“Estem en un moment canviant en què conviuen maneres de viure més tradicionals amb d’altres més transformadores”, explica Laura Marbiol, educadora social, formadora i facilitadora de grups a la cooperativa Fil a l’agulla. I això també es veu reflectit als contes. Les editorials i les autores s’hi han sumat i hui en dia podem trobar relats per a infants que aborden temàtiques que fins ara havien estat invisibilitzades, que posen damunt la taula temes tabú. És el cas de dos dels contes d’una altra de les sòcies de la cooperativa, Sara Carro, que tracten des de la masturbació infantil femenina fins al trencament del binarisme de gènere. “Cua de sirena parteix d’una situació real amb què es va trobar la Sara. Quan treballes amb nenes t’adones que hi ha molts temes que necessiten parlar i reflexionar, com les tensions amb el gènere, i el conte és una bona eina per a treballar-ho”, explica Marbiol. I afegeix: “Els límits del que tu et penses que és real és el límit del que et pugues imaginar. Per tant, el fet que hi haja contes que estiguen visibilitzant que existeixen moltes més realitats és molt important”. Especialment, apunta Marbiol, en aquells casos en què en la realitat amb què les nenes es troben diàriament no es parla de tot això, si com a mínim ho han llegit en un llibre, saben que existeix. Però també al revés: “Si tens dues mares però en cap conte ni enlloc ningú parla de la teua realitat, això et pot generar conflictes”.
Totes aquestes qüestions que han pres rellevància en el nostre dia a dia també s’han vist reflectides en la narrativa dels contes, que es transforma al mateix ritme que ho fa la nostra societat. Així, els rols de gènere són un dels elemets que més s’ha hagut de desconstruir, ja que molts dels contes tradicionals o clàssics transmetien uns valors que no estaven basats en la igualtat ni molt menys plantejaven qüestions relacionades amb la desconstrucció del gènere binari. Però no és l’únic. Els contes també estaven carregats d’estereotips pel que fa a les cultures i tenien una mirada molt occidental que, d’una banda, no donava visibilitat a les històries que s’expliquen a altres parts del món i, d’una altra, no reflectien la realitat social amb què ens trobem hui en dia: una societat diversa i plural, conformada per persones variades que procedeixen de llocs diferents del món, amb capacitats diferents, identitats plurals, religions diverses… I contes populars diferents que serveixen per a explicar el món des de la perspectiva de cada cultura. Com explica la guia Explica’m un conte. Coeducar en la petita infància a través dels contes, editada per l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Coeducacció, “la invisiblització d’aquesta diversitat contribueix a la generació d’estereotips sexistes, racistes, classistes i homòfobs, entre d’altres, que responen
a un sistema de creences basat en una única forma de ser, sentir i actuar, i que genera violència i patiment”. I el conte, com un agent més de socialització, té una gran responsabilitat per a canviar esta realitat.
Hi ha propostes que han apuntat en la direcció de transformar les històries clàssiques mantenint la seua base
Però no tot en els contes clàssics és dolent: sovint l’estructura o algunes de les moralitats que volen transmetre també es poden aprofitar per a l’actualitat. Per això altres propostes han apuntat en la direcció de transformar les històries clàssiques mantenint la seua base. És el cas, per exemple, de la col·lecció Contes Desexplicats de l’Editorial Baula i l’associació Vivim del cuentu; com elles ho descriuen, “personatges i relats clàssics capgirats com un mitjó”. Així, ens trobem amb títols com ara La caputxeta forçuda, La rateta que llegia a l’escaleta, En Patufot o La Bella Desperta. “Els contes clàssics tenen molt de ganxo i funcionen molt bé, tenen coses que no ens agraden que formen part de la tradició però podem jugar amb ells i donar-los la volta. Així van eixir els Contes Desexplicats”, apunta Noe Bofarull, de Vivim del cuentu, una associació de contacontes que té ja catorze anys. “Alguns trenquen els rols de gènere i d’altres canvien alguns elements com per exemple en Patufot, que és molt gran”. Unes propostes que caminen en la mateixa línia de la coeducació: qüestionar els rols i els estereotips de gènere normatius, educar en la diversitat reconeixent-la i visibilitzant-la o generar unes relacions justes i equitatives en el marc d’una cultura de pau i no-violència.
