Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'atenció primària pateix la gestió de les baixes laborals i la manca de proves diagnòstiques de COVID-19

En plena pandèmia, una de les principals fonts de sobrecàrrega de les professionals dels centres d'atenció primària i consultoris de Catalunya és la gestió burocràtica de les baixes laborals. Les mútues no s'estan encarregant dels tràmits per malaltia professional i aquestes tasques han passat a ocupar el 50% de les visites dels CAP, segons el Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP)

Una metgessa del Centre d'Atenció Primària (CAP) de Sant Martí realitza una consulta telefónica / Joel Kashila

“Vam viure sepultats per la burocràcia”, així de contundent s’expressava la metge del CAP Bon Pastor, Nani Vall-llosera. A mesura que s’aplana la corba de morts i contagis per COVID-19, la burocràcia també pesa menys, però professionals de diversos centres d’atenció primària, organitzats en el moviment associatiu Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), denuncien la càrrega que han assumit i continuen assumint en la tramitació de baixes laborals i que, actualment, calculen que encara ocupa un 50% del temps de visites.

Des de la declaració de l’estat d’alarma, en ple degoteig de positius i amb un elevat risc de contagi, el seguiment clínic de les persones infectades en el lloc de treball i la dels seus contactes estrets, les baixes laborals, els comunicats de confirmació i la negociació i gestió de les altes han recaigut sobre metges de família. Si en circumstàncies normals, és a dir, abans de la pandèmia, eren les mútues (Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social -MATEPSS) les que s’ocupaven de la gestió mèdica i econòmica de les baixes per malaltia professional, amb la COVID-19 denuncien que “han desaparegut absolutament del mapa”.

Si abans de la pandèmia, eren les mútues les que s’ocupaven de la gestió mèdica i econòmica de les baixes per malaltia professional, ara els professionals de l’atenció primària denuncien que “han desaparegut absolutament del mapa”

“Ens ho van traspassar tot a nosaltres. Se suma el fet que per poder fer la baixa per malaltia laboral cal un informe del servei de prevenció de riscos de l’empresa que molta gent ni sap que existeix. Per tant, havíem de derivar-los nosaltres, explicar-ho i tornar-ho a explicar”. És l’experiència que ha viscut des del CAP Besòs la presidenta de FoCAP, Meritxell Sánchez, i que s’assembla a la de tantes altres professionals de l’atenció primària.

D’acord amb el Reial decret llei 6/2020 del passat 10 de març –que assimilava a accident de treball els períodes d’aïllament o contagi de les persones–, el comunicat de baixa en tots els casos d’afectació per coronavirus, tant en les situacions d’aïllament com de malaltia, passava a realitzar-se a través de la xarxa sanitària dels Servei Públic de Salut (SPS). Aquesta decisió va comportar, segons la FoCAP, que encara ara els professionals estiguin destinant la meitat del seu temps a fer els tràmits.

Albert Planes ha patit la sobrecàrrega a primera línia del consultori local de Sant Julià de Vilatorta, un municipi osonenc de 3.100 habitants: “Es podrien haver buscat altres solucions per alleugerir-nos”, subratlla. És del parer que en comptes de fer baixes per als contactes –persones sanes–, es podria haver optat per fer permisos laborals per risc, com es fa en els casos d’embarassades per a les quals la feina comporta un risc, per exemple.

Les infermeres dels CAP realitzen tests de COVID-19 als usuaris d’una residència de Barcelona |Joel Kashila

 

Amb tot, el desacord amb la manera de gestionar les baixes ve de lluny. La llei de mútues vigent, aprovada el 2014, va trobar de cara l’oposició dels sindicats. El consens era clar: la reforma suposava donar més poder a les mútues en el control de les baixes mèdiques, en situació d’incapacitat temporal, i també per malaltia comuna. Planes explica que estan “tips” d’haver de tramitar baixes laborals per situacions produïdes en el lloc de treball de les que la mútua s’ha desentès i es pregunta “quin sentit té mantenir una estructura paral·lela de mútues d’accidents laborals i de malalties professionals, que tenen conflictes d’interessos”. Tot i que les mútues són entitats sense ànim de lucre, estan formades per associacions d’empresaris i, per tant, insisteix Planes, “són part interessada en els problemes de salut. Les mútues cobren diners per pagar les baixes i els empresaris tenen interès en què durin el menys possible. No es pot ser jutge d’una situació en què tens un interès”.

