L’ambició de dos generals continua dessagnant el Sudan. Des de l’abril de 2023, el president del Consell Sobirà i cap de les Forces Armades, Abdel Fattah al-Burhan, i el seu vicepresident i líder del grup paramilitar Forces de Suport Ràpid (RSF), Mohamed Hamdan Dagalo Hemedti, competeixen en una cruenta guerra que ja s’ha estès arreu del país. L’origen del conflicte es troba en les intencions de la junta militar governant d’integrar les RSF en les estructures de l’exèrcit.
Deu mesos després, es pot afirmar que el grup comandat per Hemedti està guanyant la partida en el terreny militar. Àmplies parts de la capital, Khartum, es troben sota el seu control, així com zones destacades d’enclavaments com Darfur i Kordofan. Per la seva banda, l’exèrcit sudanès ha anat retrocedint cada cop més i Al-Burhan s’ha vist obligat a traslladar el seu centre de comandament i la gran majoria d’institucions governamentals a Port Sudan, a la riba del mar Roig.
Les últimes dades parlen d’almenys 12.000 morts, tot i que, tal com comenta molta gent al país, aquesta xifra es multiplicarà quan es comptabilitzin les persones enterrades en desenes de fosses comunes. Encara més esgarrifosa és la xifra de desplaçades. L’Organització de les Nacions Unides xifra en gairebé vuit milions les persones que s’han vist obligades a abandonar casa seva, moltes d’elles, en diverses ocasions, a mesura que les diverses faccions prenien o perdien el control de la zona on s’assentaven. Si això s’hi suma la greu crisi alimentària derivada de la impossibilitat de cultivar en les zones en conflicte o l’expansió de malalties com el còlera, queda justificat que organismes com la mateixa ONU hagin qualificat la situació al Sudan com una “tempesta perfecta”.
Darfur, genocidi sense fi
Com en molts altres conflictes, mentre els homes fan la guerra, les dones i infants són qui més en pateixen les conseqüències, i la violència sexual s’utilitza de forma sistemàtica com una arma militar. Diversos informes dels quals es fan ressò organitzacions com la Unitat de Lluita contra la Violència contra les Dones del Sudan o la Iniciativa Estratègica per a les Dones de la Banya d’Àfrica, registren desenes de violacions, moltes en grup i davant de familiars, per part de les RSF a la regió de Darfur. També han documentat diversos casos de segrest de nenes de fins a 12 anys per part dels combatents amb la finalitat d’explotar-les sexualment.
L’any 2003, el Sudan va ser testimoni del que s’ha considerat com el “primer genocidi del segle XXI”. Durant els anys següents, a Darfur, 400.000 persones dels pobles fur, zagawa i masalit, van ser assassinades per grups armats amb el suport del govern del dictador Omar al-Bashir. L’acció va ser perpetrada per les conegudes com a milícies Janjaweed (terme traduïble com “dimonis a cavall”). Utilitzades pel govern sudanès per combatre diferents insurgències a tot el país, l’any 2013 s’oficialitzava la seva existència i van quedar enquadrades en les actuals RSF.
Ara, amb un nou nom, estarien aprofitant la guerra per continuar amb el procés de neteja ètnica, que inclouria crema de cases i viles, violacions, execucions extrajudicials… la història sembla repetir-se per a la població de Darfur. A les RSF –que, al moment de tancar aquest article, controlaven quatre de les cinc regions en què Al-Bashir va dividir Darfur– se les acusa d’innombrables crims de guerra comesos durant l’actual conflicte, molts d’ells per motius ètnics contra poblacions alienes a la guerra, així com contra camps de refugiades sorgits durant l’anterior conflicte.
L’aixecament popular que el 2018 va fer caure el dictador Al-Bashir va ser un miratge en un país amb una història marcada per la violència i la inestabilitat
Fa poc, des de les Nacions Unides també s’assegurava estar rebent informacions de “reclutaments forçats a gran escala” d’infants d’entre 11 i 17 anys. Cal apuntar, però, que, tot i que gran part de les acusacions es dirigeixen a les RSF, les Forces Armades sudaneses també han estat assenyalades per bombardejar indiscriminadament poblacions sota control d’aquest grup armat.
En començar la guerra, poques veus pronosticaven una possible victòria paramilitar, sobretot pel fet que les Forces Armades compten amb avions i millors infraestructures. Els motius de la situació actual caldria trobar-los en les seves fonts de finançament i en les estretes aliances internacionals que aquest grup ha sabut forjar abans i durant la guerra, especialment amb Rússia i els Emirats Àrabs Units.
