Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El Primer de Maig a Crevillent, més d’un segle de cant obrer a trenc d’alba

Al municipi de la comarca del Baix Vinalopó, eminentment industrial, el Primer de Maig s’ha anat celebrant amb els comuns daltabaixos des de l’any 1890, però d’una manera que la distingeix de la resta de pobles dels Països Catalans. Fa més d’un segle que pels carrers es canta "Obrero levanta", un cant per defensar l’acció directa i l’empoderament de la classe treballadora

La tradició de cantar l'"Obrero levanta" va començar en l'any 1906 i va resistir en la clandestinitat durant la repressió franquista. / Pilar Moya

A Crevillent, un municipi de 28.836 habitants al Baix Vinalopó, des del 1906, se celebra el Primer de Maig d’una forma diferent de la resta de municipis dels Països Catalans. L’Ateneu Popular de Crevillent, junt amb les delegacions dels sindicats Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT) convoquen la Diana obrera. L’acte, més conegut com l’Obrero levanta, consisteix en una manifestació festiva, que arrenca quan encara no ha trencat l’alba, i on les treballadores van cantant pels carrers del municipi una composició musical única també del poble d’Elx.

El veïnat de Crevillent celebra el Primer de Maig des que el Congrés de la Segona Internacional va decidir que el proletariat de tots els països es manifestaria per la jornada de vuit hores l’1 de maig de 1890. No totes les poblacions es van sumar a aquella primera convocatòria, però Crevillent va ser una de les que, per ser una ciutat industrial amb un moviment sindical fort, va convocar una jornada de manifestacions. La primera celebració va ser un èxit. Tant, que l’any següent, va ser l’únic indret de tot l’Estat espanyol on es va convocar una manifestació.

Durant els anys següents, no es van convocar els actes de protesta. No obstant això, sí que van tindre lloc multitud d’actes i trobades culturals, així com mítings polítics. El 1906, es va celebrar la primera Diana obrera. La classe treballadora va tornar a recórrer els carrers de Crevillent acompanyada per la banda de música La Filharmònica. Durant els primers anys, la banda interpretava pasdobles i les obreres improvisaven lletres combatives sobre les melodies de les peces. Tanmateix, no és fins al 1931, quan sorgeix la Diana obrera tal com es coneix avui. La peça musical, anomenada Amanecer, va ser composta a Elx i les treballadores crevillentines la van importar de les seues companyes de “la ciutat de la sabata”. La lletra és de Ramón Brotons i la música de Francisco Rico. Més tard, el director de la Coral Crevillentina, Ramón Mas, va harmonitzar aquesta diana a quatre veus (primera, segona, baríton i baix).

Imatge d’un assaig de l'”Obrero levanta” els dies previs a un Primer de Maig de la dècada dels 70 |Caín Pérez

 

La peça està formada per dues parts molt diferenciades que, segons afirma Manuel Carreres, historiador de l’art, expert en aquesta celebració a Crevillent i membre de l’Ateneu Popular del municipi, “representen els dos vessants de la lluita obrera del moment, l’anarquista i la socialista”. La primera part diu:

Obrero levanta que el sol viene ya,

el pájaro canta, la noche se va.

Saquemos los pendones, saquemos los trofeos

pues ellos simbolizan la paz del porvenir.

Formemos escuadrones, formemos las milicias

que a nuestros enemigos tendremos que batir.

Aquesta primera part, segons Carreres, representa una simbologia de la lluita obrera que, encara que “amb la pau sempre present, crida a preparar-se per a la lluita armada”, i fa referència als valors d’acció directa propis de l’anarquisme.

La segona part és molt més melòdica que la primera. Diu així:

El día amanece, radiando de alegria

porque en este día, vamos a conquistar

un mundo preñado de paz y de amor.

Hoy es fiesta laica, fiesta laica del trabajador.

A aquesta segona part, les treballadores canten per l’emancipació de la seua classe i un món en pau. A més a més, es parla del sol que naix, la qual cosa és, segons Carreres, una constant en la simbologia socialista. Amb la frase final de la diana, “Hoy es fiesta laica del trabajador”, s’evidencia el caràcter del Primer de Maig com a festa de les obreres diferent de qualsevol altra. “És un crit de l’orgull que sentia la classe obrera de la seua condició”, detalla Carreres.

Representa una simbologia de la lluita obrera que, encara que “amb la pau sempre present, crida a preparar-se per a la lluita armada”, i fa referència als valors d’acció directa propis de l’anarquisme

Tal com recorda Ángel Candela, membre de CCOO des d’abans de la mort del dictador, el seu pare va ser uns dels promotors d’aquesta diana i li contava que era preciós escoltar-la. “Mon pare deia que, pràcticament, a cada fàbrica hi havia un cor i això repercutia de manera impressionant en l’Obrero levanta”. Probablement, aquesta educació vocal de les treballadores va ser el detonant de l’harmonització de Mas. Mentre que a Crevillent la diana es va superar a si mateixa amb el treball del director de la Coral Crevillentina, a Elx es va seguir interpretant la diana original, a una sola veu.

