El passat mes de maig, els mitjans de comunicació es feien ressò d’una situació alarmant que succeïa als jutjats de Girona en matèria de violència de gènere: s’havia detectat un nombre d’absolucions més elevat que a la resta del territori català, segons les sentències estudiades durant un període de temps determinat. Aquest tipus de sentències venien derivades d’un qüestionament de la veracitat i coherència del discurs de la víctima, revictimitzant-la i deixant impune l’agressor, emparat per la presumpció d’innocència. Es tracta d’una magnificació de la situació o d’una font de violència institucional, es pregunta Diana Estudillo, membre de la Plataforma Feminista de Girona. Aquesta organització, que aglutina associacions, partits polítics, sindicats i persones individuals amb la intenció de visibilitzar les violències masclistes a les comarques gironines, va ser la primera a posar el crit al cel.
El mateix van començar a fer les seguidores de @LaCrono_, que des del seu compte de Twitter recull totes aquelles sentències dels jutjats de Girona en qüestions relacionades amb la violència de gènere. “El que denunciem no és que hi hagi homes que quedin lliures, sinó l’alt percentatge d’absolucions, els arguments que es donen i la posició en què deixen a la víctima”, afirmen. A més, constaten que hi ha casos que posteriorment són derivats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per ser revisats i acaben per donar la raó a la víctima.
Manca de confiança en el sistema judicial
A la Regió Policial de Girona hi ha hagut 1.332 denúncies per violències masclistes fins al tercer trimestre de 2022. Aquesta dada ha disminuït en els darrers anys, tot i ser sabut que les comarques gironines concentren una de les taxes més elevades de violència sexual contra la dona. El 2019 era la segona província de l’Estat espanyol amb una taxa més elevada, segons el primer informe sobre la violència contra la dona elaborat pel Ministeri de l’Interior entre el 2015 i 2019.
La persona que gestiona el compte de Twitter @Crono_ manifesta la sensació d’indignació per part de la població i, especialment, dels professionals que atenen les víctimes quan hi ha una absolució, malgrat que se sap perfectament que era una violació. És el cas amb el qual va iniciar un fil que ara ja té tres anys. Va ser amb una doble agressió sexual, una d’elles amb penetració, que hi va haver durant la festa major de Palamós el 2016. En el judici realitzat el febrer del 2021, gairebé cinc anys després, l’acusat va quedar absolt per falta de proves, al·legant que el testimoni de les víctimes no era prova suficient.
Més recentment, el passat mes d’agost, es va tornar a jutjar un jove reincident de vint-i-quatre anys per abús sexual a una menor, era la quarta vegada que se l’acusava, però se’l va tornar a deixar en llibertat
Més recentment, el passat mes d’agost, es va tornar a jutjar un jove reincident de vint-i-quatre anys per abús sexual a una menor, era la quarta vegada que se l’acusava, però se’l va tornar a deixar en llibertat. En aquesta ocasió, la manca d’evidències va ser també el motiu de l’absolució. Els professionals del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) no volen parlar del cas per la frustració que els genera el fet que l’agressor sigui conegut a Figueres, sobretot entre els cercles de joves, pels quals s’ha convertit en una espècie d’influencer, segons explica Diana Estudillo de la Plataforma Feminista de Girona.
Les professionals de psicologia dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) treballen per donar suport a les víctimes de violència masclista fins i tot abans d’interposar denúncia. Elisabet Soler, una de les psicòlogues del SIAD de Girona, manifesta la sensació de desprotecció total que tenen les víctimes d’aquest tipus de violència, sovint generada per la parella i per la falta de confiança en el sistema, el que provoca reticències per denunciar i passar per tot el procés. “En alguns casos on veiem que hi ha violència psicològica i la dona no té sortida —perquè no té una xarxa familiar o no té mitjans econòmics per marxar del domicili— sempre recomanen cautela a l’hora de denunciar. El que pot passar és que es denunciï sabent que el cas quedarà arxivat i hauràs de continuar dormint amb el teu agressor o l’agressor sortirà reforçat i llavors apareixerà la violència física”.
Falta d’especialització de les professionals
Els recursos que s’inverteixen a donar atenció a les víctimes perquè els jutges ho puguin utilitzar com a prova de credibilitat del discurs no són suficients, afirma Gemma Martínez, actual responsable de polítiques socials i d’igualtat de la UGT a les Comarques Gironines. “No és un problema de la llei, és un problema de com s’està fent una lectura interpretativa”, explica posant èmfasi en la manca d’especialització de tot l’equip de funcionàries públiques que tracten temes de violència contra la dona, tant si és sexual com familiar, al llarg de totes les fases del procés. Així doncs, proposa millorar l’acompanyament de la víctima, però també proveir de formació als cossos tècnics, facultatius i magistrats i crear un mecanisme de transparència que revisi l’aplicació del protocol específic en la matèria.
Des de la Secció 4 de l’Audiència de Girona coincideixen en el fet que cal una major preparació de tot el que envolta el mateix procediment judicial, en especial la fase d’instrucció. Aquí és on es recorren a les facultatives dels diversos àmbits (des d’agents de l’autoritat a professionals mèdics, forenses o juristes) per completar el discurs de la víctima, partint des del primer moment de la base que aquesta no menteix, segons afirma Víctor Carrera, magistrat d’aquesta secció. “El principal problema actual és com s’estan abordant les violències de gènere en la fase d’investigació”, afirma.
Adolfo Garcia, president de la secció penal 4 de l’Audiència de Girona, reconeix que fa uns tres anys hi va haver un seguit de sentències absolutòries derivades d’una mala praxi a l’hora d’aconseguir evidències
Adolfo Garcia, president de la secció, reconeix que fa uns tres anys hi va haver un seguit de sentències absolutòries derivades d’una mala praxi a l’hora d’aconseguir evidències, però que ara hi està havent un gir en la forma de treballar. “El problema està amb el concepte de prova. Fins ara, fa dos o tres anys, es confiava molt en la paraula de la víctima. El que no es pot fer és que li recaigui tota la responsabilitat. Si no va bé, no li podem dir que ha estat per culpa seva. Per tant, nosaltres ho hem variat perquè no ens sentíem còmodes interpretant-ho d’aquesta manera. El nou rumb no posa en dubte el testimoni de la víctima, però a partir del que explica, es busca la manera de corroborar-ho”, detalla.
Nous elements entren a formar part de la instrucció per corroborar el discurs de la víctima: persones i professionals que hagin ajudat en un període posterior al succés, restes genètiques, ferides, bolcats del mòbil, detecció d’estrès posttraumàtic, canvis de comportament, canvis de domicili, baixes laborals, canvi de notes en els estudis, entre d’altres. “Quan tenim tots aquests elements, hi pot haver condemna. Si es fa la instrucció com s’ha de fer, al tribunal no li queda més remei que condemnar”, reconeix el magistrat Garcia.
El pes recau, doncs, en implicar totes les facultatives en aquesta nova forma de procedir i tenir un cos cada vegada més especialitzat, des de les advocades d’ofici als Mossos d’Esquadra i les membres de la fiscalia. Des dels jutjats expliquen que formen part de la comissió de violència, que s’han reunit amb l’equip d’assistència de la víctima i que han parlat amb la fiscal cap en diverses ocasions. Així doncs, apunten que ara comencen a veure canvis en la forma de procedir als judicis. “Abans fèiem sentències i no pensàvem mai si el nostre model de sentència seria perjudicial en termes emocionals per la víctima”, conclou Carreras, assumint que anteriorment es podia haver actuat de forma diferent i que no tots els jutjats actuen de la mateixa manera.