Molts dels membres de les RSF –les quals, l’agència Reuters calcula que es nodreixen amb vora 100.000 combatents– han participat com a mercenaris dels EUA en diversos conflictes com els de Líbia o el Iemen. Ara, aquest emirat del golf Pèrsic està armant i finançant l’exèrcit de Hemedti. Tot i que des del país àrab es nega, diverses proves demostren l’existència d’una xarxa de subministrament d’armament des dels emirats a les zones controlades per les RSF a través del Txad i d’Uganda.
La trama russa i ucraïnesa
Abans de la guerra, el Sudan va firmar diversos contractes d’explotació amb empreses vinculades al Grup Wagner i mercenaris d’aquesta companyia russa van ser desplegats al país africà. L’informe del programa de recerca “The Blood Gold Report”, publicat l’any 2023, conclou que el Kremlin hauria guanyat més de 2.500 milions de dòlars amb l’extracció d’or de països com el Sudan, Mali o la República Centreafricana. En començar la invasió d’Ucraïna, des de diversos àmbits es va assenyalar que era “l’or sudanès” el que finançava la guerra, acusacions agreujades per la presència de Hemedti a Moscou, just un dia abans d’iniciar-se el conflicte armat. Aquest comerç d’or també explica tant el finançament de les RSF com l’enriquiment personal del seu líder i la gent del seu entorn pròxim.
El mes de febrer, el diari ucraïnès Kyiv Post publicava un vídeo en què soldats ucraïnesos interrogaven a mercenaris de Wagner en algun punt del Sudan. Les imatges venien a confirmar que la guerra entre Rússia i Ucraïna també s’està jugant en aquest país africà, a on Kíev ha enviat el Grup Timur, un contingent de forces especials que depenen del Ministeri de Defensa. En paraules del cap de la Direcció d’Intel·ligència Militar ucraïnesa, Kyrylo Budánov, l’objectiu és “destruir els criminals de guerra russos a qualsevol part del món, siguin on siguin”.
A finals de l’any 2018, les manifestacions contra l’encariment del pa van derivar en una verdadera revolució al Sudan que exigia canvis democràtics radicals. A tot el país es formaven grups de debat on es parlava de democràcia, de feminisme o de drets laborals. Però, tot i aconseguir el seu principal objectiu, l’enderrocament del govern autocràtic de gairebé trenta anys d’Omar al-Bashir, els grups revoltats van decidir continuar al carrer fins a la dissolució del Consell Militar de Transició, liderat per al-Burhan i Hemedti. El juny de 2019, les RSF van dur a terme la coneguda com a “massacre de Khartum”, on van ser assassinades més d’un centenar de manifestants. Les tímides obertures democràtiques, amb la creació d’un govern liderat per civils, s’ensorren de nou l’any 2021, quan els dos generals ara enfrontats van destituir el govern i van tornar a repartir-se el poder.
Ara, amb el país devastat i fragmentat pels combats, les organitzacions de la societat civil s’han vist obligades a posicionar-se. Mentre a un bàndol se l’acusa d’accions genocides, en l’altre participen antics membres del govern d’Al-Bashir, el que fa imprescindible la creació d’una tercera via. Al mig de la barbàrie de la guerra, els Comitès de Resistència sorgits de la revolució de 2018 donen assistència a les persones ferides a ciutats com Khartum, on s’ha creat una immensa xarxa d’informació que permet escapar de les poblacions abans que comencin els combats. En altres llocs, com Wad Madani, aquests mateixos comitès s’han vist obligats a agafar les armes i crear grups d’autodefensa, per no restar impassibles en veure com l’exèrcit fugia mentre les RSF saquejaven la ciutat.
Aquests grups estan essent molt crítics amb iniciatives com les de l’Aliança Taqaddum de Forces Democràtiques Civils liderada per l’expresident Abdallah Hamdok, que ja s’ha reunit amb Hemedti i pretén que els dos generals seguin en una mateixa taula. L’experiència els ha demostrat que les ambicions de tots dos els impedeix cedir el poder i que negociar amb els militars no aconseguirà l’establiment d’un govern civil. Fins al moment, les diferents iniciatives per negociar la pau han fracassat i la població sudanesa s’encamina a una catàstrofe humanitària de dimensions imprevisibles mentre recorda amb nostàlgia la revolució.
