En molt comptades ocasions el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·la una sentència d’una secció de l’Audiència de Barcelona per una doblement errònia valoració de prova: la videogràfica i la forense. La clatellada jurídica del TSJC contra els seus inferiors jeràrquics en aquest cas és de tal contundència que ha optat per repetir el judici, apartar de la causa els jutges que van dictar la sentència absolutòria i nomenar un nou tribunal “de diversa composició personal”. Els fets es remunten al 25 de febrer de 2018, quan milers de manifestants es van aplegar al llarg de tota la Via Laietana de Barcelona per protestar per la presència del rei Felip VI a l’acte d’inauguració del Mobile World Congress que es feia al Palau de la Música. Una de les concentracions es va fer a la confluència dels carrers d’Ortigosa i Trafalgar, on hi havia centenars de manifestacions, un dels quals, en Francesc R. de 58 anys, va resultar ferit al cap i va haver de ser traslladat a l’hospital.
La víctima va denunciar, des d’un primer moment, que la lesió era fruit d’un cop de porra antireglamentari propinat per un agent dels Mossos d’Esquadra, una versió corroboradora per dos periodistes de la ‘Directa’
La víctima va denunciar, des d’un primer moment, que la lesió era fruit d’un cop de porra antireglamentari propinat per un antiavalot de l’ARRO Ponent dels Mossos d’Esquadra –amb número de placa 6252–, una versió corroboradora per dos periodistes de la ‘Directa’ que van testificar durant el judici celebrat el passat 7 de febrer. El 10 de maig es va publicar la sentència absolutòria, rubricada per les magistrades María del Mar Méndez González i María Rosa Fernández Palma, però amb el vot particular del jutge Ignacio de Ramón Flors, que es va mostrar favorable a condemnar el policia per un delicte de lesions amb ús d’instrument perillós.
La secció cinquena de l’Audiència de Barcelona, sense unanimitat, va donar la raó al policia basant-se en l’existència de dos vídeos que suposadament contradeien les paraules de la víctima i dels periodistes David Bou i Vicent Almela. El TSJC, després de visionar els vídeos, desmenteix les afirmacions del tribunal i rebla: “el que constatem és que a la sentència apel·lada s’afirma de manera equivocada que en les imatges es constata que en el moment en què el perjudicat va resultar lesionat s’estaven produint llançaments d’objectes”. És a dir, no queda acreditat que hi hagués llançament d’objectes i, per tant, la versió dels fets exposada pels testimonis concorda amb les imatges i perd força la hipòtesi que la lesió fos provocada per l’impacte d’un objecte llancívol.
La nul·litat de la sentència, però, també es fonamenta en una segona errada. El TSJC considera que es va “ometre una valoració completa de la prova pericial forense”. “L’afirmació de la metge forense en el sentit que el cop únicament va poder produir-se de manera frontal és un element essencial que corrobora la hipòtesi acusatòria i que la sala d’instància ha obviat en el moment de descartar aquesta hipòtesi i estimar raonable la versió de la defensa de l’acusat”, destaca la sala d’apel·lacions en l’apartat de fonaments jurídics que justifica la nul·litat de la sentència, i on fan una extensa descripció de l’escenari dels fets, on recorden que Francesc R. es trobava “en la part inicial de la manifestació, enganxat a les tanques que limitaven l’inici del grup i que per davant únicament hi havia la línia policial”. Per tant, s’haurà de celebrar un nou judici en el qual l’antiavalot J. F. L. R. s’asseurà de nou a la banqueta dels acusats i on es tingui en compte abans de dictar sentència que el cop va ser frontal i que no hi ha proves videogràfiques de què s’estiguessin llançant objectes en el moment de la lesió.
Sònia Olivella, advocada d’Irídia, celebra la sentència i recorda que “ja vam denunciar en el seu moment que la valoració de la prova feta per l’Audiència de Barcelona era objectivament errònia, irracional i clarament incompleta”
Sònia Olivella, advocada d’Irídia que porta l’acusació particular del cas, celebra la sentència i recorda que “ja vam denunciar en el seu moment que la valoració de la prova feta per l’Audiència de Barcelona era objectivament errònia, irracional i clarament incompleta”. I afegeix: “en Francesc va ser represaliat mentre exercia el seu dret de manifestació, va ser víctima d’una greu lesió i ara, a més, ha vist vulnerat el seu dret a un procediment judicial just”.
Des d’Irídia fa temps que denuncien que aquesta és la realitat a la qual s’enfronten, en molts casos, les persones afectades per violència institucional. “És intolerable que una persona a qui li van obrir el cap en una manifestació el febrer de 2018, encara hagi d’estar esperant la reparació i la justícia a finals de 2022”, rebla Olivella. Malgrat tot, es mostra esperançada en aconseguir canvis. “Aquest cas va servir per incidir en la necessitat que els agents, també de l’ARRO, anessin identificats per davant, darrere i al casc. Això ja s’ha aconseguit. Ara ens ha de servir per demostrar que els mecanismes de control existents no funcionen i que cal un mecanisme independent de control policial”, conclou.
