Una denúncia d’abusos sexuals i laborals, davant els quals l’afectada busca suport sindical, i que acaba en una sentència a tres anys i mig de presó, per la mateixa treballadora i cinc sindicalistes més, ha mobilitzat sense esquerdes el sindicalisme. Són una desena, de la CNT —al qual pertanyen les encausades— a CCOO i UGT, passant per COS, IAC, CGT, Solidaritat Obrera, COBAS, USOC i CSC-Intersindical, els que demanen l’absolució de les condemnades en el cas conegut com les sis de La Suiza, el nom de la pastisseria de Xixón (Astúries) en què van tenir lloc els fets, l’any 2017.
Després que la Sala Segona del Tribunal Suprem, que presideix Manuel Marchena, hagi ratificat, a finals de juny, la condemna per “coaccions greus continuades i obstrucció a la justícia”, els sindicats en bloc han cridat a mobilitzar-se. Alerten que la sentència obre de bat a bat la porta a perseguir habituals accions sindicals, en el marc de conflictes laborals. “No podem permetre que les actuacions i tàctiques utilitzades històricament per la lluita sindical siguin considerades delicte”, exposa la secretària general de la CNT, Erica Conrado.
“El que de manera generalitzada es considerava acció sindical, com les concentracions davant un centre de treball, passa a l’àmbit penal”, exposa l’advocat del Col·lectiu Ronda Vidal Aragonés
“La jurisprudència que genera la condemna és que els piquets, les concentracions davant el centre de treball i el repartiment d’octavetes demanant el boicot a l’establiment, constitueixen un delicte de coacció”, remarca Iru Moner, secretari d’acció social de la CGT Catalunya, sobre el risc que aquest precedent possibiliti a les empreses demandar penalment, amb èxit, les protestes de treballadores en lluita.
Entre avui i demà, més de vint localitats del conjunt de l’Estat convoquen una jornada de solidaritat amb les sis de La Suiza. Als Països Catalans, hi ha convocades manifestacions a Barcelona i Lleida, aquesta tarda.
“La sentència significa que, el que fins ara de manera generalitzada es considerava acció sindical, com una emanació del que és la llibertat d’expressió i la llibertat de reunió, passa a l’àmbit penal, i amb això es fa un gir cap a una interpretació criminalitzadora d’actes que, fins ara, estan compresos en el dret laboral”, explica l’advocat laboralista del Col·lectiu Ronda Vidal Aragonés, sobre el precedent establert, si cap recurs el tomba.
La causa es va iniciar amb una acusació d’injúries i calúmnies i va arribar a haver-hi una vintena de persones investigades entre les participants en les mobilitzacions
La causa de La Suiza es va iniciar amb una acusació d’injúries i calúmnies per part del propietari de la pastisseria. Va arribar a haver-hi una vintena de persones investigades entre les participants en les mobilitzacions organitzades per la CNT, en solidaritat amb la treballadora. “Després de trenta denúncies de l’empresari contra el sindicat, aquesta va prosperar, i la sentència que en resulta certifica una volta de rosca més de les institucions de l’Estat contra les eines de lluita de les treballadores i, per tant, de la societat civil”, denuncia Conrado.
La sentència del Jutjat Penal número 1 de Xixón, del juny de 2021, duu la firma del magistrat Lino Rubio Mayo, amb anteriors sentències considerades pels sindicats càstigs contra la protesta social.
Protestes massa reiterades segons els magistrats
La condemna per coaccions es basa en les catorze concentracions a les portes de l’establiment La Suiza, que van tenir lloc fa set anys, després d’intents de negociar amb l’empresa la sortida de la treballadora, acomiadada sense indemnització.
Les concentracions van comptar amb creixent solidaritat per part de la població de Xixón, en conèixer la situació de la denunciant d’abusos laborals —entre els quals l’absència de retribució d’hores extres i l’impediment de gaudir de dies de vacances— i d’assetjament sexual a la feina. La dona va denunciar haver rebut comentaris sobre el seu cos i també referents a la seva relació de parella per part del propietari de la pastisseria.
“Crida molt l’atenció que la sentència penal parli d’un excés per reiteració [en referència a les diverses concentracions] i també del fet que no s’hagi utilitzat la via judicial per denunciar el que la sentència diu que són les pretensions de la part treballadora: són consideracions que mai hauria de fer un jutjat penal”, exposa l’advocat laboralista Vidal Aragonés. “Si s’utilitza o no la via judicial per resoldre els conflictes és una opció sindical, i mai hauria d’entrar-hi un jutjat, i encara menys un jutjat penal”, exposa.
