Ens trobem amb Elgio en un bar proper a la Universitat Politècnica de Terrassa, on aquesta mateixa setmana ha realitzat l’últim examen per finalitzar la carrera d’enginyeria mecànica. Àlex Nicolaev –nom real del raper– ens recorda que també som a prop del lloc on, tan sols un any i mig enrere, el novembre del 2016, va ser interceptat per dos agents de la Policia Nacional espanyola vestits de paisà quan sortia de classe i li van entregar una citació per anar a declarar davant l’Audiència Nacional espanyola. En aquell moment Nicolaev tenia 22 anys i, juntament amb dotze integrants més del col·lectiu musical La Insurgencia –algunes dels quals, com Elgio, actualment ja no en formen part–, se les acusava d’associació il·lícita, incitació a l’odi contra les institucions de l’Estat i enaltiment del terrorisme, degut a algunes de les cançons publicades al canal de YouTube del col·lectiu. A continuació, es va obrir un procés judicial contra dotze de les tretze acusades i finalment es va procedir al sobreseïment del cas per a Kraven, que en aquell moment era menor d’edat.
D’aleshores ençà, Elgio, malgrat compartir el procés judicial i seguir mantenint un estret contacte amb les altres membres de La Insurgencia, va decidir separar-se del col·lectiu musical i iniciar un grup de suport per al seu cas. Com a Grup de Suport Elgio han iniciat dues campanyes locals, anomenades Sabadell contra l’Audiència Nacional i A la presó per cantar, protagonitzant diferents actes i concerts durant tot aquest any passat per tal de donar a conèixer el cas, ampliar la base simpatitzant i recaptar fons per pal·liar les despeses judicials. Segons Elgio, la campanya respon a una “clara intenció política de reivindicar el nostre dret a expressar-nos sense demanar perdó.” Amb el videoclip “Riesgo Abstracto”, que publica avui dimecres 27 de juny, el cantant sabadellenc sintetitza en una cançó tot el periple repressiu viscut en pell pròpia i pretén “donar un cop sobre la taula” de cara a plantar cara al sistema judicial de l’Estat espanyol i a “despertar consciències” sobre la repressió institucional.
La jutgessa Lamela, el fiscal Perals i l’Audiència Nacional
La jutgessa instructora del cas ha estat Carmen Lamela, del Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional espanyola, coneguda per haver decretat presó preventiva pels nois d’Altsasu, per Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i pels membres empresonats del Govern de la Generalitat. Lamela va desestimar dos dels delictes dels quals s’acusava inicialment les membres de La Insurgencia però va mantenir l’acusació d’enaltiment del terrorisme. Delicte pel qual el fiscal de l’Audiència Nacional espanyola José Perals Calleja, conegut per ser un “lletrat dur” i responsable de les altíssimes condemnes inicials del cas Altsasu, va demanar dos anys i un dia de presó, pena mínima per assegurar l’ingrés a un centre penitenciari. Perales, durant la instrucció del cas, va comparar en repetides ocasions el col·lectiu musical amb “terroristes jihadistes”, degut a l’expressió “armada” de la seva “religió,” en referència a la lluita sindical que promulguen les cantants de La Insurgancia als seus videoclips.
Un any després, al novembre del 2017, va tenir lloc el judici, i el desembre d’aquell mateix any les membres de La Insurgencia, entre ells Elgio, van ser condemnades a dos anys i un dia de presó, 4.800 euros de responsabilitat civil per a cadascuna i nou anys d’inhabilitació absoluta. Van votar a favor de la condemna les magistrades María Teresa Palacios Cirado i Carmen Paloma González Pastor, i, en contra, Ángela María Murillo Bordallo; totes tres de la secció quarta de la sala penal de l’Audiència Nacional espanyola. Paral·lelament, es va iniciar un nou procediment penal per a Siker, un altre membre de La Insurgencia, també menor d’edat en el moment de la primera citació i que encarrila un procés judicial diferent del de la resta.
