A la comarca del Vinalopó Mitjà, a l’interior d’Alacant, es localitza el municipi d’Asp, on almenys 51 famílies es troben en risc de desnonament. Les entitats bancàries -en la seua majoria Sabadell- amb les quals havien negociat els lloguers socials, els han notificat que no els renoven els lloguers en cap cas. Els immobles han passat a mans de diversos fons voltor, després que el novembre passat el banc Sabadell venguera un paquet d’actius tòxics als fons. Segons expliquen des de la PAH d’Asp a la Directa, “el Sabadell s’ha desfet del 85% dels seus tòxics amb aquesta venda, i pel que sabem sols gestiona el 15% d’habitatges, aproximadament”.
Pilar Ibáñez és veïna d’Asp i membre de la PAH d’aquest municipi, pràcticament, des de la seua creació en l’any 2011. El seu cas i el de la seua família va començar fa sis anys, quan en veure que no podien fer front al pagament de la seua hipoteca varen negociar amb el banc Sabadell una dació en pagament, de la que no els va quedar cap deute. El seu habitatge va passar a mans del banc, amb qui negociaren un lloguer social i aconseguiren un contracte per tres anys. “Quan es van complir eixos tres anys, vam tornar a les oficines del banc per negociar una renovació del lloguer. Al principi no volien, però després de molta pressió, aconseguirem que ens el renovaren per tres anys més, que es van complir el passat 31 de gener de 2020”.
El banc els informa que els seus habitatges formen part del conjunt d’immobles que s’han venut a diversos fons voltor, i que per tant, les entitats bancàries ja no responen a negociar ni cap renovació ni cap moratòria dels lloguers socials
La sorpresa d’Ibáñez, i de la resta d’afectades, arriba quan el banc els informa que els seus habitatges formen part del conjunt d’immobles que s’han venut a diversos fons voltor, i que per tant, les entitats bancàries ja no responen a negociar ni cap renovació ni cap moratòria dels lloguers socials. “Nosaltres vam rebre una carta el 19 de desembre on s’ens explicava que el nostre habitatge estava dins del paquet d’actius que havien venut; i que en véncer el contracte, havíem d’anar a l’oficina del Sabadell d’Asp a entregar les claus i a signar uns papers. No hem anat”.
No totes les afectades són del mateix barri ni del mateix municipi. A la PAH d’Asp acudeixen afectades de molts municipis de la comarca. Habitants de pobles com La Romana, Fondó dels Frares, Fondó de les Neus, Novelda o Montfort, es troben en una situació semblant a la d’Ibáñez. “És molt difícil comptabilitzar quantes famílies hi ha afectades, perquè en el paquet que ha venut el banc entra tot: targetes, locals comercials, pisos, cases…”, comenta Ibáñez, qui també assevera que porten “registrades unes 90 notes de persones afectades en diferents àmbits. El banc ha fet una sangada”.
El negoci del banc Sabadell
Hi ha diversos fons voltor darrere del patiment d’aquestes famílies alacantines. Un dels més grans és Intrum, abans conegut com a Lindorff i que opera arreu del món. En abril de 2019, Solvia, la filial immobiliària del banc Sabadell, va vendre a aquest fons el 80% dels seus actius. Aquesta transacció es va tancar amb 241 milions d’euros, amb els quals Sabadell va millorar el seu finançament, i Intrum es va convertir en un dels tenedors més gran d’habitatge i sól dels Països Catalans i l’Estat.
A banda de la compra d’habitatges i terrenys, Intrum també adquireix crèdits fallits de tota classe. En 2012, va comprar Reintegra, una filial del banc Santander per al recobrament de morosos; i altres carteres fallides de deutes del mateix banc. Dos anys després, també es va fer amb els crèdits fallits del Sabadell, per 160 milions d’euros.
Intrum, però, no és l’únic fons voltor que pretén expulsar les famílies del Vinalopó Mitjà. El fons d’inversió Cerberus, gestionat a l’Estat espanyol pel fill major de l’expresident José María Aznar, és un altre. Aquest opera a través de la societat Promontoria Coliseum Real Estate SL. Segons el Butlletí Oficial del Registre Mercantil de l’Estat espanyol, aquesta societat fou constituïda en juliol de 2019 amb el banc Sabadell com a únic soci. Els seus administradors són Jaume Oliu Barton, fill del president del banc Sabadell, Josep Oliu; i Sergio Escobedo Serrano, qui en 2012 formà part del consell d’administració de Ribera Salut per negociar la participació en l’empresa sanitària valenciana que actualment controla hospitals a Torrevella, Dénia, i Elx, i a altres territoris de l’Estat espanyol. En l’actualitat, el banc Sabadell és accionista de Ribera Salut amb un 10% de les accions.
La COVID-19 deixa les famílies sense respostes
A principis d’aquest mes de març, davant la situació d’alerta sanitària, el govern espanyol anunciava una moratòria de quatre anys per a les persones en risc de desnonament per impagament hipotecari. Tanmateix, aquesta mesura no s’ha fet extensible als lloguers, i no se sap si podrà aplicar-se a casos com els de les famílies d’Asp, que en la seua majoria estan produint-se per la no renovació de lloguers socials. A banda, el confinament domiciliari que s’ha imposat amb la COVID-19 ha suspés temporalment les execucions de desnonaments, però tal com expliquen des de la PAH d’Asp, “és una solució temporal”. “Quan tot torne a la normalitat, es tornaran a reactivar les ordres de llançament, i amb elles els desnonaments”, subratllen.
La moció, que ja s’ha aprovat a altres ajuntaments de la comarca, contempla una sèrie d’exigències per al govern espanyol, amb l’objectiu que la recent moratòria reculla supòsits més enllà de l’impagament hipotecari
Jonatan Molina, regidor de Benestar Social i Habitatge de l’Ajuntament d’Asp, explica a la Directa que des de la crisi econòmica de 2008, el consistori mai s’havia trobat amb “una situació tan massiva de persones amb risc de desnonament”. I afegeix que des de la regidoria “tenen poc marge per a actuar”. Per a ell, el que s’està vivint ara “és una trampa dels bancs per esquivar la moratòria que el govern de l’Estat espanyol els va obligar a signar, on se’ls prohibia expulsar les famílies vulnerables. Per tant, han venut aquestes propietats a empreses privades [fons voltor], perquè no hagen de respondre enfront de la moratòria”. Malgrat tot, des de l’Ajuntament d’Asp, en coordinació amb la PAH, s’està treballant en una moció, “que més enllà de ser un posicionament polític, serà un full de ruta per treballar sobre aquest tema”, explica Molina.
La moció, que ja s’ha aprovat a altres ajuntaments de la comarca, contempla una sèrie d’exigències per al govern espanyol, amb l’objectiu que la recent moratòria reculla supòsits més enllà de l’impagament hipotecari. També contempla reivindicacions autonòmiques perquè es gestionen millor les ajudes al lloguer. I pel que fa a l’àmbit municipal, es pretén crear una bossa d’habitatges municipals i ajudes al lloguer social.
Des del consistori d’Asp, s’han posat en contacte amb la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat Valenciana, per tal que alguns dels habitatges públics municipals que s’estan construint, destinats a un lloguer jove, pugen destinar-se també a famílies en situació d’emergència habitacional. Tot i això, Pilar Ibáñez afirma que “és insuficient”, perquè “no hi ha prou cases per a tots els contractes que ja s’han acabat, i s’acabaran en els pròxims mesos”. I assevera que quan tot torne a la normalitat, seguiran pressionant i lluitat: “No ens quedarem assegudes. Lluitarem fins a l’últim minut”.