La sentència considera que les denúncies públiques de l’assetjament, en el marc de l’acció de suport de la CNT a la treballadora, van provocar que l’empresari hagués de tancar el negoci
En el moment de celebrar-se, les concentracions van ser comunicades a la Subdelegació del govern estatal i van transcórrer sense intervenció policial, remarquen a més des de la CNT.
La sentència considera que les denúncies públiques de l’assetjament —la denúncia judicial va ser arxivada per falta de proves: les úniques eren el testimoni de la denunciant i el del denunciat, contradient-se— van provocar que l’empresari hagués de tancar el negoci. Ara bé, la mateixa sentència recull que, en abaixar la persiana, l’establiment ja feia un any que estava en venda.
Amb la ratificació de la condemna del Tribunal Suprem, el que els tribunals prioritzen és el “lliure desenvolupament de l’activitat” de l’empresari, que la sentència recull que es va veure afectada per les mobilitzacions sindicals. “Intenta construir, de manera molt feble, que les accions no són llibertat sindical, que no és llibertat d’expressió i que no és llibertat de reunió, perquè té com a efecte el tancament de l’empresa, com si hi hagués una relació causa-efecte entre l’opció empresarial de plegar arran de la solidaritat que va tenir lloc i l’exercici de drets fonamentals”, remarca Aragonés.
Sentència cega al gènere
Després de quedar arxivada la denúncia per assetjament sexual, el propietari de la pastisseria va denunciar la treballadora per denúncia falsa. També va ser arxivada, ja que l’Audiència Provincial d’Astúries va entendre que el fet que no hi hagués una condemna per manca de proves no significava que la treballadora no hagués estat víctima de la violència.
Per Aragonés, la sentència que condemna la treballadora per coaccions ha d’emmarcar-se en la “pràctica inexistència d’una anàlisi de gènere” als tribunals de l’Estat espanyol.
La sentència que condemna la treballadora per coaccions ha d’emmarcar-se en la “pràctica inexistència d’una anàlisi de gènere” als tribunals de l’Estat espanyol
“Aquest cas encara resulta més violent pel fet que el conflicte laboral neix d’un assetjament sexual contra una treballadora, i en una situació extrema, com és que està embarassada en aquell moment i arriba a haver de marxar del centre de treball davant del dubte de si estava patint o podia patir un avortament”, remarca l’advocat, sobre l’episodi que desencadena les denúncies formals, arran que el propietari li fes moure sacs molt pesants.
“Quan tot això es posa de manifest a través de l’acció sindical, acaba amb una condemna penal per qui hi participa, així que no només no es té en compte en les actuacions judicials la desigualtat de gènere, sinó que es criminalitza el patiment amb un origen que ha de llegir-se en clau de gènere”, afirma l’advocat del Col·lectiu Ronda.
A més de la condemna a tres anys i mig de presó, la condemna imposa una indemnització de més de 125.000 euros a l’empresari
A més de la condemna a tres anys i mig de presó, la sentència imposa una indemnització de més de 125.000 euros a l’empresari. La CNT és condemnada com a responsable subsidiària.
Pressió social i recurs al Tribunal Constitucional
A més del delicte de coaccions, a les sis de La Suiza se’ls atribueix un delicte d’obstrucció a la justícia, que resulta, pels tribunals, del fet d’haver exigit la retirada de la denúncia contra la parella de la treballadora. L’home, a qui la treballadora de La Suiza va trucar per dur-la a l’hospital davant el risc d’avortament, en arribar a l’establiment va colpejar una de les neveres. Va ser denunciat per danys.
Els dos delictes imputats a les sis de La Suiza són inferiors a dos anys de condemna en ambdós casos, però sumen en la sentència els tres anys i mig que les acosta ara a entrar a la presó.
L’equip jurídic del sindicat CNT recorrerà la sentència al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans, si fos necessari
L’equip jurídic del sindicat CNT, que acompanya les encausades, demanarà la suspensió de la condemna i recorrerà la sentència “a totes les instàncies possibles: al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans, si fos necessari”. “És un precedent per judicialitzar qualsevol conflicte sindical, per evitar que fem soroll al carrer, per tant, la resposta ha de ser la que estem fent: més sindicalisme”, defensa Conrado.
L’objectiu immediat és aturar les ordres d’ingrés a la presó mentre es resolen els recursos. “Per aconseguir-ho cal una gran mobilització”, remarca Moner, per qui la sentència és un atac tant al sindicalisme com a la mobilització feminista. “Si moltes persones desisteixen abans de denunciar els abusos de poder de les empreses, si a més s’hi afegeixen abusos sexuals, per raó de gènere, és encara més difícil, per això que aquestes dones [cinc de les sis persones condemnades són dones] entrin a la presó és una aberració democràtica, en què l’aliança de patriarcat i capital es troba reflectida en màxima magnitud”, planteja.
