Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La Flor de Maig, cent-trenta anys teixint cooperativisme al Poblenou barceloní

L'espai recuperat d'aquesta antiga cooperativa ha esdevingut el punt de trobada de les reivindicacions comunitàries del barri barceloní del Poblenou que, com tants altres de la ciutat, fa front a la gentrificació i al turisme

L'octubre del 2018, l'ateneu cooperatiu poplenoví fundat el 1890 va tornar a engegar motors / Miguel Lopez Mallach

En el llibre El barri de La Plata, el periodista i escriptor Julià Guillamon parla de l’Ateneu Popular La Flor de Maig i explica que l’espai “va ser una de les icones de la transformació del barri del Poblenou”. Malauradament, quan l’autor relata els fets, l’ateneu ja havia abandonat les activitats i l’edifici, malmès i deteriorat, queia i s’havia de tapar amb una malla verda.

El llibre, que descriu el nucli urbà de fàbriques i tallers on un grup de boters van aixecar La Flor de Maig, en aquesta barriada de la franja marítima de Barcelona, es va publicar el 2017. Per tant, Guillamon no va poder parlar de la reobertura d’un Ateneu flamant, perquè l’octubre del 2018, La Flor de Maig va tornar a engegar motors. Ara, és un espai veïnal de transformació social, basat en l’autogestió, l’assemblearisme i la participació comunitària. De retruc, es proposa recuperar-ne la memòria i mantenir l’esperit cooperatiu del projecte original.

A través de la campanya Omplim de vida La Flor!, el 2018 es van recollir, per la via del micromecenatge, 7.000 euros de finançament per renovar el mobiliari interior, editar material i crear una pàgina web. Gemma Domènech, sòcia de la cooperativa, explica que La Flor de Maig ara és “un espai recuperat per la mobilització veïnal que concentra les lluites del barri del Poblenou. És el punt de trobada dels col·lectius que denuncien la massificació turística i la gentrificació, dels grups que proposen models de consum responsable i de les organitzacions que reivindiquen el feminisme, entre d’altres”.


L’associacionisme pioner del Poblenou

Al seu llibre, Julià Guillamon exposa a què els boters que van fundar La Flor de Maig original provenien, com la seva família, de València. Arribaven al Poblenou per treballar en el que es va convertir en un dels punts industrials més importants de Catalunya durant el primer terç del segle XIX. El Poblenou era pròxim a la gran ciutat de Barcelona i tenia aigua. Per aquest motiu, indústries de tota mena s’hi van instal·lar. Van destacar les farineres i les fàbriques tèxtils. L’estructura de moltes d’aquestes fàbriques s’ha conservat fins avui. Algunes, com Ca l’Aranyó Can Felipa, Can Saladrigas o L’Escocesa, ara acullen activitats culturals i socials que formen part del teixit comunitari del barri.

El nom de la cooperativa es va posar en honor a la composició “La Flor de Maig”, obra del torner, però també conegut compositor, Anselm Clavé.  Clavé va impulsar la cultura entre el proletariat i la va considerar essencial per a la formació de les classes treballadores

La historiografia del Poblenou indica que l’activitat industrial va fer augmentar la població i va crear nuclis urbans com La Plata. És en aquesta àrea on es van aixecar algunes de les primeres cooperatives de l’Estat espanyol. A més d’ocupar-se de distribuir els excedents de l’activitat entre els socis, les cooperatives eren espais on la classe treballadora s’organitzava i prenia consciència de classe, alhora que articulava propostes per combatre les rígides dinàmiques que implicava la industrialització.

En aquest context va néixer, el 1890, l’anomenada Societat Cooperativa Obrera d’Estalvi i Consum La Flor de Mayo, que es va convertir en una de les cooperatives més destacades del moment.


Una coral que defensa els drets de la dona

El nom de la cooperativa es va posar en honor a la composició “La Flor de Maig”, obra del torner, però també conegut compositor, Anselm Clavé. Fundador del moviment coral a casa nostra, Clavé va impulsar la cultura entre el proletariat i la va considerar essencial per a la formació de les classes treballadores.

Ara, l’Ateneu recuperat del 2018 també té també una coral, que és només de dones. És el fil feminista de La Flor de Maig –va ser la primera cooperativa que va acceptar dones com a sòcies– i ha tingut un cert èxit. La cantautora Maria Joao Moreno és qui porta la batuta d’un grup de 26 dones que s’apleguen setmanalment per cantar “De espaldas al patriarcado“, “Ni una menos” o “Yo no soy esa“.

Ara, l’Ateneu recuperat del 2018 també té també una coral, que és només de dones  que s’apleguen setmanalment per interpretar cançons com “De espaldas al patriarcado“, “Ni una menos” o “Yo no soy esa |Miguel Lopez Mallach

 

Isabel Jiménez és sòcia de la cooperativa i membre del cor. Explica que “el grup va néixer de manera informal. Érem un grup de veïnes que ens reuníem per cantar de manera regular. Estem compromeses amb la lluita pels drets de les dones i algunes també participem en l’Assemblea Feminista del Poblenou, La Filadora”. Després de dos anys d’activitat, la coral va redactar un manifest en què proclamava el seu feminisme. Des d’aleshores, la major part del seu repertori inclou cançons que són escrites o interpretades per dones, o bé que parlen de la seva emancipació social.

