El Festival Escena Poblenou arriba a la seva divuitena edició. Del dimecres 16 al diumenge 20 d’octubre, les seves propostes variades que inclouen d’espectacles a tertúlies i de tallers fins a concerts, es dispersaran pel barri que li dóna nom i l’ha vist néixer i créixer. Si, com a festival, el Grec porta a escala local “la crem de la crem” de l’escena, però queda una mica arrecerat (al calendari i als teatres de Montjuïc), l’Escena sembla un certamen més permeable i contextualitzat a la ciutat, tant en l’àmbit dels espais que hi participen com de les artistes i temàtiques presents.
Hi ha molt d’interès en els processos de creació, per això l’Escena ha convidat a apuntar-se a tallers com el de la perfórmer Semolina Tomic, encarat a què la gent creï el seu propi solo performatiu (des del dilluns 14 al divendres 18, quan es faran unes portes obertes), o el del Projecte Click i Tallers Escola de Vida, dedicat al rap i orientat als joves (de 14 a 18 anys). Una novetat d’aquesta edició és el Festival Valentina, no només infantil sinó centrat en els drets dels infants, que rebrà la visita de Bel Olid i Pol Galofré en mode contacontes.
Enguany, el festival inaugura una relació amb el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), amb la peça Habitació 1: Ultima Thule, HOTEL del Col·lectiu Escènic i ATRESBANDES, que es podrà veure a la Sala Tallers del Teatre Nacional ubicat a la plaça de les Glòries. Això es pot entendre com una presa del Palau d’Hivern (on el teatre de carrer i de petit format per fi arriba a la institució cultural per excel·lència) o com una abducció institucional, que cadascú ho interpreti com vulgui (només faltaria).
Fer pinya, comunió i revolució
Com el lema d’aquesta edició és “Fem pinya”, li hem preguntat a la directora del festival, Ada Vilaró, sobre el sentit, objectius i desitjos d’un esdeveniment com aquest, i ens ha contestat amb entusiasme: “L’espai del teatre és un espai de comunió, i aquesta comunió té molt de poder. És on la paraula, el gest, la creació, és compartida amb un públic, que fa pinya. El missatge es comparteix, i agafa moltíssima força. I ja sabem que quan el missatge és compartit per moltíssima gent pot transformar el món i pot ser una revolució. I per mi el teatre és això, un art escènic que és una revolució”.
La consolidació del festival s’ha constatat amb la incorporació de formats i disciplines, amb un acompanyament més gran a les creadores en els processos i amb la proposta de coproduccions
Segons Vilaró (fundadora i directora des de les primeres edicions, en la primera etapa conjuntament amb el Sergi Estebanell), el certamen va néixer del somni de “programar espectacles que nosaltres no trobàvem a la ciutat de Barcelona”. Van encomanar la idea als artistes que treballaven a les naus industrials del Poblenou, amb ganes de muntar itineraris d’espectacles tant de carrer com de sala. La consolidació del festival s’ha constatat amb la incorporació de formats i disciplines (com l’augment de les propostes site specific), amb un acompanyament més gran a les creadores en els processos i amb la proposta de coproduccions (les tres d’enguany són amb Can Felipa, el TNT de Terrassa i la citada amb el TNC).
Les escenes es difuminen per tot un barri, cosa que permet, segons Vilaró, seguir amb l’esperit original de difondre les arts escèniques entre un públic heterogeni, que barreja el veïnat amb les professionals, i que promou una (re)popularització del teatre, tot desfent el clixé de l’elitisme, l’exclusivitat o el terreny acotat o tancat. Això es concreta en un mapa itinerant o dispers pels carrers, o localitzat en espais escènics: Centre Cívic Can Felipa, Sala Beckett, Centre Moral i Cultural del Poblenou, Institut Quatre Cantons, TNC, etc.
El festival també manté complicitats a diferents nivells: de programació, de coproducció, d’exhibició i pel que fa als processos de treball. En aquest sentit, la cartografia de l’Escena Poblenou s’expandeix per la ciutat (a l’Antic Teatre, al Graner,…), pel país (al TNT, a Fira Tàrrega…) i pels països (fins a les Illes). Gràcies a un conveni que de fa anys manté l’escena amb el Govern balear, durant uns dies el Poblenou esdevé el consolat escènic de les Illes a la ciutat. L’Escena Balear enguany durà espectacles com ara Sa mateixa, D’Arrel Musical, que compta amb la ja reconegudíssima ballarina Lali Ayguadé i la cantant Joana Gomila, en un espectacle musical que s’apropa i hibrida el folklore d’arrel balear amb la dansa contemporània; Peix, d’Hotel Iocandi, un solo de circ sobre records d’infància, tradició i disrupcions, emergències i accidents (migracions, turismes, contaminació, pèrdues…); i Volen, volen, de la Cia. Mariantònia Oliver, un espectacle sense text i amb objectes, un joc coreogràfic poètic enfocat sobretot als infants.
Som aquí
La mirada de les dones i el pensament feminista són ben presents des de fa anys al festival. La visibilització del treball, la realitat de l’art i el plantejament de les demandes i reivindicacions del col·lectiu de dones artistes, tenen un lloc destacadíssim en un apartat central que du per títol Som aquí. Nosaltres, les dones, som aquí. Com a la resta del certamen, la cosa no només va d’espectacles, sinó que es desplega de manera multidisciplinària amb tallers, debats, intervencions, peces i obres en diferents estats d’acabat i presentació. Per exemple: una Viquimarató reivindicarà (i incrementarà) la presència de les dones professionals de l’escena a la Viquipèdia, mentre que el diàleg Travessant fronteres amb l’art plantarà una tertúlia al bell mig del carrer, on participaran Marta Vergonyós, directora de La Bonne, i Norma Falconi, activista pels drets de les persones refugiades i migrants. Càpsules audiovisuals i curts cinematogràfics (fets per dones, i amb temàtiques com el racisme) completaran aquest capítol del festival, que amb cada edició guanya pes i presència.
D’entre l’extens programa del Som Aquí es podria destacar el retrobament –després de voltar el món amunt i avall– de l’Anarchy, una performance punk i radical de la Semolina Tomic amb la Societat Doctor Alonso que convida el públic a tocar la guitarra i deixar-se d’hòsties. Els 360 grams de l’Ada Vilaró és una reflexió a partir de la malaltia i el tractament, sobre els cànons de bellesa i el qüestionament d’altres convencions socials i estètiques, des d’un posicionament de gènere. També hi haurà l’humor estrident de l’Under the Pelucas de la companya ja veterana Dejabugo (amb Emma Bassas i la mediàtica Judit Martín) i el riure directe i destraler de Degenérate mucho de Las XL. En el cicle Embrions, on els artistes mostren propostes en fase embrionària a representants de centres de creació i agents productors i programadors, es comptarà amb el Col·lapse, una síntesi ficcionada i quàntica de teories i pràctiques (de la nació a la parella, del territori a l’amor), presentat per la companyia de l’escriptora i activista Brigitte Vasallo. Al barri hi haurà de tot: de tot per triar i remenar, arreu i a bon preu.
