Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El Tribunal d'Estrasburg evita posicionar-se sobre la condemna del Suprem a les indignades d'Aturem el Parlament

El Tribunal Europeu de Drets Humans resol un dels dos recursos d'aquest cas que tenia sobre la taula i defuig pronunciar-se sobre la presumpta vulneració del dret a un judici just i del dret de manifestació i reunió que aquest plantejava. De les vuit persones condemnades a tres anys de presó, sis segueixen a l'espera de la resolució dels sengles recursos presentats al Tribunal Constitucional i totes resten pendents del pronunciament per part del Consell de Ministres de les peticions d'indult

/ Robert Bonet

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), ubicat a la ciutat francesa d’Estrasburg, s’ha pronunciat dijous 22 d’octubre sobre una de les dues demandes per vulneració de drets fonamentals que havia acceptat a tràmit per l’acció Aturem el Parlament, que va tenir lloc a la ciutat de Barcelona el 15 de juny de 2011. Aquell dia, en el marc del moviment 15-M, milers de persones es van concentrar als voltants del Parc de la Ciutadella per protestar contra el Ple del Parlament on s’havia de votar el primer paquet de retallades del govern d’Artur Mas (CiU).

Arran d’aquesta acció de protesta massiva, dinou persones van ser jutjades per l’Audiència Nacional (AN) espanyola, acusades de delictes contra les institucions de l’Estat i atemptat contra l’autoritat, amb una petició fiscal de cinc anys i mig de presó. Malgrat que aquest tribunal especial va absoldre totes les encausades deixant clar que la intenció de l’acció era manifestar-se i mostrar disconformitat, el març de 2015 el Tribunal Suprem (TS) va revertir la decisió i va condemnar vuit d’elles a tres anys de presó. En una sentència signada pel magistrat ponent, Manuel Marchena, qui anys més tard va empresonar els líders socials i polítics independentistes, la sala va reinterpretar la intencionalitat de la protesta fins a argumentar que hi havia voluntat de subvertir les institucions. No obstant això, no va haver-hi unanimitat, ja que un dels magistrats va emetre un vot particular molt titllant la sentència de “política”.

El TEDH ha resolt aquest primer recurs afirmant que com el TC va inadmetre el recurs de la demandant en entendre que el cas no tenia prou interès constitucional, es troba davant d’una demanda per saltum que els ha arribat sense esgotar efectivament les vies de la jurisdicció interna

El recurs sobre el qual s’ha pronunciat el TEDH és un dels dos que tenia sobre la taula en aquest cas. De les vuit manifestants condemnades, el TC va admetre a tràmit els recursos de sis d’elles, però va denegar el de les altres dues, que van optar per recórrer a instàncies europees. La resolució notificada aquest dijous fa referència al cas d’una de les vuit condemnades, qui va ser condemnada a tres anys de presó per interposar-se amb els braços en creu davant de l’aleshores diputat Santi Vila (CiU), que va haver de modificar la seva trajectòria per esquivar el bloqueig. Finalment, el TEDH ha resolt aquest primer recurs assegurant que com el TC va inadmetre el recurs de la demandant en entendre que el cas no tenia prou interès constitucional, sense entrar doncs en el fons de la presumpta vulneració de drets plantejada, es troba davant d’una demanda per saltum que ha arribat a Estrasburg sense esgotar efectivament les vies de la jurisdicció interna.

Tot i que el posicionament de la sala no ha estat unànime, amb aquesta resolució el TEDH ha evitat entrar a valorar l’argumentació de l’advocat Benet Salellas, artífex del recurs. El lletrat exposava que els tribunals espanyols van vulnerar el dret a un judici just, ja que el TS va contradir la sentència de l’AN sense tornar a escoltar a les acusades ni als testimonis. També qüestionava el fet que es revoqués una sentència absolutòria en segona instància, esgrimint una extensa jurisprudència del mateix TEDH que argumenta perquè es pot modificar una sentència condemnatòria a una absolutòria però no a la inversa, com va succeir en aquest cas. Tanmateix, el més rellevant era el pronunciament que pogués haver-hi pel que fa al dret de manifestació i reunió, recollit a l’article 11 de la Carta Europea dels Drets Humans, que Salellas considerava vulnerat perquè es va condemnar les activistes utilitzant el concepte de “violència ambiental”, que suposadament haurien creat en l’exercici del seu dret a la protesta.

El recurs d’empara al TC que va presentar la demandant tenia vint pàgines i va ser desestimant amb una providència de dues línies per part de la darrera instància judicial espanyola, segons afirma Salellas, que assegura “no entrar en el fons per part del TEDH és deixar orfes els drets fonamentals”. En una piulada, l’advocat afirma que sent “molta decepció i alhora un avís per a navegants per a totes les demandes que estan per arribar. Ara bé, deixar la tutela de drets fonamentals en si el TC ha entrat o no en el fons, dóna un poder al TC davant del TEDH que buida aquest segon de funció”. El grup de suport a les encausades, en un comunicat publicat a les xarxes socials, ha assegurat que la decisió del tribunal europeu “no suposa una derrota sinó seguir esperant, seguir lluitant” i recorda que “encara tenim dos recursos interposats al TC per vulneració de drets, un dels motius que ha portat el TEDH a la seva decisió”. El col·lectiu assenyala “la perversitat del sistema judicial, que manté les nostres vides pendents de sentències i recursos durant anys, amb el consegüent patiment per a les encausades i els seus entors”.