El conte com a ferramenta terapèutica
Malgrat tot, apunta Belén Piera, educadora social i terapeuta a la ciutat de València, “no podem canviar els contes totalment i llevar-los les parts més crues de la realitat que representen, perquè les xiquetes també es trobaran amb això quan es facen adultes”. Piera creu que han de ser conscients dels perills amb què poden trobar-se i que cal fer visibles alguns aspectes durs, com ara la violència de gènere. L’educadora creu que els contes són una ferramenta molt potent i molt important, tant per a crear realitats com terapèuticament. “Utilitze els contes com a ferramenta terapèutica en la meua consulta, tant en persones adultes com en xiquetes. Depén del que vulgues treballar en necessites d’un tipus o d’un altre”. Com a exemple, Piera explica que un dels reptes més grans que han d’afrontar els infants hui en dia són els dols, i en eixe cas necessiten històries tancades que els ajuden a reflexionar sobre què ha passat en la seua vida: una separació, la mort d’una persona o animal proper, un canvi d’escola, etc. “En canvi, si el que volem potenciar és la imaginació, podem triar contes amb finals oberts on donem espai a la creativitat”, apunta.
I és que no només ha canviat el contingut, sinó també les estructures: en l’actualitat ens trobem amb llibres en què les lectores poden triar entre diversos camins, amb finals oberts que donen espai a la reflexió, contes sense lletra que deixen més espai a la imaginació o fins i tot alguns que comencen per l’última fulla o que s’han de llegir del revés. L’estructura és important, ja que tradicionalment els contes escrits solen ser molt estàtics i fixen una història immodificable. En aquest sentit també té un paper molt important l’oralitat, com apunta Noe Bofarull: “L’oralitat és una eina molt potent a l’hora d’explicar els contes per a fer les nenes més crítiques. La narració oral no és com el teatre, on hi ha un guió que t’aprens de memòria, sinó que aprens una història que pots explicar de moltes maneres diferents”. D’acord amb allò que vulguen reflexionar en cada moment, del tipus de públic o de com es desenvolupa cada sessió, la història pot ser d’una manera o una altra. “El que el llop diu a la caputxeta pot variar depenent del dia en què ho expliquem, perquè també intentem lligar-ho amb temes d’actualitat”, afirma.
L’estructura és important, ja que tradicionalment els contes escrits solen ser molt estàtics i fixen una història immodificable
Antigament els contes infantils s’explicaven de forma oral, a través de contacontes que acompanyaven les històries. “En el moment en què les històries orals es fixen en un text escrit i s’il·lustren, es fixen i s’il·lustren maneres pròpies de ser, viure i sentir en funció del sexe dels personatges i, amb el pas del temps, es descontextualitzen les històries i se les dota d’una sensació d’universalitat i atemporalitat”, s’apunta a la guia Explica’m un conte. L’oralitat, a més, dona més ambigüitat als personatges, trencant amb els estereotips i deixant molt més espai a la imaginació.
Fer més fàcil la transmissió de les idees
Segons Laura Marbiol, “els contes poden ajudar a transformar la societat, perquè construeixen l’imaginari, l’ètica i la moral, els patrons culturals, etc. Tot el món de la imaginació modela la nostra percepció de la realitat”. Però, tal com apunta Belén Piera, són només una ferramenta més: “Han d’anar acompanyats d’unes maneres d’estar en la vida que siguen coherents amb el que s’aprén a través dels contes. Per si mateixos no poden canviar les coses”. Hi coincideix Noe Bofarull, qui creu que són un input més de tots els que les criatures reben hui en dia: “És una eina més, que pot ser educativa o de divertiment, però que sens dubte serveix per a treballar molts temes que en l’àmbit social volem posar damunt la taula”.
A més, coincideixen totes, allò que s’explica a través d’un conte entra molt bé, perquè és visual i expressiu i fa més fàcil la transmissió de les idees. Amb tot, ampliar les històries, els personatges, les estructures i les possibilitats de cada conte, és també ampliar la perspectiva de les criatures sobre el seu món, una manera més de contribuir a entendre’l millor i transformar-lo.
