Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El veïnat de l'antic barri del Camp de la Creu exigeix una reforma urbanística que preservi els orígens obrers

Diverses associacions veïnals del districte barceloní de les Corts han llançat un manifest amb l'objectiu d'aturar el pla urbanístic del Camp de la Creu impulsat des de l'Ajuntament. Segons asseguren, el projecte esborrarà la memòria històrica del barri i la colònia Castells, símbols de resistència obrera; i suposarà una intensificació del procés de gentrificació i expulsió del veïnat

Diversos col·lectius veïnals reivindiquen la necessitat d’aturar la reforma i mantenir viva la memòria històrica del barri del Camp de la Creu / Arxiu

El barri de les Corts va annexionar-se forçadament a la ciutat de Barcelona l’any 1897, quelcom que va provocar la pèrdua, de mica en mica, del seu caràcter rural. En un procés d’industrialització i obertura cap a grans vies de comunicació —com l’avinguda de Sarrià i l’Avinguda Diagonal—, a l’antiga barriada del Camp de la Creu, va sorgir una petita colònia. Naixia per acollir famílies obreres arribades majoritàriament de Múrcia, Aragó i Andalusia que anaven a treballar a la fàbrica de xarols i vernissos de la família Castells.

Construïda entre els anys 1923 i 1928, la colònia Castells és un dels pocs vestigis d’habitatge obrer que queda al barri de les Corts i a la ciutat de Barcelona. L’antiga colònia estava formada per unes 280 cases que van ser eix central del passat obrer de la zona, sent testimoni d’onades migratòries i símbol de resistència anarquista cortsenca durant la Guerra Civil, amb una gran quantitat de militants entre les seves habitants.

Diversos col·lectius veïnals reivindiquen la necessitat de mantenir viva la memòria històrica del barri del Camp de la Creu

Avui dia la realitat d’aquella petita colònia obrera és ben diferent. Contra un projecte urbanístic ja aprovat, que preveu l’expropiació i l’enderrocament d’habitatges i la construcció d’un parc al solar on se situaven els antics habitatges obrers, diversos col·lectius veïnals —com l’Associació de Veïns de les Corts, l’Associació d’Afectats de la Colònia Castells i la plataforma Salvem el Camp de la Creu— reivindiquen la necessitat d’aturar el projecte i mantenir viva la memòria històrica de l’antic barri del Camp de la Creu.

El Pla urbanístic de la Colònia Castells, que va començar a finals de 1999 a càrrec de l’Institut Català del Sòl (Incasol) i Remodelacions Urbanes SA (Reursa), engega ara una fase decisiva pel futur del Camp de la Creu. Després d’un llarg procés d’expropiació, finalment, aquest estiu s’iniciaran les obres per enderrocar alguns edificis històrics del barri. Un dels punts més alarmants és la creació del nou parc en l’àmbit de la desapareguda colònia Castells. Les obres començaran durant aquest estiu i es preveu construir un parc de 10.000 metres quadrats, delimitat pels carrers Entença, Taquígraf Serra, Equador i Montnegre.


Un projecte allunyat de les demandes veïnals 

El febrer de 2018, l’Ajuntament del districte de les Corts va dur a terme el procés participatiu “Tria el verd de la Colònia” per definir l’espai públic de la zona. L’informe de resultats reflecteix la preocupació veïnal per conservar la memòria històrica de la colònia, així com la dels arbres històrics i més representatius. Amb una gran plaça central de formigó i horts urbans comunitaris, el projecte de l’Ajuntament inclou una gran pèrgola amb plaques fotovoltaiques que seguirà el traçat dels antics carrers i mantindrà les 11 cases situades al passatge de Piera, tot i que no sota la voluntat d’usos dels col·lectius veïnals.

