Rudi Estela Posada és una dona del riu, concretament del Cauca, que travessa Colòmbia des del sud fins al Carib, passant pels Andes. Posada va néixer al departament d’Antioquia, on el riu ha sigut tallat en dos per instal·lar-hi la hidroelèctrica més gran del país i una de les més grans del continent: Hidroituango. És activista del moviment Ríos Vivos, que lluita contra les preses d’aigua a diferents parts del país i coordinadora del Moviment de Dones Amarú. Amb aquest col·lectiu lluita per trobar la veritat sobre les persones desaparegudes: ella mateixa és víctima de la desaparició forçada del seu company fa 32 anys. “Fins ara no hem tingut cap resposta de l’Estat colombià. Què ha passat amb els nostres desapareguts?”, es pregunta. L’activista ha perdut també dos germans, víctimes del conflicte armat a Colòmbia.
Què defensa el Moviment Ríos Vivos?
Defensem l’aigua, la vida i la naturalesa. El nostre propòsit és salvar vides, és en el que més ens hem hagut d’enfocar. La vida humana i la vida no humana: la fauna, la flora, el riu. Estar organitzades ens ha servit per protegir-nos, per prevenir les morts dels nostres companys, perquè en els catorze anys que fa que lluitem han assassinat sis companys. A Colòmbia estan assassinant líders socials, i la protecció que ens brinda l’Estat colombià no ens fa sentir segures. La protecció més valuosa és la que ens autogestionem les mateixes comunitats. Hem lluitat per tenir espais per protegir-nos. Disposem d’una finca col·lectiva, El Refugio, que compleix aquesta funció i també la de protegir la nostra sobirania alimentària i els nostres costums.
Encara hi ha qui pensa que l’energia que es crea per mitjà de les hidroelèctriques és energia neta, responsable. Què els hi diries?
Per a nosaltres, Hidroituango és un projecte de mort i Empreses Públiques de Medellín (EPM), la propietària, és una empresa assassina: ha desplaçat comunitats, ha ocasionat morts, de nou, humanes i no humanes, perquè la natura també està destruïda. Ens tallen el segon riu més gran de Colòmbia per generar energia amb vuit turbines que han deteriorat una muntanya sencera, una muntanya que per nosaltres és sagrada, que té una cultura, una memòria. Hi han excavat 83 túnels. El 2018 va haver-hi una emergència greu perquè es va tapar un túnel, i en destapar-se al cap de quatre dies va causar una allau d’aigua que va inundar diversos municipis del canyó del Cauca. Ara tenim molta incertesa perquè estan a punt de posar les turbines a treballar. Si la represa no comença a funcionar, els posaran una multa. És a dir, a EPM, de la qual és accionista l’alcaldia de Medellín, no li interessen les comunitats sinó aquesta multa.
Per a què servirà l’energia que es fabriqui a Hidroituango?
“A les dones, l’empresa no ens ens va donar feina i ens va deixar sense riu per fer de ‘barequeras’”
Part de l’energia es queda al país i anirà, per exemple, destinada a la mineria a cel obert. El 70 % del territori de Colòmbia es pot concedir a la mineria. L’altra part de l’energia pot ser que vagi fora de Colòmbia, però no ens han dit on anirà. Nosaltres proposàvem que, ja que ens veiem afectades per aquest projecte, tinguéssim descomptes en les factures de la llum, però ens trobem que a Antioquia paguem les factures més altes del país.
Aquest projecte ha estat ideat i instal·lat durant els governs uribistes. Creus que el nou govern anomenat progressista de Gustavo Petro, amb una senadora, Isabel Zuleta, que ve del Moviment Ríos Vivos, podria fer alguna cosa per millorar la situació?
Si pogués fer alguna cosa, el que li demanaríem és que desmantelli tot el projecte, que no existeixi Hidroituango. Però l’empresa no fa cas de governs. El que sí que hem notat és un canvi en termes de repressió. Fa quinze dies vam ocupar l’edifici d’EPM a Medellín amb una protesta pacífica i després, per primera vegada en la història, vam ocupar i tancar-nos un dia sencer a l’Alcaldia de Medellín. I no va venir ni l’Esquadró Mòbil Antidisturbis (Esmad), no ens vam sentir atacats per la força pública, i això també és molt important. Però el projecte continua endavant de la mateixa manera.
Moltes lluites contra hidroelèctriques estan liderades per dones. Per què creus que passa?
Som les dones les que més hem patit el conflicte armat, per una banda, i la instal·lació del projecte, per una altra. Primer, ens quedem sense marits, sense fills, sense germans. Som les que hem patit més el dolor. I després, Hidroituango contracta els marits de les que encara en tenen i se’n va a treballar per l’empresa. Aquí comencen a instal·lar-se prostíbuls, que ens allunyen dels homes. I a les dones, l’empresa no ens va donar feina i ens va deixar sense treball perquè com a barequeras artesanals [cercadores d’or] ens van deixar sense riu. Lluitem per trobar veritat i justícia. I el riu també necessita veritat i justícia.
