Aquesta primavera, el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar l’aprovació de la instal·lació i implementació d’una línia de molt alta tensió (MAT) que hauria de travessar la comarca del Pallars Jussà. La Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica (PUCAE) feia 30 anys que alertava del projecte. Ara, han convocat l’Àgora Pallaresa per al cap de setmana del 7 i 8 d’octubre a Figuerola d’Orcau, amb l’objectiu de poder fer xarxa al territori, atès que és una comarca de pobles molt disseminats. Erika Curd, una de les seves portaveus, destaca que molta gent nova s’ha sumat a participar en l’espai arran de la convocatòria: “Volem crear un espai comú, punt de trobada, per articular de manera col·lectiva la resposta a aquest model energètic que s’intenta implementar al Pallars”.
“Volem anar més enllà del ‘renovables sí, però no així’ i volem pensar-ho plegades amb un debat obert”, desgrana Erika Curd, una de les portaveus de l’Àgora Pallaresa
Sota els eixos d’expoliar, decréixer i resistir, preveuen fer un dia de posada en comú i un segon dia de plantejaments de futur. “Volem anar més enllà del ‘renovables sí, però no així’ i volem pensar-ho plegades amb un debat obert”, desgrana. També han elaborat un dossier on reflexionen i comparteixen articles i mirades. Tanmateix, la línia anticapitalista és molt clara: “espoli i extractivisme de recursos de zones menys poblades és un denominador comú arreu del territori i que el paper de les administracions està sent molt poc resistent, més aviat posa facilitats a les empreses privades”, detalla Curd. En aquest sentit, aposten per la necessitat de posar un imaginari col·lectiu on hi hagi alternatives possibles: “ens calen referents i opcions més enllà d’administracions i institucions que donen suport a les macroempreses”. Així mateix, i partint de la impossibilitat del creixement infinit dins d’un món finit, plantegen el decreixement com una manera de mirar endavant. “L’exponencialitat no és possible quan els recursos no ho permeten i ens allunyen del model de vida sostenible. Estem en un moment de crisi energètica, de recursos i climàtica a escala mundial”, conclou.
Per a la lluita concreta, plantegen des d’al·legacions fins a resistència i la creació de xarxa, com ara la coordinadora creada arran de la Primera trobada de lluites en defensa del territori als Països Catalans, que va tenir lloc a Gelida, el passat mes de juny. Una de les entitats assistents fou Stop Jocs Olímpics d’Hivern, que després d’aturar el projecte s’ha ressituat “divulgant l’èxit de la lluita arreu dels Països Catalans i també d’Europa i donant suport altres lluites”, segons Núria Sauquillo.
Al Pirineu, volen posar al centre una alternativa socioeconòmica a l’actual model del turisme. “Les lluites de defensa del territori neixen per fer front a una agressió concreta, però en realitat sabem que totes són conseqüència directa de la inèrcia del sistema econòmic que tenim”, exposa. En aquest sentit, apunta a la superació dels localismes i critica la destrucció especialment de zones rurals, amb baixa densitat de població, població envellida, economies deprimides i fluctuants, entre d’altres. “Totes formen part del procés de despossessió dels territoris no periurbans que es basen en l’espoliació dels seus recursos, tant pel que fa al seu consum massiu per part del turisme, com pel fet que aquests vagin a les grans metròpolis per abastir-les. Tot esdevé un negoci a favor de les elits del capital, que cerca la rendibilització de beneficis a tot preu”, descriu.
“Les lluites de defensa del territori neixen per fer front a una agressió concreta, però en realitat totes són conseqüència directa de la inèrcia del sistema econòmic”, exposa Núria Sauquillo, membre d’Stop Jocs Olímpics d’Hivern
Aposta per la suma i la coordinació de lluites per aprofitar les esquerdes del sistema i fer un qüestionament global. Així mateix, vol reconvertir aquestes amenaces per plantejar alternatives al sistema capitalista “perquè estem en temps de descompte en una crisi climàtica sense precedents i perquè la lluita de classes també és això” i per això defensa la urgència d’un canvi de model econòmic. Denuncia la falta de planificació territorial i la construcció de macroprojectes –com centrals eòliques o fotovoltaiques– que “només responen als interessos de les empreses de l’oligopoli energètic que s’han tenyit de ‘verd'”.
