Amb un 55,7% dels vots útils en la segona volta electoral, l’exmilitar Jair Bolsonaro del Partit Social Liberal (PSL), defensor de la dictadura militar i partidari de la tortura, serà el nou president del Brasil. En segon lloc i amb un 44,3% dels vots, Fernando Haddad del Partit dels Treballadors (PT) no ha pogut capitalitzar tots els vots que Lula da Silva semblava poder aconseguir fa uns mesos. El líder del PT i expresident brasiler va entrar a presó –considerada política o arbitrària per l’esquerra llatinoamericana- el mes d’abril per un cas de corrupció quan liderava les intencions de vot i en pocs mesos el panorama electoral i la situació politicosocial del país han permès el creixement d’una figura que ha protagonitzat discriminacions masclistes, racistes i homòfobes i un increment d’atacs i agressions del mateix caire.
Durant les últimes dues setmanes, desenes de milers de brasileres s’han mobilitzat als espais públics de moltes ciutats buscant aconseguir la ‘virada’ tan esperada
Durant les últimes dues setmanes, desenes de milers de brasileres s’han mobilitzat als espais públics de moltes ciutats buscant aconseguir la virada tan esperada, una girada dels resultats que el 7 d’octubre van donar un avantatge ferotge, amb un 46% dels vots a la primera volta electoral, pel candidat ultraconservador Jair Bolsonaro. Malgrat tot, Haddad ha aconseguit guanyar només a les regions més humils del Brasil, el seu majoritàriament negre i sovint abandonat nord-est, i als estats de Pará i Tocantins. Onze estats en total on les polítiques d’inclusió social de Lula van tenir molta presència. A Sao Paulo, Bolsonaro s’imposa amb un 67% dels vots i a Rio de Janeiro amb un 68%.
41 milions d’insatisfets
58 milions de brasileres han votat a un exparacaigudista de l’estat de Sao Paulo que defensa alçar les restriccions en l’ús d’armes de foc i que el dia 6 de setembre va ser apunyalat per un detractor en un acte públic de campanya electoral. Té cinc fills, “quatre homes, amb el cinquè vaig tenir una debilitat i va venir una dona”. Està convençut que, “l’error de la dictadura va ser torturar i no matar”. I dels seus 27 anys com a diputat federal el que més se li recorda és l’ocasió en què va etzibar-li a la diputada Maria do Rosario “a vostè no la violaria perquè no s’ho mereix”, perquè era “lletja”. La campanya electoral s’ha caracteritzat per l’absència de debats, als quals l’exmilitar ha assegurat no poder assistir a causa del seu estat de salut tot i l’alta mèdica, i l’abundant presència de fake news a les xarxes socials en deteniment del candidat petista.
Dos milions i mig de vots en blanc, vuit milions i mig de nuls i 31 milions d’abstencions, en total més de 41 milions d’insatisfets dels 147 milions de l’electorat, han afavorit la balança cap a l’extrema dreta neoliberal. Per altra banda, 45 milions de brasileres han votat a Haddad, professor i exalcalde de Sao Paulo, malgrat el creixement també exponencial que havia recollit l’antipetisme després de l’última administració de Dilma Rousseff i el seu procés d’impeachment polític –titllat de cop d’estat juridicomediàtic- que la va retirar de la presidència per deixar lloc al seu vicepresident, Michell Temer. Haddad, que rebia el suport de Lula da Silva des de la presó, ha llençat el següent missatge a les seves electores: “no tingueu por, nosaltres estarem aquí”.
La victòria de Bolsonaro i Haddad a la primera volta confirmava la derrota del bloc colpista de Temer, la bancada politicofinancera del qual no es veia representada en cap dels dos candidats que han disputat la segona volta. I si en l’últim any del govern Temer ja s’han aplicat mesures d’austeritat i retallades socials extravagants com la congelació de les despeses públiques per 20 anys o una reforma laboral aniquiladora de drets de les classes treballadores, amb el nostàlgic de la dictadura al Palau de Planalto de Brasilia aquestes últimes ja es poden acomiadar de les conquistes socials de dotze anys de PT com ara la bolsa família, el sistema de quotes universitari o l’accés de la classe treballadora a béns de consum.
Tornada a 1933
Moltes veus parlen del Trump tropical, de la tornada a 1933, d’una aliança feixista en auge en l’àmbit internacional. El discurs d’odi de Bolsonaro ressona als mitjans de comunicació en l’àmbit nacional i internacional. I en conseqüència, creix entre les minories socials un gran temor. Els atacs a membres de col·lectius LGTBI han crescut a tot el país, almenys tres transsexuals han sigut assassinades durant la campanya electoral, i el racisme i el feixisme es veien plasmats l’endemà de la primera volta electoral quan va ser assassinat a Salvador de Bahía el mestre de capoeira Noa do Catande, després d’assegurar en una taverna que havia votat al Partit dels Treballadors. 289 dies després de l’assassinat de la diputada Marielle Franco, sembla que la seva mort s’ha convertit en el tret de sortida.
Els atacs a membres de col·lectius LGTBI han crescut a tot el país, almenys tres transsexuals han sigut assassinades durant la campanya electoral, així com el racisme i el feixisme
El Moviment Sense Terra, perseguit i criminalitzat tant pel govern de Temer com per la campanya electoral de Bolsonaro, assegurava poc després de la publicació dels resultats dels comicis que ja estaven “sent atacades aldees indígenes a Mato Grosso del Sud”, on indígenes de l’ètnia Terena estaven sent disparats per fazendeiros, o terratinents. “És el llibre contra l’arma, l’abraçada fraterna contra la tortura pudent, la proposta contra l’esquer, la democràcia contra la dictadura”, anunciava l’escriptor Chico Alencar a través de twitter.