L’acte va seguir celebrant-se fins a la Guerra Civil espanyola, en un ambient festiu i combatiu. Tal com explica Carreres, “es col·locaven arcs de flors per on passava la manifestació, les xiquetes formaven la tricolor amb la camisa, la falda i el cinturó i la festa acabava a altes hores de la nit amb un concert de la música de Crevillent”.


L’Obrero levanta en clandestinat

Durant la guerra i la dictadura feixista, tot i que les manifestacions estaven prohibides, la classe treballadora continuava reunint-se a la serra o a les coves de la localitat per celebrar la seua festa i per a cantar l’Obrero levanta. Segons Candela, les reunions clandestines es multiplicaven a mesura que s’apropava la mort del dictador. Recorda que apareixia la Guàrdia Civil per dissoldre els grups reunits “per culpa de confidents”, però anaven a un altre lloc i continuaven amb la festa. A finals dels 70, tot i que els sindicats es van legalitzar, les manifestacions no es van permetre. Això no va impedir que grups d’obreres crevillentines sortiren als carrers durant el Primer de Maig, encara que aquestes petites manifestacions eren dissoltes i reprimides.

Durant la guerra i la dictadura feixista, tot i que les manifestacions estaven prohibides, la classe treballadora continuava reunint-se a la serra o a les coves de la localitat per a celebrar la seua festa i per a cantar l’Obrero levanta

Finalment, el 1978, es van produir les primeres manifestacions del Primer de Maig en democràcia. La sindicalista de CCOO, Pepa Picó, conta que aquelles primeres manifestacions “van ser un èxit”. “Vam eixir de la dictadura amb l’eufòria de pensar que podíem canviar el món en dos dies.” De fet, el 1980 es va aconseguir el rècord d’assistència a la manifestació a Crevillent, amb 1.500 persones. A més a més, durant aquests anys, els sindicats UGT i CCOO organitzaven jornades festives de dinars populars i jocs, que al llarg de les dècades dels 70 i 80, aconseguiren reunir centenars de persones. Al principi, “Comissions Obreres i UGT celebraven el Primer de Maig en germanor, i això es reflectia en l’afluència”, assegura Candela.

A partir dels anys 90, amb la divisió dels dos sindicats, les jornades del Primer de Maig quedaren reduïdes a la celebració de la diana i a un campionat de futbol que organitzava CCOO. Durant aquells anys, l’UGT, amb el suport pel PSOE, va realitzar molt poques activitats. Pràcticament, “es limitava a organitzar un esmorzar al paratge dels Molins”, recorda Picó.

Un grup de manifestants cantant l'”Obrero levanta” al carrer de la Salut de Crevillent |Manuel Carreres

 

A principis del segle XXI, la situació es va tornar insostenible i ambdós sindicats van haver d’unir-se de nou per poder continuar celebrant la diana. Així mateix, s’hi va afegir també una colla de dolçainers, que acompanyarà al grup d’obreres fins a l’actualitat. Des d’aquell moment, l’afluència de gent s’ha mantingut estable. Al voltant d’unes 70 persones es reuneixen a la seu de CCOO per prendre un desdejuni i començar a cantar. Més tard, s’afegeixen les companyes de la Unió General de Treballadors. A la vesprada, els sindicats acudeixen a les manifestacions convocades a Elx o Alacant. Malgrat això, Picó es lamenta de què l’afluència de crevillentines siga molt major a la diana que a les manifestacions. “El que representa la diana és molt important, però no hem d’oblidar que el Primer de Maig és una jornada de reivindicació de la classe treballadora”.

Aquest any, s’ha sumat a la celebració de la diana del Primer de Maig l’Ateneu Popular de Crevillent, una associació autogestionada i assembleària, que busca convertir-se en un punt de trobada per al veïnat, així com de foment de la cultura del País Valencià. El col·lectiu ha organitzat unes jornades per al Primer de Maig i entre les activitats programades hi ha un assaig de l’Obrero levanta. Com afirma l’expert en aquesta diada a Crevillent i membre de l’Ateneu, “és important ensenyar als joves la diana, així se sentiran més còmodes quan vinguen i repetiran”. Aquest pot ser que siga un dels principals reptes per a la celebració del Primer de Maig a Crevillent. Poca gent jove s’afegeix a les activitats i, si no s’aconsegueix, la tradició, amb més de 100 anys d’història, podria perdre’s en l’oblit. Però, “no sols hem de potenciar la diana. Hem d’aconseguir que la gent vinga a les manifestacions i comprenga de veritat els problemes de la classe obrera”, conclou Candela.