De la mateixa manera que Sauquillo aposta tant cap al decreixement com també cap a la democratització dels recursos, Vicent Almela reforça aquesta idea. Membre de la Plataforma No a la MAT comarques de Castelló, sorgida el 2011, van plantar-hi cara per tot el que suposava per al medi ambient, per a la salut de les persones, per als ecosistemes i per als terrenys de cultiu: 89 quilòmetres de molt alta tensió entre Morella i Almassora. Enguany, el projecte ha aconseguit tots els permisos i és a l’espera d’execució: “l’única via que queda és la mobilització o l’acció directa”.
La plataforma també ha donat aixopluc a altres col·lectius i moviments de defensa del territori de les comarques de Castelló per compartir experiències de lluita, maneres de fer i també errors, i és amb aquest objectiu que també participaran en l’Àgora Pallaresa. “Vam sembrar llavor contra el colonialisme energètic a les nostres comarques, això ha donat facilitat a projectes semblants. Fem de paraigües per a altres col·lectius que lluiten en defensa del territori des de la ruralitat”. En aquest sentit, plantegen la combinació de diferents formes de lluita: de la via informativa a la mobilització o l’acció directa.
Almela denuncia el model de producció, distribució i consum de l’energia. “Aquests són els plans del capitalisme, però qui està gestionant aquestes plantes i aquest model energètic? No creiem en el transport d’energia a centenars o milers de quilòmetres, creiem en un model de producció i consum local, que és tot just el contrari”.
Vicent Almela, membre de la Plataforma No a la MAT comarques de Castelló considera que, un cop superades les al·legacions, “l’única via que ens queda és la mobilització o l’acció directa”
Defensa que l’energia ha d’estar en mans de comunitats energètiques locals i critica despropòsits com el de la comarca dels Ports, amb una població de 6.000 persones i 293 aerogeneradors: “amb tres d’aquests molins seríem autosuficients”, apunta. I afegeix que com a comarca produeixen el 31’2 % de tota l’energia renovable del País Valencià. Per això, carrega contra els “models extractius i colonials d’empreses i grups d’inversió que arriben a un territori, fiquen macroplantes i no deixen res al territori més enllà de destrucció”. La proposta: models de producció, consum i gestió consensuats. I que en les aliances entre el món rural i l’urbà, hi hagi conscienciació a les ciutats i zones urbanes sobre les lluites que es donen al món rural, ja que es poden teixir sinergies “de forma respectuosa, escoltant realitats i contextos”.
“Ens hem d’encaminar cap al decreixement i hem de preguntar-nos quines són les nostres necessitats reals de consum per ajustar-les a la producció, no créixer cada cop més ni consumir cada cop més energia com sembla que plantegen les elits”, sentencia Almela. El plantejament, tanmateix, xoca frontalment amb el desenvolupament del sistema: “en l’actualitat, no podríem entendre el capitalisme sense un ús intensiu de l’energia”, alerta Josep Manel Busqueta. El pastisser i economista explica com l’energia s’ha convertit en l’element central del desplegament del capitalisme, ja que n’ha fet molt més eficients els processos productius, sobretot pel que fa a la capacitat d’explotar la força de treball concentrada en les grans ciutats.
“El creixement i l’ús d’energia estan correlacionats positivament. No es pot explicar res de capitalisme actual sense un ús intensiu de les energies fòssils no renovables. El capitalisme global ha fet de l’energia el seu element central”, resumeix Busqueta. Per això, desgrana que la intensitat energètica que requereix el capitalisme avui fa que aquest sistema sigui netament insostenible. I no només per l’ús de l’energia, sinó per les conseqüències que l’ús d’aquesta energia té, com el canvi climàtic. “No és necessari esgotar tot el petroli que hi ha sota la terra per convertir tot el planeta en un infern. La inviabilitat del capitalisme no és només perquè les energies actuals siguin escasses sinó perquè el seu ús fa que sigui inviable continuar amb aquests nivells i intensitat de consum de petroli i cabró”, conclou.
El pastisser i economista Josep Manel Busqueta assenyala que “l’aposta del capitalisme verd només convertirà el planeta en una mina per intentar aconseguir materials per a les bateries”
Busqueta situa les energies renovables com una necessitat imperiosa, però les veu incompatibles amb el desenvolupament d’un sistema que sempre vol continuar obtenint i maximitzant els beneficis. Defineix com a fugida endavant el fet que “el capitalisme intentarà fer congruent la viabilitat ecològica del model econòmic i continuar aconseguint beneficis, això és absolutament impossible. L’aposta del capitalisme verd només convertirà el planeta en una mina per intentar aconseguir materials per a les bateries”. Així mateix, l’ús intensiu de les energies renovables amb la tendència al creixement continu del capitalisme farà que hi hagi uns requeriments de materials impressionants: “això és netament insostenible; l’extractivisme generarà tants o més problemes dels que pretén solucionar. No hi ha cap possibilitat que el capitalisme sigui congruent amb un ús massiu de les renovables”. Busqueta critica també que les administracions estiguin supeditades “a les necessitats del gran capital” i afirma que cal una transformació radical del model.
