L’alimentació ecològica té bona premsa i genera un gran consens social. En aquest camp propici, estan sorgint supermercats cooperatius amb l’objectiu de difondre el consum conscient a capes més àmplies de la població. Es tracta de projectes que posen en pràctica molts dels criteris reivindicats pel moviment agroecològic, però partint d’una escala més gran que els grups de consum i les petites botigues especialitzades.
Una de les iniciatives recents que està madurant és Supercoop Manresa, que preveu inaugurar un establiment al mercat municipal de la plaça Puigmercadal el primer trimestre de 2021. “El supermercat no està plantejat únicament com a punt de venda, sinó que també pretén convertir-se en un espai comunitari a l’entorn de l’alimentació. En el moment actual, calen llocs de trobada com aquest per a la gent de la comarca”, afirma Alba Rojas, membre de Supercoop.
Per tal de garantir l’estabilitat econòmica inicial, el grup impulsor s’ha proposat assolir l’horitzó de les 700 sòcies, fita que ja tenen molt a prop (en són 629). Per a Rojas, aquesta implicació col·lectiva i la resposta que ha generat la crida “és una bona notícia que té a veure amb tota la feina prèvia feta durant els darrers anys al territori perquè creixi la consciència envers el consum agroecològic”. El procés de gestació d’aquesta cooperativa integral de consum i serveis compta amb el bagatge acumulat de Frescoop i el projecte Mengem Bages –entitats que s’encarregaran de dinamitzar les compres– i l’acompanyament de l’Ateneu Cooperatiu i la Xarxa per la Sobirania Alimentària de la Catalunya Central.
A les prestatgeries d’aquests supermercats s’hi podran trobar tota mena de productes alimentaris, articles d’higiene personal, neteja i altres béns d’ús quotidià. Es prioritza que siguin ecològics, de proximitat i minimitzin els embolcalls, tot i que en alguns casos també es pot plantejar recórrer a productes d’altres característiques per tal d’aconseguir preus més ajustats. En qualsevol cas, cada entitat estableix les seves línies vermelles pel que fa a l’assortiment del local i pren les decisions de manera informada.
Pel que fa a l’estructura, es constitueixen com a cooperatives, on el pes de les decisions recau sobre les consumidores, però també preveuen mecanismes per incorporar altres grups d’interès, com ara entitats de productores i els grups de consum agroecològic propers. Una part de les tasques és professionalitzada (amb sòcies de treball o personal contractat), però solen complementar-se amb la participació de les consumidores, sovint aportant hores a la cooperativa en concepte de treball voluntari. D’aquesta manera poden accedir a descomptes en els productes i les quotes.
Food Coop, font d’inspiració
La creació d’aquesta tipologia de supermercats cooperatius no es pot entendre sense l’entrada a escena d’un documental basat en Park Slope Food Coop (Nova York), projecte que aplega 17.000 sòcies, genera uns 70 llocs de treball i ofereix un ventall de 15.000 productes diferents. En major o menor mesura, l’experiència de Food Coop ha influït sobre els súpers que es van implantant a les àrees urbanes. A banda de Som Alimentació –que va obrir a València el 2018 i té 650 sòcies–, hi ha iniciatives similars que aviat començaran a funcionar a Barcelona (Food Coop), Mataró (La Feixa), Olot (L’Artiga) i Palma (Terranostra).
En molts casos, l’experiència de Food Coop a Nova York ha influït sobre els súpers que es van implantant a les àrees urbanes
El documental ha suscitat debats en un moment en què el model dels grups de consum autogestionats establert a partir del tombant de segle mostra uns límits per créixer. Per a José M. Alonso, d’Opcions, entitat que impulsa el consum responsable, el model “encara es manté i és molt vàlid en àmbits més militants, però té uns requeriments de temps i organització que molta gent no pot fer encaixar a la seva vida”. En aquest sentit, esmenta que els nous supermercats eviten part de la càrrega que hi pot haver en un petit grup de consum autogestionat i la substitueix per processos més senzills, amb torns molt concrets i pautats de neteja o reposició, per exemple. Amb vista al futur immediat, Alonso apunta dos reptes: atraure gent que no participa dels moviments socials i cercar un punt d’equilibri entre mantenir els valors de l’agroecologia i aconseguir preus assequibles.
