El cop d’estat contra la II República i la llarga nit de la dictadura franquista van congelar els engranatges del cooperativisme com ho fa el gebre dels matins d’hivern amb els brots prematurs d’una primavera que no acaba d’imposar-se. A les acaballes del segle XIX, l’incipient moviment obrer català va començar a plantar les llavors de noves formes de resolució col·lectiva de necessitats basades en la solidaritat i el suport mutu. L’objectiu no era només autoorganitzar-se per prescindir dels patrons i cobrir les mancances materials, sinó que de mica en mica, les iniciatives van començar a estendre’s en tots els camps de la vida quotidiana de moltes famílies treballadores.
Des de les muntanyes fins al mar, passant per viles, pobles i ciutats, les cooperatives van sorgir com una aposta de llarg recorregut per preparar el darrer embat. El propòsit era clar: bastir una nova institucionalitat paral·lela a l’Estat que llaurés el terreny i el deixés a punt per vèncer el dia que esclatés la revolució social. Així van germinar no només cooperatives, sinó sindicats, mútues, escoles, ateneus i un llarg etcètera d’eines d’una riquesa i pluralitat extraordinàries que van quedar aturades en el temps del silenci.
Des de les muntanyes fins al mar, passant per viles, pobles i ciutats, les cooperatives van sorgir com una aposta de llarg recorregut per preparar el darrer embat, la revolució social
Amb l’objectiu de recuperar una memòria col·lectiva a voltes esborrada de la nostra pròpia història, però defugint la clàssica exposició només basada en el passat, el Museu d’Història de Catalunya i la Fundació Roca i Galès van engegar el projecte de l’exposició “Catalunya, terra cooperativa” ara fa un any. Per fer-lo realitat han comptat amb la inestimable col·laboració de Marc Dalmau, sociòleg, doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona i soci del projecte cooperatiu i autogestionari La Ciutat Invisible del barri de Sants, que ha exercit de comissari d’una exposició que, un cop acabi la seva estada a Barcelona, vol esdevenir itinerant.
“Volíem demostrar que venim d’una tradició llarga que segueix vigent, per això vam decidir incloure, a banda de l’ahir, els eixos de l’avui i el demà”, afirma Dalmau, que ha resseguit el fil roig i negre de la història per “trencar amb una visió nostàlgica i romancista”. Gràcies a aquest exercici, el visitant podrà descobrir fórmules organitzatives transformadores que beuen d’aquella tradició per impulsar en l’actualitat el trànsit cap a una societat amb més justícia social i ecològica.
Bona mostra d’això han estat les aliances forjades per fer realitat la idea, que ha comptat –entre altres agents– amb les tasques de producció i disseny a càrrec de la cooperativa Tatlab i la correcció en mans de l’Entrellat, una associació en procés de constitució com a sccl. Elles han materialitzat els plafons que endrecen l’espai, juntament amb objectes d’alt valor històric com estendards, cartells, fotografies i fins i tot material audiovisual que ajuda el receptor a percebre cada element com a part imprescindible d’una totalitat indestriable.
“Volíem demostrar que venim d’una tradició llarga que segueix vigent, per això vam decidir incloure, a banda de l’ahir, els eixos de l’avui i el demà”, afirma el comissari de l’exposició, Marc Dalmau
Salta a la vista que no ha estat un camí planer, motiu pel qual Dalmau ha comptat amb l’ajuda d’Antoni Gavaldà, membre del patronat de la Fundació Roca i Galès i també comissari de l’exposició. A banda, un equip d’historiadors especialistes en els camps del consum, el treball, les cooperatives agràries i de pescadors, el mutualisme, l’educació i l’habitatge, han posat la seva ploma i coneixement al servei d’aquest repte, que ha cercat la complicitat de cooperativistes de cada sector com La Trama, Coop57 o l’Aresta, per explicar el present i ajudar a dibuixar nous horitzons comunitaris i populars que ja estan en construcció.
Dues metàfores s’obren al pas del visitant i tanquen el cercle. El Museu es troba ubicat al conjunt arquitectònic conegut amb el nom de Palau de Mar, única construcció conservada del port industrial de Barcelona que en el seu dia fou part dels antics Magatzems Generals de Comerç. Al seu torn, l’exposició és gratuïta i s’ubica al vestíbul de l’edifici, a peu de carrer, on han estat sempre les seves protagonistes.
De les que encara hi són i de les que vindran, dependrà que allò que un dia el feixisme va intentar tallar de soca-arrel, es consolidi com una via per fer florir de nou una terra que malda per la seva supervivència.
