 i 105 metres, amb tipologies edificatòries que “no afecten visualment les zones consolidades per preservar el valor paisatgístic preexistent”.

Secció del pla Caufec |Arxiu

En qualsevol cas, el que més sorprèn en l’àmbit urbanístic, segons diversos arquitectes consultats, és que els terrenys, que eren propietat de la promotora Sacresa, ja tenien un planejament dibuixat en origen que gairebé no ha variat en tots aquests anys tot i les modificacions del pla parcial. Malgrat les proclames sobre la necessària preservació de Collserola i el parc natural i que encara és vigent l’afectació urbanística de barris sencers propers, com la Font del Gos o les cases de Tres Turons –construïts en zones verdes que no han pogut ser rehabilitades per la mateixa afectació urbanística–, s’hi ha permès construir amb el beneplàcit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat.

Com alerten des de fa anys els grups opositors al pla, la urbanització d’aquest espai natural significarà la pèrdua de la seva biodiversitat i la desaparició d’aquesta zona de transició que actua com a frontera dinàmica i difusa entre els espais forestals i els urbans i amorteix la pressió contaminant. Cal tenir en compte que la serra de Collserola és un cas especial entre els espais naturals protegits de Catalunya, ja que es troba enmig d’una àrea metropolitana de tres milions d’habitants.


Pecat original

La promotora immobiliària Sacresa, creada l’any 1989 i amb seu a l’avinguda Diagonal, és la principal propietària dels terrenys afectats pel pla Caufec als barris de Finestrelles i Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat. L’empresa, controlada per la família Sanahuja –amb una tradició de diverses generacions en el ram de la construcció–, està especialitzada en l’estudi exhaustiu de les àrees de màxima expansió urbana i té una facturació aproximada d’uns 200 milions d’euros anuals, segons un peritatge independent. L’execució d’aquest projecte li pot aportar uns beneficis nets d’uns 600 milions d’euros.

L’any 2002 se sumava al projecte el grup ACS, de Florentino Pérez, amb qui es va dissenyar una segona versió de l’operació en la qual es van incorporar més edificacions d’alt nivell i la reserva de 132 habitatges protegits, un complex d’oficines, un hotel de quatre estrelles i un ampli centre comercial –Porta Barcelona–, que va ser inaugurat l’any 2018.

L’origen del pla Caufec es remunta a l’any 1991, quan Caufec SA (formada per l’empresa Cauval i Fecsa Endesa) va presentar el projecte d’eliminació de 31 torres d’alta tensió que creuaven el sector

L’origen de l’anomenat pla Caufec es remunta a l’any 1991, quan Caufec SA (formada per l’empresa Cauval i Fecsa Endesa) va presentar el projecte d’eliminació de 31 torres d’alta tensió que creuaven el sector i va presentar una primera reforma urbanística a l’Ajuntament d’Esplugues amb l’excusa de costejar el finançament de soterrar les línies elèctriques que baixaven del turó de Sant Pere Màrtir a la subestació de Collblanc, a l’Hospitalet de Llobregat. Així, se salvaven els pressupostos municipals de l’Ajuntament a canvi d’augmentar desorbitadament les condicions d’edificabilitat.


Oposició persistent

Des de fa ja 21 anys l’oposició al pla Caufec l’han encapçalat col·lectius ecologistes, la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola i moviments socials com Ni Muts ni a la Gàbia, tots ells aplegats al voltant de la plataforma No al Pla Caufec. El projecte ha passat per un llarg periple en què no han faltat els canvis de promotors, la presentació de contenciosos administratius i l’oposició als carrers, que va portar almenys 35 persones a comissaria i a judici per delictes i faltes en diverses protestes, acusades de desordres públics, desobediència i d’haver impedit l’avenç de les màquines quan es van començar a remoure els terrenys entre els anys 2003 i 2004.

Fa anys, activistes contraris al projecte urbanístic es van encadenar a les màquines que havien començat a remoure terres |Albert Garcia

Durant la tramitació del pla, el veïnat opositor ja va presentar al·legacions; però també davant dels tribunals, com ara tres recursos contenciosos administratius interposats al TSJC per part d’algunes entitats veïnals, ja resolts fa anys sempre a favor de la promoció. Quan les obres ja eren imminents i començaven els primers treballs, l’oposició ciutadana fou més activa i, sobretot des de l’any 2004, la lluita als tribunals va anar en paral·lel a accions de protesta de membres de la Plataforma contra el Pla Caufec d’Esplugues, com penjar-se del balcó de l’Ajuntament d’Esplugues i lligar-se en unes torres d’oficines –tres activistes es van penjar durant tres dies a 50 metres– i a les màquines que ja havien iniciat els treballs. El maig del 2008 un grup d’activistes es va encadenar a uns bidons per aturar les obres de la macrourbanització.

Anys després, l’activisme contra el pla segueix en conflicte polític i judicial amb l’Ajuntament espluguí i avui dia, al marge del procés judicial obert, no podem oblidar les intencions de la promotora Sacresa, que amb la incertesa del moment actual està aprofitant les noves condicions per encarar la construcció del projecte Porta Barcelona que tenia previst.