El cor de La Flor de Maig recupera la tradició coral típica de les antigues cooperatives de consum. Però també, connecta amb reivindicacions actuals. Jiménez ho exposa d’aquesta manera: “El grup forma part de l’agrupació de corals socials. Així, tot allò que cantem té un contingut social i, per això, sovint ens criden per interpretar música en actes públics en defensa de drets ciutadans”. Darrerament, la coral ha escrit la lletra d’una cançó per al col·lectiu de treballadores de la neteja d’hotels Las Kellys. És habitual que algunes coristes les acompanyin en els seus actes de protesta, tot i que també col·labora amb altres grups d’expressió feminista, com Pa i Roses.


La Flor de Maig reuneix cooperatives de consum

L’antiga Flor de Maig va seguir, com altres cooperatives catalanes, els principis de la Societat dels Pioners de Rochdale (Anglaterra). Aquesta agrupació va ser la primera organització del món a distribuir els excedents generats per l’activitat de la cooperativa entre les seves associades. De la mateixa manera, avui, el nou ateneu compta amb la participació de la cooperativa de consum La Unió. Un dels seus membres, Paloma Fuentes, ramadera i agricultora ecològica, resumeix prou bé quins són els principis de La Unió: “Seguim el model de les AMAP (Associacions per a l’Agricultura Camperola) franceses i establim una relació de compromís amb els productors que treballen a l’àrea del Barcelonès”.

Fa tretze anys que la cooperativa La Unió distribueix productes alimentaris de proximitat a partir de la venda de cistelles tancades que asseguren uns beneficis a les productores, com a mínim, durant un any

Fa tretze anys que La Unió distribueix productes alimentaris de proximitat a partir de la venda de cistelles tancades que asseguren uns beneficis a les productores, com a mínim, durant un any. El col·lectiu es reuneix a La Flor de Maig, però també forma part d’altres grups que són actius al barri, com la Coordinadora de Cooperatives de Consum del Poblenou i l’Eix Pere IV. Fuentes destaca l’augment de l’activitat associativa al barri: “Històricament, el Poblenou ha estat un barri punter en l’activitat comunitària i, després del 15-M, l’activitat veïnal ha revifat”.

La cooperativa La Unió també promou la sobirania alimentària, es preocupa per la millora de les relacions camp-ciutat i mira d’articular una alternativa als models alimentaris actuals. “Ara, les cooperatives de consum no són com les antigues. El model ha evolucionat i, sobretot, servim per plantejar opcions més sostenibles i harmonioses amb l’activitat del petit productor”, explica Fuentes.


La història d’una recuperació

La recuperació de l’edifici de l’antiga Flor de Maig és fruit d’un procés llarg, en què associacions i veïns han fet força per retornar la titularitat pública a un projecte que feia temps que era en mans privades.

Segons les dades que té el col·lectiu actual de La Flor de Maig, entre 1890, quan es va fundar, i 1920, la cooperativa va créixer fins a tenir set sucursals en altres barris de Barcelona i una granja a Cerdanyola que produïa productes frescos. Potser, diu la mateixa documentació, el declivi de la cooperativa va tenir lloc aquests primers anys del segle XX, per la crisi econòmica de 1929 i la dissolució de l’esperit cooperativista dins un projecte que va assolir un cert “èxit”.

Segons les dades que té el col·lectiu actual de La Flor de Maig, entre 1890, quan es va fundar, i 1920, la cooperativa va créixer fins a tenir set sucursals en altres barris de Barcelona i una granja a Cerdanyola que produïa productes frescos

El 1950 la cooperativa es va dissoldre. Sembla que un drapaire es va fer amb l’edifici i el va llogar a l’Ajuntament, que va instal·lar-hi l’escola professional del Sindicat Vertical franquista. Durant els darrers temps del franquisme a Barcelona, va entrar a formar part del Pla d’Ateneus de l’Ajuntament, encara que sota propietat privada. Aquesta propietat, primer, va ser de l’empresa Española Comercial Inmobiliaria SA de la família TrullàsCunillera, amb vincles amb el règim. Més tard, va passar a mans de l’empresa tèxtil Manufacturas Colomer S.A. i, finalment, els darrers propietaris van ser la família Aguilar.

El 1978 el veïnat va recuperar La Flor de Maig per primera vegada. Els responsables de l’actual ateneu han recollit informació que documenta que van ser col·lectius del barri, com l’Arxiu Històric del Poblenou, entre d’altres, els que van fer-la revifar com a ateneu popular autogestionat i punt de trobada de les expressions culturals i associatives del Poblenou.


L’ateneu recuperat reivindica els drets d’habitatge

El maig del 2012, La Flor de Maig va tancar perquè l’Ajuntament de Barcelona no podia assumir el lloguer de l’immoble. “L’encariment del preu dels lloguers al barri del Poblenou és una de les conseqüències del model de turisme de masses”, comenta Gemma Domènech, sòcia de La Flor de Maig. Domènech prové de l’Assemblea de Joves del Poblenou que, amb l’Assemblea Social, l’Ateneu Independentista Octubre i l’Associació de Veïns, van organitzar una ocupació de l’edifici, durant dos anys, per protestar contra el seu tancament i mirar de recuperar-lo per a la comunitat.

