Per tal d’intentar evitar-ho i aplegar moltes veïnes, les activistes del CSO Nabat 3 de l’Hospitalet de Llobregat –situat al carrer de Rodés 60 del barri de Sant Josep– han organitzat una acampada nocturna “antidesallotjament”, amb activitats culturals i concerts de música, i un esmorzar popular a les vuit del matí del dimecres 4 d’octubre. Es preveu que el desallotjament s’efectuï dues hores més tard.
L’antiga fàbrica tèxtil de 1928, tancada i abandonada des del 2007 i propietat municipal des de l’any 2016, va ser recuperada el mes d’agost de 2022 per un grup de persones que durant gairebé un any han dinamitzat l’espai amb nombroses activitats. Han acollit presentacions, taules rodones, xerrades o concerts, així com assemblees de diferents col·lectius de la ciutat: des de la PAH local o la Plataforma Antirepressiva de Barcelona, fins a la plataforma ecologista comarcal SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. A més, treballen setmanalment en un hort comunitari als jardins de l’exterior de la fàbrica, amb la col·laboració de nombroses activistes de la ciutat.
Han acollit presentacions, taules rodones, xerrades o concerts, així com assemblees de diferents col·lectius de la ciutat: des de la PAH local o la Plataforma Antirepressiva de Barcelona, fins a la plataforma ecologista SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet
Actualment, hi viuen de forma permanent entre deu i quinze persones, d’orígens diversos i algunes d’elles procedents de l’antic espai CSO Nabat –toc d’alarma en rus, en memòria de l’organització anarquista ucraïnesa dels anys 1918-1920– de Mataró, actiu entre els anys 2018 i 2021. L’okupació també és hereva del CSO Nabat 2, un espai efímer ubicat a Sant Adrià de Besòs que va ser desallotjat en un parell de dies i no va tenir temps d’arrelar al seu entorn. Les habitants de l’espai centenari, obra dels arquitectes Antoni i Ramon Puig i Gairalt i inclosa en el catàleg del patrimoni arquitectònic industrial local, denuncien “un tipus de desallotjament poc freqüent, que només pot ser utilitzat per l’administració pública”.
El col·lectiu okupant critica que, “amb la intenció de privatitzar l’espai i acabar amb multitud de projectes vinculats i oberts al barri i a la ciutat”, l’Ajuntament intenta recuperar d’ofici la propietat sense passar pels jutjats,”vulnerant les garanties que un judici podria aportar”. “Malgrat que el desallotjament és perfectament legal, un jutge hauria de donar autorització perquè ho puguin tirar endavant, ja que hi viu gent a la que Serveis Socials hauria d’oferir assistència”, comenta un dels integrants del col·lectiu, que ha presentat un recurs tant als jutjats com al mateix consistori. “Es podria dir que és una pràctica deshumanitzada i que denota desesperació, un cop veuen que el CSO ha arrelat i ha tingut bona acollida entre el veïnat. Ells són els mateixos jutges que decideixen desallotjar de deu a quinze persones acabant també amb el centre social”, afegeixen en un comunicat publicat a les xarxes socials. De fet, el centre social compta amb el suport de nombrosos col·lectius i entitats de la ciutat i d’altres municipis del Barcelonès i el Baix Llobregat, com les plataformes veïnals Stop Massificació Cosme Toda i No més blocs, la CNT, la PAH de l’Hospitalet o el Sindicat de Llogateres, entre moltes d’altres.
L’administració municipal propietària de l’antic complex fabril argumenta que vol destinar l’antiga fàbrica a un centre de formació de Renfe
Per la seva banda, l’administració municipal propietària de l’antic complex fabril argumenta que vol destinar l’antiga fàbrica a un centre de formació de Renfe, la principal empresa de transport ferroviari de passatgers i mercaderies de l’Estat. Segons un comunicat publicat per l’Ajuntament el 9 de setembre de 2022, Renfe s’encarregaria de la restauració i rehabilitació de l’edifici, per instal·lar-hi un centre “referent” que “contribuirà a dinamitzar l’entorn”. “Poques setmanes després de l’okupació, va aparèixer la notícia que l’Ajuntament volia ubicar un centre de formació de Renfe, escola que ja tenim a l’edifici de l’estació”, comenten les membres del centre social, que prefereixen mantenir l’anonimat per evitar possibles represàlies. Efectivament, tal com afirmen les activistes, des de l’any 2008 ja funciona a l’Hospitalet un centre de formació de l’esmentada empresa ferroviària.
Les intencions de l’administració local passen per l’enderrocament parcial del complex fabril per aixecar-hi un bloc d’habitatges. Segons fonts municipals, també hi ha prevista l’adequació de la zona verda de la part posterior de l’edifici –d’uns 1.700 metres quadrats– com a espai públic obert al barri i al veïnat. Tanmateix, des de fa mesos ja s’hi conrea un hort comunitari amb la col·laboració de part del veïnat hospitalenc. “Ja som un grup fix de persones implicades en donar vida al jardí i l’hort comunitari de l’antiga fàbrica Albert Germans”, defensen les activistes, que s’hi apleguen cada diumenge al matí.
Si s’acaba produint, serà el segon desallotjament d’un centre social autogestionat a l’Hospitalet en poc més de mig any, després que el passat desembre es va produir el del CSO L’Astilla
La data del desallotjament està vigent des del mes de desembre de 2022, tot i que l’amenaça ha estat present pràcticament des del moment de l’okupació. Per tal de fer-li front, les darreres setmanes abans del primer intent de desallotjament les activistes van organitzar unes jornades de portes obertes que incloïen activitats relacionades amb la història de la fàbrica i el patrimoni local, concerts antirepressius, taula rodones i presentacions de llibres. Si s’acaba produint, serà el segon desallotjament d’un centre social autogestionat a l’Hospitalet en menys d’un any, després que el passat mes de desembre ja es va produir el del CSO l’Astilla a mans dels antiavalots de la Brigada Mòbil dels Mossos, malgrat l’oposició de desenes de persones concentrades des de primera hora del matí. Aquell emblemàtic espai alternatiu de la ciutat, ubicat en una antiga nau industrial al costat de les vies del tren que parteixen en dos el municipi, va acollir des de l’any 2009 centenars de projectes, activitats i lluites per “plantar cara a l’especulació i el procés de gentrificació”, segons les mateixes veïnes implicades.