Per a Amador Navarro, un dels fundadors de la cooperativa Biotrèmol, la fórmula que estan assajant els supermercats cooperatius és una bona via per impulsar la sobirania alimentària: “Si volem ser una alternativa real, cal que el poble sigui ecologista i que nosaltres deixem de ser els ecologistes del poble”, reflexiona aquest activista. La història de l’entitat arrenca fa quinze anys amb Terratrèmol, quan un col·lectiu vinculat a Ecologistes en Acció va llogar un bancal per conrear-hi fruita i hortalisses. Després va venir la transició cap al grup de consum Mercatrèmol, fins que fa set anys i mig es va convertir en Biotrèmol.
Avui, aquesta cooperativa de consum agrupa unes 500 famílies, té tres establiments (Sant Vicent del Raspeig, Castalla i Iecla) i diverses tipologies de sòcies en funció del temps que poden dedicar a l’entitat, cosa que també es reflecteix en la governança. Així, la sòcia convencional paga una quota de sis euros per consumir i participar en l’assemblea anual, la sòcia activista aporta quatre hores de treball setmanal i la sòcia voluntària, quatre hores mensuals a canvi d’estalviar-se el pagament de la quota. Navarro té clar que l’objectiu de Biotrèmol i altres establiments ha de ser “atraure molta gent que no prové dels moviments alternatius i fer que la sobirania alimentària sigui una bandera per al conjunt de la població”.
Segons el Baròmetre 2020 de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics, més del 60% de la població catalana en menja
L’eclosió de nous projectes coincideix amb l’expansió dels aliments ecològics, tant des de l’òptica del consum com de la producció. Segons el Baròmetre 2020 de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics, més del 60% de la població catalana en menja, i cada cop amb més assiduïtat. I ho fa sobretot per criteris de salut, per bé que els motius mediambientals cada vegada van guanyant més terreny. Si ens fixem en el País Valencià, les dades del Comitè d’Agricultura Ecològica indiquen que el 2019 la superfície dedicada a aquest tipus de conreus va créixer un 11,7% respecte de l’any anterior, més del doble que la mitjana estatal. Per tant, no és agosarat afirmar que molts dels valors vinculats a l’agroecologia van calant sobre la població i es van convertint en hegemònics.
L’altra cara de la moneda, però, és que una part important de l’augment del consum recau sobre la gran distribució, dominada per gegants com Mercadona, Carrefour, Makro i Euromadi. Aquest sector fomenta el producte bio, però aplica lògiques allunyades de la sostenibilitat externalitzant la producció i rebaixant les condicions laborals, per exemple. Aprofitant-se de la seva posició de força, fixa els preus i obté uns enormes marges de beneficis en detriment de les productores i les empreses més petites.
Intercooperació sectorial
Enfront d’aquesta realitat hostil, les entitats que treballen per estendre el consum conscient busquen formes de prosperar i articular-se al territori. En primer lloc, la irrupció de nous supermercats augmenta les possibilitats d’intercooperació sectorial. Per això, a principis d’any, Opcions va iniciar un projecte per enxarxar els súpers que aniran obrint a partir de 2021 i cooperatives com La Magrana Vallesana (Granollers) o El Brot (Reus), amb anys d’experiència, personal contractat, horaris d’obertura amplis i una certa capacitat de mobilitzar recursos. En total, s’ha agrupat una quinzena d’entitats amb la idea de resoldre necessitats comunes, com l’accés a maquinari i programari de gestió i la cerca de finançament ètic i solidari per arrencar.
Mercadona, Carrefour, Makro o Euromadi fomenten l’etiqueta ‘bio’ però apliquen lògiques allunyades de la sostenibilitat
En segon lloc, també emergeixen propostes per bastir alternatives que tinguin en compte totes les baules de la cadena de subministrament partint d’una lògica cooperativa. L’objectiu és garantir condicions dignes en tots els àmbits i fer de contrapès al circuit de la gran distribució alimentària, que intenta capitalitzar un nínxol de mercat molt valuós. Des de l’Economat Social de Sants (Barcelona), Diana Amigó alerta que “l’economia solidària ha de promoure un circuit de distribució i venda alternatiu, si no, no tindrem la capacitat d’aguantar la pressió i no podrem donar suport a les productores”.
Per remar cap a aquesta direcció, l’Economat forma part de Queviure, una distribuïdora majorista de consum responsable. Amigó subratlla que “cal aprofitar els instruments que ja tenim i enfortir-los amb les noves iniciatives que van apareixent. Esperem que els supermercats cooperatius esdevinguin tractors d’aquesta distribució a mesura que vagin augmentant els seus volums de compra”.
En aquest context, durant els propers anys, els supermercats cooperatius estan destinats a fer de palanca per activar els engranatges del consum conscient i ajudar-lo a fer un salt endavant.
Podcast de Carles Masià