“Avui, la Flor de Maig ha abandonat la mobilització al carrer i actua com a nexe d’unió dels col·lectius diversos que actuen al barri”, afirma Domènech. Explica, així, que l’ateneu popular també és l’espai on es reuneix la plataforma Al Poblenou Ens Plantem, que actua per defensar unes condicions dignes d’habitatge.

El 1978 el veïnat va recuperar La Flor de Maig per primera vegada. Els responsables de l’actual ateneu han recollit informació que documenta que van ser col·lectius del barri, com l’Arxiu Històric del Poblenou, entre d’altres, els que van fer-la revifar com a ateneu popular autogestionat |Miguel Lopez Mallach

 

El portaveu de comunicació d’Al Poblenou Ens Plantem exposa les dades que la plataforma ha recollit sobre l’impacte del turisme al barri: “Un de cada cinc veïns és un turista i, actualment, al barri tenim més de 40 hotels”. El col·lectiu va néixer fa tres anys, quan els veïns van veure que els comerços de tota la vida tancaven i eren substituïts per cadenes d’alimentació o establiments d’oci per a turistes. Fons d’inversió i promotores immobiliàries van començar a comprar blocs de finques antigues, a preus baixos, per aixecar pisos més cars per al mercat estranger i fer promocions de luxe. “Aquí hi ha hagut desnonaments”, explica, “però no tant com a altres barris, perquè els veïns poden trobar alternatives habitacionals, encara que siguin temporals i a casa d’amics. D’aquesta manera, la majoria dels afectats s’han anat conformant a marxar”.

Precisament, el col·lectiu treballa per defensar que els veïns puguin quedar-se al Poblenou i no es resignin a anar-se’n. I apunta el següent: “Hem detectat que hi ha entre 10 i 15 solars municipals que s’haurien de dedicar a fer-hi habitatge protegit, que fa vint anys que estan buits. Parlem d’uns 800 habitatges d’entre 80 i 100 metres quadrats que podrien acollir famílies”. Davant d’aquest fet, la plataforma ha llançat la campanya “Podria ser casa teva”, amb la qual denuncien la situació i preveuen exigir-ne una resposta a l’Administració.


“La Flor de Maig som nosaltres, els veïns”

El 2014, l’Ajuntament de Barcelona va comprar La Flor de Maig per un milió d’euros i en va cedir l’ús a les seves ocupants. Però, dos anys més tard, es va tancar una altra vegada al·legant del mal estat de l’edifici, que amenaçava d’esfondrar-se. Així que les persones que s’han encarregat de fer-ne la darrera reobertura s’han preocupat d’aplicar-hi una renovació estructural i de convertir-lo en un espai amb les condicions adequades per a les activitats que s’hi fan.

De fet, la nova Flor de Maig s’ha obert, de nou, gràcies a l’acció veïnal, que han sortit al carrer per reclamar-lo com un espai comunitari necessari. Amb concerts, àpats al carrer, cercaviles i altres activitats culturals populars, l’Ateneu ha aconseguit canalitzar les lluites pacífiques dels qui defensen un Poblenou fet per a la gent que hi viu.

La recuperació de l’edifici de l’antiga Flor de Maig és fruit d’un procés llarg, en què associacions i veïns han fet força per retornar la titularitat pública a un projecte que feia temps que era en mans privades |Miguel Lopez Mallach

 

“Al Poblenou els veïns agraeixen que hi hagi xarxes comunitàries que permetin compartir el fet de viure al barri”, conclou Oriol Guinart, que treballa a la llibreria Nollegiu. La llibreria és un exemple de “comerç de proximitat amb identitat”, afirma el propietari, el poblenoví Xavier Vidal. Ell és qui va obrir l’establiment, el 2013, al carrer d’Amistat, i qui va canviar-lo de local poc després, gràcies al micromecenatge i l’esforç del veïnal, que van ajudar-lo a traslladar uns 4.000 llibres fins al nou espai.

Ara, la Nollegiu ocupa el lloc de l’antiga boutique de roba Juanita, un establiment de 1920 propietat de la família Ibáñez. Xavier Ibáñez, copropietari juntament amb el seu germà, explica que els va agradar “la idea de llogar el local per seguir fent-hi comerç de barri. A més, la Nollegiu es va comprometre a mantenir el rètol del local i la façana, com a record del negoci de tota la vida”.

Recentment, la llibreria Nollegiu ha celebrat, amb èxit i afluència de visitants, la sisena ruta del seu programa de passejos per descobrir el barri de La Plata del Poblenou. De la mà de Julià Guillamon, aquesta vegada, la caminada incloïa una aturada a la nova Flor de Maig. “Ja era hora que tornés a obrir!”, exclama l’escriptor, “des del començament del segle XX, La Flor de Maig ha sigut un símbol de la vida associativa i, sobretot, del poder de la gent”.