Quaranta anys després de la mort de Franco, les diputades i regidores del Partit Popular continuen evitant condemnar explícitament la figura del dictador i el seu règim, cada cop que es formula una moció que planteja fer-ho, ja sigui al Congrés o al Senat, als Parlaments autonòmics o als ajuntaments. Tot i que molts dels seus càrrecs electes no havien nascut en el moment de la desaparició del Caudillo, el principal partit de la dreta espanyola encara esquiva pronunciar-se cada cop que en alguna institució pública es posa damunt la taula una moció que demana reprovar la dictadura franquista, o bé el reconeixement de les seves víctimes o l’eliminació dels monuments i honors públics que encara l’exalten. I ho fan sempre amb el mateix argumentari. Per una banda: no serveix de res remoure el passat i reobrir velles ferides; i dos: si es condemna el franquisme, s’hauria de condemnar també tots els règims (de dretes i esquerres) mancats de llibertats i de democràcia.
Aquesta mateixa setmana, aquests arguments han tornat a fer-se sentir a la Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, on es debatia una moció de condemna a la insurrecció militar de juliol de 1936, del règim que en va sortir i de suport a la instrucció penal d’un jutjat de l’Argentina que investiga els crims de la dictadura de Franco. La regidora popular, Ángeles Esteller, es va quedar sola defensant el vot contrari, tot dient que “no accepto lliçons de l’Argentina, un país que ha recolzat dictadures” i va parlar un cop més de superar el passat i tornar a l’esperit “reconciliador” de la transició.
Albiol no reprova l’afusellament d’un exalcalde badaloní
La querella argentina que pretén processar els jerarques franquistes que queden vius (molts dels quals militen o han militat al Partit Popular) és clar que provoca incomoditat a la formació, perquè sempre que ha hagut de fer-ho se n’ha desmarcat explícitament. El febrer d’enguany ho van fer els edils populars, en una moció presentada a l’Ajuntament de Badalona, quan encara hi governava Xavier García Albiol. La iniciativa, presentada per ERC, va comptar amb el suport de tots els grups del consistori (i d’aquesta manera fou aprovada) menys el PP, que s’hi va abstenir. Cal tenir en compte que Frederic Xifré, alcalde de Badalona en finalitzar la guerra civil, va ser un dels 45 batlles catalans afusellats pel primer franquisme, l’any 1940. Fa dos anys, quan la querella just s’acabava de presentar al Jutjat número 1 de Buenos Aires, els regidors del PP es van quedar sols votant-hi en contra en una moció de suport similar a l’Ajuntament de Sant Cugat, que va comptar amb el suport de tots els altres grups.
Però no sempre els càrrecs electes populars s’han vist sols en la seva negativa de reprovar el franquisme. De vegades s’han trobat amb sorprenents aliats. El gener de 2012, arran de la mort de Manuel Fraga Iribarne (fundador del PP i exministre de Franco) el PP i CiU es van posar d’acord per desestimar que se sotmetés a debat una moció de la CUP i Reagrupament que lamentava que el vell dirigent hagués acabat els seus dies sense ser investigat judicialment per la seva participació en el règim i reclamava que els crims de la dictadura no quedessin impunes. Finalment, la proposta es va debatre al plenari següent, però l’aliança CiU-PP va fer que no prosperés. A Banyoles (sense representació popular al consistori) tampoc va tirar endavant una proposta similar, per l’oposició de CiU i l’abstenció de Junts per Banyoles i el PSC.
