Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Mor el torturador Billy el Niño sense haver segut al banc dels acusats

L'expolicia de la Brigada Político Social a Madrid, Juan Antonio González Pacheco, ha protagonitzat múltiples denúncies per maltractaments i tortures durant el franquisme. Pendent de ser jutjat en el marc de la querella argentina contra els crims del franquisme, ha mort dimarts 7 de maig per coronavirus

Juan Antonio González Pacheco, Billy el Niño, a la sortida de l'Audiència Nacional espanyola el 2014 / Álvaro Minguito

L’ex policia de la Brigada Político Social a Madrid, conegut com a Billy el Niño, ha mort per coronavirus dijous 7 de maig a la clínica San Francisco de Asís (Madrid), segons ha avançat eldiario.es. La mort de Juan Antonio González Pacheco, un dels imputats a la querella argentina, arriba sense haver estat jutjat pels seus crims. A la querella que instrueix la jutge argentina María Servini, Pachecho està acusat de torturas durant els últims anys del franquisme.

Fins la seva dissolució l’any 1976, Juan Antonio González Pacheco, conegut com Billy el Niño, va formar part de la Brigada Político Social (BPD), la policia política del règim franquista. Les seves actuacions van protagonitzar múltiples denúncies per maltractaments i tortures, tot i que només en dues ocasions va ser condemnat. El 1973, fruit d’una querella per lesions, va haver de pagar una petita multa i, el 1974, va ser condemnat per una falta de maltractament i coaccions contra Francisco Lobatón de Medina, a un dia d’arrest i 1.000 pessetes de multa. Malgrat les insignificants conseqüències, apareix almenys en 17 querelles del franquisme per delictes de tortura.

Es va beneficiar de la llei d’Amnistia del 77 i, a més, va ser condecorat amb la Medalla de Plata al Mèrit Policial atorgada aleshores pel Ministre d’Interior espanyol Rodolfo Martín Villa

González Pacheco va ser un de “els nois de Conesa”, com es coneixia els subordinats del temut comissari Roberto Conesa, tant dins la BPS, com posteriorment a la Brigada Central d’Informació, l’ala més dura de la repressió en els primers anys de la transició. S’encarregava de la lluita contra ETA i els GRAPO. Juntament amb el comissari Manuel Ballesteros, que ocupava la prefectura del Comandament Únic de la Lluita Contraterrorista, i Roberto Conesa, se’l va acusar d’instigar la matança d’Atocha, contra el bufet d’advocats laboralistes, el 24 de gener de 1977, i va ser citat a declarar.

Com tants altres, es va beneficiar de la llei d’Amnistia del 77 i, a més, va ser condecorat amb la Medalla de Plata al Mèrit Policial atorgada aleshores pel Ministre d’Interior espanyol Rodolfo Martín Villa, també inclòs en la querella contra els crims del franquisme. Quatre anys més tard, va ser traslladat a la Comissaria General de Policia Judicial, dedicada a assumptes relacionats amb estafes. En aquell moment, fonts policials van apuntar a “un intent de millorar la imatge de la Brigada Central d’Informació”. Una mala imatge gestada en els vincles amb l’anterior règim i les actuacions obscures.

Un episodi tèrbol va ser l’atemptat el 1980 contra el bar Hendayais (nord del País Basc). Segons les declaracions del comissari Ballesteros, González Pacheco era l’intermediari entre la policia i el comando d’informadors, acusats d’ametrallar el bar i provocar tres morts i nou ferits. Ballesteros es va negar a facilitar a la justícia la identitat dels informadors, que cobraven mensualment dels pressupostos del Ministeri d’interior espanyol per “lluitar contra le terrorisme”. L’acció va ser reivindicada per l’organització armada parapolicial Batallón Vasco Español.

El 1985 González Pacheco consta com a cap de seguretat de l’empresa automobilística Automóviles Talbot, SA a Madrid. En els darrers anys se l’ha vinculat a l’empresa Loomis Spain S.A, la divisió de transport de fons del grup Securitas, com a cap de trànsit.