Els excessos policials durant les mobilitzacions contra l’empresonament del raper Pablo Hasél, poc després de les eleccions del 14F, van fer que la demanda de canvis al cos de Mossos d’Esquadra fos una de les primeres cartes mostrades de la baralla per investir Pere Aragonès. Amb el compromís de revisar el model d’ordre públic i policial aquesta legislatura inclós a l’acord del nou Govern, diverses organitzacions socials remarquen que, més enllà de debatre sobre les eines a les mans dels agents, incorporar mecanismes de control efectius és la clau de volta per transformar el cos i afavorir intervencions policials garants de drets fonamentals
La impossibilitat de resseguir qui ha estat l’agent responsable de disparar el projectil que va fer perdre l’ull a un manifestant durant la protesta a l’aeroport contra la sentència del procés, l’octubre de 2019, és el darrer cas que posa en relleu la barrera per rendir comptes que els actuals mecanismes de control policial suposen. “No permeten determinar quin agent concret va ser el que va causar la lesió”, ha denunciat Irídia en conèixer-se que el jutjat ha arxivat la causa contra tres Mossos d’Esquadra investigats, tot i no posar en dubte que la mutilació del jove és fruit de l’actuació policial.
El cúmul de casos com aquest, de violència en context de protesta, explica que revisar el model d’ordre públic i policial a Catalunya hagi estat un dels punts que, de bon inici, estigués a la taula de negociació per aconseguir la suma de vots que ha investit Pere Aragonès. ERC va assumir, primer amb la CUP, el compromís de crear una comissió parlamentària “fonamentada en els principis de transparència, democratització, aturada de qualsevol classe d’abús policial així com control públic, independent i democràtic dels cossos policials” per debatre-ho aquesta legislatura. Posteriorment, ha traslladat l’acord al pacte de govern amb Junts per Catalunya.
Les escenes de brutalitat policial que mitjans i xarxes van recollir durant les mobilitzacions contra l’empresonament del raper Pablo Hasél, afegides a la memòria encara present dels excessos policials durant les manifestacions contra la sentència del procés, van marcar el clima postelectoral. La pèrdua d’un ull provocada a una jove per l’impacte d’un projectil de foam disparat pels Mossos d’Esquadra, en procés d’investigació, va ser una guspira en la creixent consciència social dels abusos –arran del treball de denúncia impulsat per organitzacions de la societat civil– i va actuar, en paral·lel, de catalitzador per situar la violència policial a primera línia de l’atenció dels partits polítics.
Arran dels darrers casos de violència policial, persones que han perdut un ull per actuacions policials, van iniciar una campanya per exigir “Prou impunitat policial”, que es prohibeixi l’ús de bales de goma al conjunt de l’Estat espanyol, així com els projectils de foam a Catalunya.
Persones que han perdut un ull per actuacions policials, van iniciar una campanya per exigir “Prou impunitat policial”, que es prohibeixi l’ús de bales de goma al conjunt de l’Estat espanyol, així com els projectils de foam a Catalunya
Vuit anys després del procés parlamentari que va posar punt final a la utilització de les bales de goma per part de la policia catalana, el pacte de govern entre ERC, que encapçalarà amb Joan Ignasi Elena la conselleria d’Interior, i Junts per Catalunya ha adquirit el compromís de tornar a revisar en comissió parlamentària el model d’ordre públic i policial a Catalunya i l’ús dels projectils de foam, tan altament lesius com les bales de goma, és una de les peces sobre les quals es tornarà a debatre. En aquella ocasió, només la CUP i ICV es van posicionar a favor de prohibir-los.
Ara bé, més enllà de la necessitat de repensar quines armes es deixen en mans de les unitats antidisturbis, així com en quines ocasions intervenen, organitzacions defensores dels drets humans com Irídia insisteixen que, reformular el model policial de manera que es frenin les reiterades pràctiques desproporcionades, demana situar el focus d’atenció en com enfortir les eines de fiscalització i rendició de comptes. Per al Centre de defensa dels drets humans, el fonamental és incorporar un mecanisme de control independent, que permeti investigar de manera efectiva les actuacions policials per tal de “protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats”, tal com es recull la missió dels cossos de seguretat en el Codi d’Ètica de la Policia a Catalunya.
És una demanda que també fa anys que planteja Amnistia Internacional, que detecta una manca d’investigacions efectives al conjunt de l’Estat espanyol davant de casos de denúncia de tortura i altres maltractaments a mans d’agents policials. En un informe de l’any 2014 sobre el dret a la protesta, alerta de “manca d’investigacions exhaustives, imparcials i efectives sobre les denúncies d’ús innecessari o excessiu de la força i altres violacions greus de drets humans comeses per funcionaris encarregats de fer complir la llei”.
A més, segons analitza l’informe elaborat per Irídia sobre el dret a la protesta a Catalunya, publicat el 2019, la manca d’investigacions, juntament amb la manca de sancions i l’absència de mecanismes independents de monitoratge, han generat una “forta sensació d’impunitat als cossos policials que ha permès que es generin situacions greus de maltractament”.
Amnistia Internacional detecta una manca d’investigacions efectives al conjunt de l’Estat espanyol davant de casos de denúncia de tortura i altres maltractaments a mans d’agents policials
“La cultura de la impunitat la veiem des del moment inicial en què l’abús està passant i no s’atura; la veiem quan no s’investiga de forma interna i no es posen mesures adients als agents implicats; i la veiem també quan el cas d’abús arriba al jutjat i no s’investiga, tot i que la desena de condemnes a l’Estat espanyol per part del Tribunal Europeu de Drets Humans fa que ara s’investiguin més aquests casos que no deu anys enrere, però seguim tenint molts problemes”, afirma l’advocada Anaïs Franquesa, codirectora d’Irídia.
Si bé els abusos que tenen lloc en contexts de protesta solen ser els que més flames encenen, en el pla mediàtic i social i, de la mà, els que han forçat en els darrers anys els partits a plantejar canvis sobre el model policial, no és només durant mobilitzacions ciutadanes que es produeixen excessos i no són només les intervencions en context de protesta les que fonamenten la demanda social introduir mesures que transformin, més enllà del paper, el cos de Mossos d’Esquadra.
Un exemple, també creixentment denunciat i visibilitzat, són les identificacions per perfil ètnic. SOS Racisme afirma que són “innombrables els casos de violència policial racista” i els denuncia com a pràctiques “normalitzades i legitimades per les institucions”.