“Les mútues cobren diners per pagar les baixes i els empresaris tenen interès en què durin el menys possible. No es pot ser jutge d’una situació en què tens un interès”, afirma Albert Planes, metge del consultori local de Sant Julià de Vilatorta

A la sobrecàrrega de les baixes s’hi suma el paper de la Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques (SGAM, abans coneguda com a ICAM), que té accés a la història clínica dels pacients i inspecciona i avalua els processos mèdics en matèria d’incapacitats laborals. “Fiscalitzen les baixes que dones i sents que la teva feina no està valorada. Ens qüestionen abans de la COVID-19 i amb la pandèmia, ens ordenen gestions burocràtiques”, lamenta Sànchez.

L’ICAM ha continuat enviant alertes a metges i metgesses perquè donin altes, fins al punt que l’organisme els impedeix accedir a la pantalla d’atenció clínica si no atenen les alarmes en el programa d’història clínica informatitzada e-cap, tal com va denunciar Nani Vall-llosera el 27 d’abril. El metge Plana afegeix que, a més, els terminis de baixa són orientatius, especialment en aquesta crisi, i per tant, algunes alertes de l’ICAM són inútils: “Hi ha hagut casos que donaves la baixa de catorze dies per risc en un contacte, però després es confirmava que aquella persona s’havia contagiat i havia de continuar de baixa”.


Els PCR no arriben

Mentre es fan proves als futbolistes sense símptomes, els centres d’atenció primària de Catalunya encara no tenen ni una PCR (sigles en anglès de “Reacció en Cadena de la Polimersa”), tot i fer setmanes que els requereixen. Creuen que ara són especialment necessaris perquè “en l’actual fase adquireix especial importància la identificació dels nous malalts i la contenció d’aquests com a fonts de contagi per tal d’evitar una nova propagació massiva del virus”.

Des dels centres consideren que “en l’actual fase adquireix especial importància la identificació dels nous malalts i la contenció d’aquests com a fonts de contagi per tal d’evitar una nova propagació massiva del virus”

Els centres d’atenció primària són la porta d’entrada dels casos de coronavirus i, de fet, fa un mes, la consellera de Salut de Catalunya, Alba Vergés, va xifrar en 47.373 les persones amb símptomes lleus a qui es fan seguiments des dels CAP. Tot i així, es van tancar, segons un càlcul de FoCAP i la plataforma Rebel·lió Primària, el 52% dels CAP i consultoris a Catalunya.

Durant tota la pandèmia, les professionals de la salut han hagut d’enviar gent a casa i ordenar quarantenes sense resultats de cap prova, només amb diagnòstics clínics. Des del Fòrum insisteixen que “tenir un diagnòstic més cert evitarà patiments i aïllaments innecessaris, així com minimitzar l’impacte social d’aquestes mesures”.

Malgrat que el ministeri espanyol de Sanitat va anunciar dilluns un pla que ha de dotar de proves PCR o bé altres tècniques de diagnòstic l’atenció primària, de moment, encara els esperen. La situació no és la mateixa al conjunt de territoris de l’Estat: a Navarra i les Illes Canàries, es pot sol·licitar des de fa un temps la PCR per la metgessa de primària i les persones van a un lloc determinat per realitzar-les, i a Euskadi es prenen mostres per a PCR en les consultes COVID-19 dels centres de salut.

Articles relacionats