En la mateixa línia s’expressa Antonio Turiel, investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), especialista en geografia física, clima de l’oceà i recursos naturals, quan denuncia que el capitalisme té necessitat creixent d’energia. “Aquest sistema necessita consumir cada cop més. El creixement és insostenible”. I exposa que fins i tot un informe de l’agència de Medi Ambient de gener del 2021 situa que el creixement és incompatible amb la protecció del medi ambient. “Res pot ser sostenible dins del capitalisme”, sentencia.
En aquest mateix sentit, assevera que cap font d’energia és sostenible en si mateixa “i menys dins del capitalisme”. Així, el model d’energia renovable que s’està proposant és el que s’emmarca en el que ell anomena model de renovable elèctric-industrial o REI: “és un model basat en la idea de continuar amb el mateix capitalisme que ha afavorit els combustibles fòssils, que són molt densos i concentren molta energia. S’intenta mantenir el mateix model perquè permet concentració de capital a través de la concentració dels centres de producció i de consum”.
Antonio Turiel, científic i investigador del CSIC, considera que el projecte d’implantació massiva de les renovables “permet mantenir la il·lusió que podem continuar creixent”
Turiel denuncia que aquest model permet mantenir la il·lusió que podem continuar creixent, però que té molts problemes: dels desequilibris ambientals als problemes humans per desplaçament de població. I afegeix que hi ha més problemes a part del canvi climàtic a l’hora de subratllar la necessitat de fer un canvi energètic. Tal com també assenyala Busqueta, critica que les administracions no apostin realment per resoldre el problema i que és impossible respondre a les necessitats del capitalisme de créixer infinitament. “El sistema avança amb pas ferm cap a les seves contradiccions. Cal fer servir idees tradicionals que han funcionat bé; per exemple, la biomassa és sostenible”.
En un costat de la balança, Turiel apunta que hi ha països que poden col·lapsar i menciona esdeveniments extrems deguts al canvi climàtic. A l’altre costat, el científic assegura que “hem d’apostar per models resilients i preparar-nos pel que pugui venir. Guanyar comunitat i consum de proximitat. És molt complicat, però hem d’apostar per lògiques més municipalistes”.
L’activista rural Vanessa Freixa defensa aquest mateix plantejament: “la necessitat energètica infinita del capitalisme no ha de ser el nostre barem, sinó el de quines necessitats té la població”. Critica la generació de dependència energètica i de com podríem viure amb molta menys energia de la que ens pensem.
Freixa, una de les veus expertes convidades a l’Àgora Pallaresa, llança propostes com la de generar serveis compartits respecte a les màquines d’ús quotidià –neveres, rentadores, etc.–, i planteja una revisió de les necessitats urgents i vitals. “Necessitem una mentalitat cooperativa pel que fa als serveis dels quals proveir-nos”.
“Cal un canvi de consciència a escala global cap a una vida molt més sòbria, i això no és negatiu”, alerta la pastora i activista Vanessa Freixa
La pastora ho contraposa a la mirada “sempre especulativa” del capitalisme i que no cobreix necessitats bàsiques sinó la recerca de cada cop un major benefici. Per això, exposa, trinxa el territori: la falta d’ètica li ho fa molt més fàcil. Així mateix, critica que l’administració, tan lenta sovint amb temes de pagesia, acceleri processos de llicències per a empreses energètiques, mentre al mateix temps incompleix obligacions pròpies com situar plaques solars als edificis públics.
Per a Freixa, cal fer una valoració real de les necessitats energètiques municipi a municipi, amb la possibilitat de garantir sobirania energètica. En aquest mateix sentit, defensa que cal una mirada solidària respecte al món i una mirada realista respecte el que se’ns està acabant, “no allargar agonies i treballar amb altres paràmetres”.
“Cal un canvi de consciència a escala global cap a una vida molt més sòbria, i això no és negatiu”, assegura. Aposta per utilitzar els recursos de manera eficient i moderada i abaixar la velocitat i així també poder tenir una altra visió del temps, “més real, no tan artificial: una vida molt més lenta, però més ben païda i gaudida”. En aquest sentit, Freixa subratlla la necessitat de buscar relats que no associïn el decreixement a la por.
