Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Prefaci de papallona

No podrien haver triat un nom millor per aquest nou disc. Crisàlide (Satélite K, 2019) és el senyal d’advertència de la imminent eclosió d’una de les bandes que fa més temps que prometen dies esplèndids per al pop intimista català. Les mallorquines Donallop han ordit un treball complex i elaborat, amb tocs minimalistes, que les situa com una de les propostes més interessants i originals que ha produït el territori insular els darrers anys.

El duet format per Joana Pol i Pere Bastard –ara acompanyat de la bateria de Josep Servera– es val dels ritmes pausats i les bases sintètiques –flirtejant amb el house, fins i tot– per dibuixar evocatius paisatges sonors que acompanyen unes lletres d’alt contingut poètic. Curtes i d’exigència intel·lectual per a l’oïdora, cerquen reflexionar, sense l’explicicitat del pamfletarisme, sobre el món que ve. “Tu no pots desfer ses meves rues, tu no pots tenyir ses meves rels”, glossen a la feminista “Esqueix”. Es tracta, però, només d’una escena de tot un relat intimista que prepara per a la intempèrie a la qual s’exposen les crisàlides moments abans d’eclosionar.

Article publicat al número 478 publicación número 478 de la Directa

MÚSICA

'Crisàlide'
Donallop
Satélite K
2019