El 2012, el PP i CiU es van posar d’acord a Girona per desestimar una moció municipal que lamentava que Manuel Fraga hagués mort sense haver estat investigat pel seu vincle amb el franquisme
El gener d’aquest mateix any, a Tortosa, CiU, PP i Plataforma per Catalunya van impedir amb el seu vot en contra que prosperés una moció d’ICV – Entesa per Tortosa, que plantejava fer una consulta ciutadana per decidir si desmuntar o no el gegantí monument dedicat als caídos del bàndol franquista emplaçat damunt del riu Ebre al seu pas per la ciutat. A l’estàtua, inaugurada pel mateix dictador el 1966 i dedicada als morts del bàndol victoriós a la Batalla de l’Ebre, va ser maquillada l’any 2008, quan se li va retirar la simbologia més associada al feixisme: els jous i fletxes i l’àliga de Sant Joan. L’any 2010, PP i CiU ja s’havien unit al consistori per votar en contra de la retirada.
Però la plasmació més gràfica de l’actitud del PP en relació al règim franquista ben entrat el segle XXI es va produir el mes d’octubre de 2013 al Parlament de Catalunya. S’hi debatia una moció, presentada pel grup d’ICV i després pactada amb altres grups, que demanava condemnar el franquisme i reprovar “tota declaració o activitat que comporti qualsevol tipus d’enaltiment, exculpació o negació del nazisme, el franquisme i la resta de règims feixistes, totalitaris o dictatorials”. Més concretament, es demanava el cessament de la delegada del Govern central a Catalunya, Llanos de Luna, que el 12 d’aquell mes havia participat en un homenatge a excombatents de la División Azul (la tropa que Franco va enviar a combatre en suport de l’Alemanya nazi al front rus) a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca.
El juny passat, el PP va tombar al Congrés dues mocions que reclamaven la retirada de diversos símbols feixistes en espais públics i dels honors nobiliaris que encara té la família del ‘Caudillo’
Durant el debat previ es va produir una picabaralla dialèctica entre David Fernàndez (CUP) i el llavors diputat de Ciutadans Jordi Cañas, al qual la presidenta de la cambra va acabar retirant la paraula. Moment que van aprofitar la resta de diputades de C’s per abandonar iradament l’hemicicle, una revolta a la qual s’hi van sumar per sorpresa les del PP -que en princi que no tenien res a veure amb la trifulca-, i d’aquesta manera van evitar votar. Només el secretari de la mesa, el popular Pere Calbó, va romandre al seu escó, i el seu va ser l’únic vot contrari a la moció.
La llei de la memòria com a topall
A nivell de les institucions de l’Estat, el juny passat a la Comissió Constitucional del Congrés, el PP va tombar, gràcies a la seva majoria absoluta, dues mocions que instaven a retirar la simbologia franquista que encara hi ha en espais públics, rebatejar els noms de carrers i dedicats al dictador, a persones vinculades al règim o que en fan exaltació (presentada pel PSOE i Izquierda Plural) i una altra d’Amaiur proposant que es retiressin a la família del Caudillo totes les prebendes, reconeixements i honors que encara conserven, com el señorio de Meirás, el ducat de Franco i la condició de Grandes de España que comporten aquests títols nobiliaris. Entre els monuments que es demanava retirar hi havia un escut franquista a l’edifici de Duanes del Ferrol o un vitrall a la seu del Banc d’Espanya d’Alacant on apareixen fets i personatges referencials de la cruzada. La diputada del PP Pilar Cortés va deixar clar que el seu partit no votaria a favor de res que no estigués ja contemplat en la llei de la memòria històrica.
Al Senat, el març passat, una moció presentada pel PNB mitjançant la qual reclamava el reconeixement moral i econòmic de les víctimes del feixisme i promoure la recerca dels desapareguts a causa de la repressió del règim de Franco, va quedar en res a causa del corró del vot majoritari del PP en contra. La proposta també plantejava establir una Comissió de la Veritat (seguint el model de la que es va fer a Sud-àfrica als anys 90) per escatir públicament els crims de la dictadura, però el ministre de Justícia, Rafael Català, present al debat, va deixar clar que “la veritat l’han d’estudiar els investigadors, no fa falta cap comissió”. Català també va arribar a dir que el PNB, un partit que recolzava a Bildu en ciutats com Sant Sebastià, no podia donar lliçons de reparació a víctimes.
