L’assetjament immobiliari hauria començat el novembre de 2023, quan la societat immobiliària Workki Co-Working SL va adquirir la finca del carrer Magalhaes 33 bis de Barcelona al seu antic propietari, Javier Moreno Chaparro. Actualment, els seus cinc petits pisos estan habitats, un d’ells en règim de lloguer des del desembre de 2019 i la resta okupats des de l’any 2020. Els baixos els utilitzen els vigilants contractats per l’empresa de desocupació Stop Okupas, mentre fan permanències a la porta de l’immoble. “Des de l’arribada de la nova propietat els problemes no han parat de succeir-se. Sense els veïns tot seria molt més difícil”, afirma en Francisco, llogater del bloc.
Un mes després de la primera visita d’Stop Okupas, “van trencar dues portes de dos dels pisos, violant el domicili d’una de les veïnes”, detallen a través de les xarxes del Sindicat de Llogateres. Tot seguit els residents van interposar una denúncia als Mossos d’Esquadra.
L’empresa Workki Co-Working, amb domicili a Benahavís (Màlaga) i seu a Barcelona (Avinguda Diagonal, 536), està activa des de 2017. L’activitat del negoci és dins el sector immobiliari, a través de la compra dels anomenats Non Performing Loans (NPLs) dels bancs, préstecs que han vençut o superat els límits de crèdit quan els clients no compleixen amb els pagaments acordats i que, per tant, suposen una càrrega per les entitats financeres. En definitiva, una societat mercantil que s’aprofita de la crisi econòmica que pateix una part de la població arran de la bombolla immobiliària.
Un mes després de la primera visita d’Stop Okupas, “van trencar dues portes de dos dels pisos, violant el domicili d’una de les veïnes”, detallen a través de les xarxes del Sindicat de Llogateres
Els administradors solidaris de l’empresa són Alexander Smirnov i Elena Krainova, però l’actual apoderada és Maria Antònia Garcia Solanas, responsable de les actuacions de l’empresa des del setembre de 2020.
Stop Okupas Low Cost SL és una empresa de desocupació de Barcelona amb seu al carrer del Pintor Pahissa, número 16. L’empresa, que no és gaire coneguda, assessora les propietats dels immobles i compta amb un equip jurídic, vigilants que fan torns de guàrdia i boxejadors i exboxejadors com a força bruta que s’encarrega de la intimidació. La mateixa empresa alerta a les possibles interessades sobre l’ús de “procediments que poden acabar implicant-les en futures responsabilitats legals”.
Les residents denuncien que el 26 de gener els matons haurien anat una passa més enllà amb sabotatges a les infraestructures i subministraments de l’immoble, obstruint i embussant intencionadament el baixant de l’edifici, el que va causar la inundació de dos dels pisos. Afirmen que la mateixa setmana es van presentar per sostreure els fusibles generals de la instal·lació elèctrica, cosa que va deixar sense llum tot el veïnat. Ambdues destrosses les han hagut d’arreglar i pagar de la seua butxaca les residents, amb una despesa propera als mil euros. Després d’interposar dues denúncies, les veïnes van iniciar el 19 de febrer un litigi administratiu a través de l’Ajuntament de Barcelona, en el qual han reflectit totes les accions perpetrades per part de la propietat, tant contra les okupants com vers a l’únic arrendatari.
En paral·lel, també van enviar un burofax a la propietat demanant una reunió per tal de negociar contractes de lloguer. L’endemà, dos matons enviats per Stop Okupas acudiren al bloc amb un oferiment de diners a les veïnes per tal que se’n vagin. Davant la negativa, les afectades expliquen que la violència va escalar, passant de la intimidació verbal a les agressions físiques, arribant a agafar pel coll una persona i estampar-la contra la paret, propinant-li cops de puny al cap, denuncien les afectades.
Les veïnes afectades van enviar un burofax a la propietat per negociar els contractes de lloguer. L’endemà, dos matons d’Stop Okupas acudiren al bloc amb un oferiment de diners a canvi de marxar. Davant la negativa, les afectades expliquen que la violència va escalar
El passat 20 de març, els matons d’Stop Okupas, amb la connivència dels mossos —asseguren—, van extreure la porta d’accés a l’edifici, deixant desprotegides i amb sentiment d’inseguretat el veïnat i amb un vigilant al portal les 24 hores del dia. La gravetat de la situació va viralitzar el vídeo dels fets i va atreure la solidaritat. Ràpidament, molta gent s’hi va apropar i s’ha sumat a les guàrdies veïnals a peu d’immoble. La propietat s’excusa sota l’empara legal de poder fer servir els espais comuns perquè estava fent obres al quart pis, actualment okupat també.
Ahir les inquilines es van presentar al despatx de la professora Garcia Solanas per exigir-li que aturés l’assetjament immobiliari i que trenqués el contracte amb l’empresa Stop Okupas. Segons han explicat, la resposta va ser que ella no s’encarrega d’aquesta finca, i que “passaria la informació al lletrat responsable”. Així i tot, al contracte de compravenda de l’edifici figura el seu nom i porta la seua signatura.
Arran de la impunitat i la manca de resposta davant l’intent de negociació, i després d’un total de cinc denúncies judicials i una querella administrativa, les veïnes han muntat un sistema de guàrdies de vigilància permanents per fer front i evitar més sabotatges i agressions. “Animem a altres persones i col·lectius de la ciutat a vindre a donar suport i defensar el dret a l’habitatge. Demostrem que nosaltres som moltes més”, clama l’Stef, veïna del bloc.