Com la sentència de l’Audiència Nacional encara no ha estat ratificada pel Tribunal Suprem, encara no és una sentència ferma. Calculen que disposen aproximadament de mig any abans no es faci efectiva la condemna i hagin d’ingressar a presó, per la comparació amb altres casos similars, com els de Valtònyc i Pablo Hasél, tot i que no n’estan segurs. “Pot ser un mes, pot ser un any o poden ser sis mesos,” contesta Elgio amb tranquil·litat. Tot i això, després de l’experiència d’altres casos repressius similars preveuen que la sentència definitiva serà dura i que, tot i no tenir antecedents i no haver comès mai cap delicte, segurament es mantingui la pena de presó. De moment, Elgio, juntament amb el seu grup de suport, es volen centrar en la difusió del cas i del videoclip a Sabadell i a la resta de Països Catalans.
Què és “Riesgo Abstracto”? D’on sorgeix el nom?
L’Audiència Nacional, després de condemnar-nos, va dir, literalment, que les nostres lletres suposen un “risc abstracte” de què es cometin nous atemptats terroristes. El nom ve d’aquí. La cançó, d’altra banda, busca fer entendre a la gent que, per ella mateixa, no causarà que hi hagi més o menys atemptats terroristes. Ho hem vist des de fa molt de temps, fins i tot després del desarmament d’ETA, que unes cançons no porten la gent a cometre atemptats. Simplement inspiren la consciència, la mobilització, l’autoorganització, però mai posar bombes, com se’ns ha dit moltes vegades des de mitjans ultrareaccionaris.
Hi ha autocensura?
Aquesta cançó intenta seguir la mateixa línia tant política com de lluita contra la repressió que duia abans del procés judicial, exercint el meu dret a la llibertat d’expressió. Encara amb més arguments, perquè moltes de les frases de la cançó van relacionades amb el cas judicial. Intenta donar un cop sobre la taula; fer veure la injustícia que és el fet que et condemnin a anar a la presó per cantar cançons. La intenció és no claudicar. També és una cançó, crec que divertida, no és una cançó súper seria; o sigui, ho és, però també té tocs d’humor. Crec que és important, també. O sigui no, no hi ha autocensura.
“Aquesta cançó intenta seguir la mateixa línia tant política com de lluita contra la repressió que duia abans del procés judicial, exercint el meu dret a la llibertat d’expressió”
En les teves cançons anteriors, per les quals et van citar a declarar, ja denunciaves la repressió institucional. Podria haver existit una cançó similar sense haver-la patit?
Jo crec que, en el sentit del hardcore, de les rimes dures, sí que podria haver estat la mateixa cançó si no m’hagués passat. Però clar, parlar molt del cas dins de la cançó, marca la diferència. Parlo molt del cas que he viscut, com l’he viscut. Això és important.
Aquesta cançó, “Riesgo abstracto”, la cantes tu i no La Insurgencia.
La canto jo. Exacte.
Perquè, tot i la condemna, i el cas en si, les membres originals de La Insurgencia moltes han abandonat el col·lectiu.
Existeixen unes quantes persones que avui en dia tiren endavant La Insurgencia, repartides entre diferents parts de l’Estat Espanyol i de l’Amèrica Llatina. Jo no. Hi havia un col·lectiu musical i, després, per motius interns, moltes persones van marxar. Jo sóc excomponent de La Insurgencia però comparteixo el mateix procés judicial.
Quasi que La Insurgencia podríem dir que és el nom del cas judicial, però el col·lectiu en si i el cas han acabat sent coses diferents.
Exacte. Nosaltres, el Grup de Suport Elgio, hem decidit fer una campanya a nivell local i a nivell nacional, a Catalunya. Agafar casos com el del Pablo i el Valtònyc, anar totes a una… De fet, el grup de suport del Valtònyc, el grup de suport del Pablo Hasél i el meu estan en contacte, i seguim una mateixa línia, compartint diferents actes i compartint bastants concerts també. A Sabadell van venir ells dos i vam fer un acte els tres junts. La idea és anar a una.
Com creus que et pot arribar a afectar el tema que el Valtònyc s’hagi exiliat?
És difícil de dir. Perquè si no hagués marxat, ja estaria a la presó, i això hauria creat un precedent que, tot i que l’exili també el crea, potser no ho fa tant. Hauria creat un precedent de cara a empresonar artistes pel fet de fer cançons, o fer tweets, el que sigui. Jo crec que sí que és positiu que hagi marxat, perquè això allarga el procés i també desperta moltes consciències de cara al fet que moltes persones vulguin unir-se per fer pressió a l’Estat i perquè no ens condemnin a nosaltres també o que no ens portin a la presó. Però ara mateix tot està molt a l’aire. És complicat. Jo crec que pel camí que recorrem, gràcies a plataformes com No callarem o a concerts com els que es va fer amb molts artistes aquest cap de setmana passat al Palma Arena de Mallorca, a poc a poc, estem caminant cap a aquesta lluita que necessitem per fer front a la deriva feixista dels últims temps.
“Crec que és positiu que Valtònyc hagi marxat, perquè això allarga el procés i també desperta moltes consciències i fa que moltes persones vulguin unir-se per fer pressió a l’Estat i perquè no ens condemnin a nosaltres també o que no ens portin a la presó”
O sigui tu, en aquest sentit concret, ets optimista? Creus que estan canviant coses?
En un any i mig que porto de procés judicial, una mica més, crec que hi ha hagut una evolució molt considerable. Molta gent, molts artistes coneguts o polítics coneguts que no es mullaven amb aquests casos, ara ho fan. I molta gent que no es mobilitzava i no feia res també s’està aixecant i està començant a anar a reunions, s’està organitzant. Sóc optimista en aquest sentit, perquè veig el canvi. Tot i així, en el moment en el qual estem, encara no és suficient aquesta pressió perquè a l’Estat espanyol li surti car empresonar-nos. Hem de forçar una mica més.
En l’altra entrevista que vam fer, em vas explicar que hi havia molts artistes de l’escena del rap que no es mullaven. Ara dius que n’hi ha més. Hi ha algun cas concret que vulguis destacar o que t’hagi sorprès?
Doncs, artistes com Frank T o Rapsusklei, que són molt coneguts dins del rap. Sí que m’han sorprès perquè tampoc són artistes que facin cançons ultrareivindicatives. Potser tenen alguna peça amb més contingut i tal, però normalment no. I que aquí sí que s’han volgut mullar, i donar la cara amb el videoclip de “Los Borbones son unos ladrones“. I a Mallorca, també, en el cas de Rapsusklei, de Kase.O… Hi ha molts artistes que feien falta dins d’aquesta denúncia i que shi han sumat. Crec que es va notar molt per la imminent entrada del Valtònyc a presó, que ja ho veien molt imminent i volien fer-hi alguna cosa. En el cas, per exemple, de Kase.O, també va fer un acte a Saragossa on va convocar a la penya a anar a una plaça, centenars de persones, i ens va donar suport a nosaltres, a Hasél i Valtònyc. Fins i tot C. Tangana al Primavera! Hi ha hagut una evolució considerable en aquest sentit. És que ara no tenen més remei. Es veuen també en l’obligació de fer alguna cosa. De “està passant alguna cosa que m’interpel·la a mi directament perquè també sóc raper, sóc artista, també dic coses a les meves cançons o vull que tu les diguis.”
“Hi ha molts artistes que feien falta dins d’aquesta denúncia i que shi han sumat. Crec que es va notar molt per la imminent entrada del Valtònyc a presó, que ja ho veien molt imminent i volien fer-hi alguna cosa”
Com vas viure la gravació del videoclip a la presó de La Model de “Los Borbones son unos ladrones”?
Em van deixar un petit espai per explicar el cas, perquè els artistes també em coneguessin, i va ser una passada la reacció de la penya, que no et ficava una cara i que et veu allà i que et ve a donar suport incondicional. Et diuen “pel que faci falta,” i és així. Després, quan he hagut de demanar alguna coseta pel cas o per la campanya de suport, m’han ajudat sense compromís i sense demanar res a canvi. També va ser guai pel fet de ser una cançó molt paritària amb molts grups de rap de dones, que fins ara era molt difícil de veure, perquè el món del hip-hop està molt masculinitzat. Va ser interessant, molt interessant, veure Tribade, a Ira, a artistes que ens van enviar les càpsules com la Sara Hebe. També Zoo, Rapsus, Frank T, tota aquesta gent. Va ser bastant increïble. És un altre cop sobre la taula, aquest videoclip, de dir, “vale, l’escena del rap nacional, estatal, volem donar total suport cantant les nostres lletres per les quals hem estat condemnats.” Aquesta autoinculpació diu molt d’aquesta gent, perquè s’estan jugant també la presó, una multa o el que sigui per tal de defensar-te. Van més enllà. Ja no és fer un tweet o dir que et donen suport, sinó que canten és les teves lletres dient que s’autoinculpen també.
Que totes aquestes artistes i celebritats s’inculpin, a part de l’enorme valor simbòlic i del rèdit difusió que té, no té les mateixes conseqüències repressives que per a artistes amb uns perfils polítics com Hasél o com el teu mateix.
Possiblement no. Però això posa més en evidència el fet que ens persegueixin a nosaltres en comptes de la resta. Això ens dóna més arguments, també. Perquè nosaltres sabem que no només som perseguits per les nostres cançons. La nostra vida intenta ser militant, intenta ser transformadora. Que no persegueixin l’altra gent, també fa que es qüestionin el perquè de les coses. Tot i així, jo crec que l’acte d’autoinculpar-se d’aquestes artistes sí que té molt de pes. És el que porto dient a les meves xerrades des de fa molt de temps. El dia de demà, qualsevol de vosaltres dirà qualsevol cosa en un moment de ràbia i et condemnaran. Aleshores, la intenció és no callar, exercir el dret a la llibertat d’expressió, i, si tothom ho fem, no tenen jutges ni presons suficients per empresonar-nos. Llavors aquest tipus d’accions i de solidaritats ens ajuden en el sentit de dir: ” ja no som tres o quatre, sinó que encara hi ha més gent, i molt coneguda, que ho està fent.” I com els empresonin també a ells, en ser gent molt coneguda, causarà molt de moviment.
“La intenció és no callar, exercir el dret a la llibertat d’expressió, i, si tothom ho fem, no tenen jutges ni presons suficients per empresonar-nos”
Com deies de Valtònyc, el teu cas també està assentant un precedent. Tens la sensació que, igual que Valtonyc i Hasél, ets de les persones damnificades que es necessiten per despertar un canvi?
Sembla que la gent, quan no hi ha casos molt greus, no s’acaba de creure que l’Estat espanyol sigui com és. Aleshores, jo crec que sí: els nostres casos, que són molt greus, crec que sí, que desperten la gent.
Teniu vincle amb el cas d’Altsasu?
Hem coincidit en algunes xerrades i ens donem suport mutu amb tot el que podem, però tampoc hi ha una xarxa organitzativa. Hi ha contacte i ens anem convidant en la mesura del possible als actes que fem. Ens anem ajudant. Evidentment, ens donem suport polític total.
Creus que el canvi de Govern de Rajoy per Sánchez pot ajudar-vos d’alguna forma?
Gens. De fet, hi ha un exemple molt clar, del 2011, quan van detenir Pablo Hasél i li van fer els registres al domicili i tota la moguda que va tenir. Era amb el govern del PSOE. A mi no m’inspira gaire confiança. Que faci les promeses que vulgui.
A nivell personal, com estàs?
Ara mateix molt liat. Des de la sentència he vist que hi ha molta gent interessada en fer actes amb mi, en fer concerts. La veritat és que estudiar a la uni i treballar, m’ha atabalat una mica.
I a nivell anímic?
Al principi amb molta por i amb molts més dubtes. Però el fet del suport social rebut, sobretot a nivell de la meva ciutat, que ha sigut impressionant com s’ha mobilitzat la gent, i per part de les meves amistats i de la meva família, m’ha permès agafar molta força. També, a banda, a nivell polític, jo mateix he agafat moltes forces i estic bastant bé, la veritat. Hi ha moments i moments, però afronto el cas amb molta força i n’assumiré totes les conseqüències. Fins i tot la presó. No callarem. Demà pots ser tu, o qualsevol de vosaltres.