“El Pla urbanístic de la Colònia Castells continua expulsant veïns, expropiant negocis i enderrocant edificis històrics”, assegura Adela Agelet, de l’Associació de Veïns de les Corts

Segons les associacions, el resultat del procés participatiu no s’ha vist traslladat al projecte definitiu del parc. Així ho denuncia el manifest recent de Salvem el Camp de la Creu. “El parc té un disseny que esborra completament la fisonomia de la colònia i no respecta els arbres històrics. Tot i que manté unes quantes casetes del passatge de Piera, aquestes queden d’esquena al parc i amb usos encara indefinits o tan poc dignes, com utilitzar-les de magatzems i lavabos”, manifesta Nora Miquel, veïna i membre de l’Associació d’Afectats de la Colònia Castells.

Part del veïnat de l’antic barri del Camp de la Creu s’ha vist afectat pel projecte urbanístic, que ja fa més de vint anys que es prolonga. Alguns edificis s’han enderrocat i s’hi han construït diversos blocs per als veïns reallotjats de la colònia. La transformació ha rebut una dotació pressupostària de 22,5 milions d’euros per tirar endavant aquesta última fase de transformació, que comportarà l’enderroc de diverses finques dels carrers d’Entença i Montnegre.

“El Pla urbanístic de la Colònia Castells continua expulsant veïns, expropiant negocis i enderrocant edificis emblemàtics que són símbol de la memòria històrica del barri obrer del Camp de la Creu”, assegura Adela Agelet, presidenta de l’Associació de Veïns de les Corts.

Des de la seu del districte de les Corts insisteixen que el futur parc preveu la renovació d’una àrea “on el verd serà el protagonista principal”. “La voluntat és que el nou espai revitalitzi la zona i es converteixi en un petit pulmó”, assenyalen. Quant a la polèmica plaça, el regidor del districte, Joan Ramon Riera, defensa que “s’ha ideat com a espai central, on es podran desenvolupar diverses activitats per a fomentar la vida veïnal”.


Entre l’elitisme i els orígens obrers

Tenint en compte que se situa al barri de les Corts, el segon amb els preus més alts de sòl i habitatge de la ciutat, no es pot obviar que el procés de gentrificació que va viure la ciutat de Barcelona durant el segle XX va afectar de forma directa a la fisonomia de la colònia. Amb l’arribada dels Jocs Olímpics de 1992, la ciutat de Barcelona va patir tot un seguit de transformacions urbanístiques que van afectar la realitat de molts barris. Es va passar d’una visió local a una visió urbanística a gran escala, quelcom que els habitants de la ciutat ja havien pogut viure en altres ocasions, com en l’Exposició Universal de 1888 o la de 1929.

A partir de 1976, el barri va començar a patir un procés d’elitització i va quedar dividit en diferents zones residencials de luxe o en mans d’immobiliàries i entitats bancàries com La Caixa

“Amb l’enderroc d’aquest espai, van acabar també amb una manera de viure i un paisatge, formats per cases baixes amb jardins, sense trànsit, on tothom es coneixia i compartia el dia a dia”, recorda Agelet. “Ara, molta gent està marxant perquè ja no es pot permetre viure a les Corts i anem perdent de mica en mica la consciència de barri”, afegeix.

A partir de mitjans de segle i fins al 1976, quan s’aprova el Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana de Barcelona, el barri va començar a patir un procés d’elitització. Així, va quedar dividit en diferents zones residencials de luxe o en mans d’immobiliàries i entitats bancàries com La Caixa, que situaven les seves oficines per sobre la Diagonal. Des d’aleshores, l’antic barri obrer del Camp de la Creu s’ha convertit en un espai de transició, en una espera constant d’enderroc que “trenca els llaços comunitaris i potencia la concepció de les ciutats i les llars com espais cada cop més individualitzats, generant barris alienats i decapitant el teixit veïnal”, denuncia Miquel.

Tot i els intents frustrats d’al·legació, les associacions veïnals no s’han donat per vençudes. Actualment, es troben immerses en un procés de treball, junt amb l’associació de memòria històrica Conèixer Història, així com en contacte amb diferents partits polítics i col·lectius del barri per poder evitar els enderrocs i impulsar el projecte alternatiu que proposen.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU