Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El rentat verd del president xilè

En flagrant contradicció amb les seves polítiques, el president Sebastián Piñera s’ha erigit a la Cimera del Clima com un líder internacional de la protecció del medi ambient

El president de Xile, Sebastián Piñera, en un acte públic / Arxiu

La Cimera del Clima que va tenir lloc a Nova York a finals de setembre va esdevenir la millor tribuna que se li podia haver presentat al president de Xile, Sebastián Piñera, per erigir-se com a defensor del medi ambient i líder internacional en la protecció del planeta. Va començar a projectar aquesta imatge durant la cimera del G7 a Biarritz –on va assistir com a convidat– en assumir el rol de “coordinador” de l’ajuda per combatre els devastadors incendis de l’Amazònia que el president brasiler Jair Bolsonaro va minimitzar.

Piñera, que serà l’amfitrió de la propera edició de la Conferència de les Parts de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25) –que se celebrarà a Santiago el desembre d’enguany–, va impulsar un acord entre 70 països –entre ells l’Estat espanyol– per revisar els plans de reducció de les emissions de CO2 i reafirmar el compromís amb els objectius de l’acord de París. “El canvi climàtic és la mare de totes les lluites perquè és la lluita per la supervivència”, va dir des de Nova York el president xilè. “El desenvolupament o és sostenible o no serà desenvolupament, perquè aquests dos conceptes no competeixen, sinó que es complementen”, va afegir en referència al negacionisme que personatges com Donald Trump o Jair Bolsonaro han manifestat sobre l’emergència climàtica.

El mandatari es va comprometre a defensar els oceans a la pròxima COP25 i va ser premiat amb el Global Citizen Award que atorga l’Atlantic Council, un think tank de l’àmbit dels afers internacionals creat per promoure el lliure comerç entre els Estats Units i Europa. “Per la seva exemplar contribució a la comunitat global i lideratge innovador en la lluita contra el canvi climàtic”, va justificar l’organisme, que també ha guardonat figures com el president argentí Mauricio Macri o els estatunidencs Bill Clinton, George Bush o Henry Kissinger.


Un discurs contradictori

Que Piñera fos l’escollit per rebre un reconeixement ambiental va molestar profundament les organitzacions ecologistes del país: “El president aprofita aquestes instàncies per mostrar al món un país que té poc a veure amb la greu realitat mediambiental que afronta”, va criticar la representant de Greenpeace Andí a Nova York, Amanda Starbuck. I és que la retòrica del xilè es contradiu frontalment amb diverses iniciatives que ha impulsat el seu govern i que impliquen retrocessos en aquesta matèria, entre elles un polèmic pla de descarbonització que preveu mantenir les centrals termoelèctriques fins al 2040. Les crítiques i la pressió de Fridays for Future Santiago van fer recapacitar el mandatari, que, quan va tornar dels Estats Units, va anunciar que avançaria la data del tancament, tot i que no va especificar quan.

El premi ambiental atorgat a Piñera ha molestat profundament les organitzacions ecologistes

L’altra gran patata calenta per al lideratge ambiental de Piñera és la contaminació dels municipis de Quintero i Puchuncaví, que conformen el complex industrial més gran de la regió de Valparaíso. L’any passat, més de mil persones de la zona van resultar intoxicades per inhalació de gasos tòxics. A Puchuncaví encara funcionen 4 de les 28 termoelèctriques a carbó que hi ha al país. Davant dels caps d’estat de l’ONU, Piñera va assegurar que ha posat en marxa “un renovat i exigent pla de descontaminació” per a la zona, però les veïnes sostenen que no hi ha hagut cap millora i que les empreses segueixen contaminant.

L’amenaça de la mineria a les àrees protegides, la sequera agreujada per l’agricultura intensiva i l’extractivisme, l’impacte de la indústria del salmó al sud del Pacífic o la desprotecció de les glaceres, són altres assignatures pendents de Xile. Segons l’Institut Nacional de Drets Humans (INDH), al país hi ha 116 conflictes ambientals: 62 actius, 30 latents i 24 tancats.

El colofó d’aquest greenwashing –rentat d’imatge verd– és la persecució política i judicial de les defensores mediambientals. El líder maputxe Alberto Curamil, que a l’abril va ser guardonat amb el premi ambiental Goldman, conegut com el Nobel verd, amb el qual l’any 2015 també es va reconèixer la tasca de l’hondurenya Berta Cáceres –assassinada el 3 de març de 2016–, fa més d’un any que està en presó preventiva després de ser acusat de participar en un delicte comú per una denúncia anònima.

El president vol arribar al desembre amb un lideratge fort en matèria ambiental. Les grans empreses participaran a la COP25, algunes fins i tot la finançaran. A priori, que Piñera aixequi la bandera verda no tindrà costos per les seves relacions amb l’elit econòmica, però les organitzacions mediambientals no s’ho miraran de braços plegats i s’encarregaran de convertir l’esdeveniment en un altaveu per a les seves protestes i reivindicacions.

Article publicat al número 485 publicación número 485 de la Directa