Des de l’entrada en vigor del protocol que estableix l’actuació policial en relació amb desnonaments no ha canviat res. Aquesta setmana, els Mossos d’Esquadra feien acte de presència a Santa Coloma de Gramenet per fer possible el llançament d’una família amb quatre menors, la BRIMO es desplegava al barri de Sant Roc de Badalona per treure de casa una dona de 84 anys i, a Sabadell, l’ARRO aconseguia retirar les activistes d’un portal i detenia una persona.
No ha canviat res perquè el protocol posa sobre paper per primera vegada el que de facto ja estava passant: encara que l’autoritat judicial no ho requereixi explícitament, les unitats d’ordre públic també intervindran quan el cap del dispositiu, o els comandaments superiors, valorin que hi ha “riscos greus per a la seguretat de les persones i els béns”, “accions que puguin comprometre l’ordre públic” o “accions que dificultin o impedeixin l’execució de l’ordre judicial”. Per tant, sempre que hi hagi convocatòria del moviment pel dret a l’habitatge. Aquests supòsits es detallen en el document del protocol al qual ha accedit la Directa, malgrat la negativa de Mossos a facilitar-lo.
A més dels supòsits d’intervenció policial, el text d’onze pàgines detalla el disseny del dispositiu, el tipus d’informació que cal compilar, com ha de ser la coordinació entre actors, quins criteris cal tenir en compte per valorar el nivell de risc del desallotjament o els recorreguts de comunicació interna.
El protocol especifica que cal informació de l’estat de l’edifici, les característiques del barri o circumstàncies que puguin ser “un factor de dificultat”, com “accessos al carrer, veïnatge o presència d’altres immobles ocupats al mateix edifici”
Tan bon punt arriba el requeriment judicial, amb l’objectiu de “planificar les accions policials de manera eficient i garantint la seguretat de l’actuació judicial”, el cos ha d’assabentar-se de si hi ha previstes mobilitzacions i en cas afirmatiu, és la Comissaria General d’Informació (CGINF) l’organisme que en farà una valoració. Entre la recollida d’informació també s’inclou la necessitat de determinar “les circumstàncies de l’entorn”. Concretament, el protocol especifica que cal informació de l’estat de l’edifici, les característiques del barri on es troba ubicat o circumstàncies que puguin ser “un factor de dificultat”, com “accessos al carrer, veïnatge o presència d’altres immobles ocupats al mateix edifici”. El llistat d’actuacions també precisa conèixer la situació de vulnerabilitat de les persones que estan ocupant, la presència o no de menors d’edat, la intervenció de serveis socials i si hi ha alternativa d’habitatge.
Per obtenir el gruix de la informació, el text detalla que el cap de l’Àrea Bàsica Policial o de la comissaria de districte ABP/CD ha de sol·licitar un informe de serveis socials o altres actors socials del territori. Si hi ha previstes mobilitzacions, s’ha de dirigir a la Comissaria General d’Informació per demanar un informe sobre la convocatòria i la valoració “del nivell de conflictivitat de l’actuació”. Alhora, la unitat territorial també ha d’interlocutar amb el jutjat si, per exemple, en el cas que “les circumstàncies en què s’ha de dur a terme el desallotjament hagin variat, provocant un increment en el nivell de risc, i aquest obligui a replantejar la planificació del dispositiu”.
Els nivells de risc
A partir de la informació recollida, el cap del dispositiu ha d’establir el grau de risc previst, que el protocol classifica en tres nivells. El primer de complexitat baixa i sense previsió d’incidents, el segon de complexitat mitjana o amb possibilitat d’incidents lleus, com “enganxada de cartells”, “pintades” o “llançament d’objectes no lesius”. El Nivell 3 ja parla d’”incidents greus, com la mobilització de grups susceptibles d’oposar-se al desallotjament mitjançant actuacions potencialment perilloses que poden causar danys en les persones i els béns i alterar greument l’ordre públic –danys a mobiliari urbà, enfrontaments amb la línia policial, etc”.
El cap del dispositiu pot demanar la intervenció de l’Àrea de Mediació, Negociació i Responsabilitat Social Corporativa quan es preveuen “situacions d’alteració de l’ordre públic”
El protocol, tot i especificar que els desallotjaments no són supòsits específics d’activació de l’Àrea de Mediació, Negociació i Responsabilitat Social Corporativa (AME), preveu que el cap del dispositiu en requereixi la intervenció quan es preveuen “situacions d’alteració de l’ordre públic”.
En paral·lel als protocols, Mossos han creat la Unitat Central d’Intervenció en Conflictes d’Habitatge (UCICH) per centralitzar la informació sobre les ocupacions i els desallotjaments que tenen lloc arreu de Catalunya, així com d’establir els criteris organitzatius i operatius de Mossos i supervisar aquesta mena d’accions policials.
