Un any i nou mesos després de l’inici de l’esclat social xilè, l’assemblea constituent encarregada de redactar la nova Constitució que desterrarà definitivament el llegat del dictador Augusto Pinochet (1973-1990) ha debutat. La Convenció Constitucional està formada per 155 persones –per primer cop al món, la meitat són dones– i s’ha conformat com un espai divers i plural, que busca allunyar-se de les pràctiques de la classe política convencional. Contra tot pronòstic, ciutadans comuns, independents i sense militància van aconseguir 48 escons, una xifra que deixa enrere els resultats dels blocs polítics tradicionals.
La majoria dels “convencionals” o “constituents” són ideològicament propers a l’esquerra i, juntament amb l’aliança entre la coalició Front Ampli i el Partit Comunista i les disset cadires dels representants dels pobles indígenes, sumen una majoria dels integrants de l’òrgan. La gran patacada, en canvi, se l’ha endut la dreta, que s’ha quedat amb només 37 membres, lluny del terç que necessita per bloquejar les propostes del plenari.
En una jornada històrica i plena de simbolismes, la cerimònia d’investidura, celebrada el 4 de juliol, va culminar amb l’elecció de la presidència de l’òrgan. La doctora en Humanitats, lingüista i maputxe Elisa Loncon, de 58 anys, va guanyar la votació pel càrrec. Un triomf que col·loca el poble maputxe, històricament discriminat per l’Estat xilè –i colonitzat per l’Imperi espanyol– com a protagonista d’una nova etapa del país i en un rol destacat per al desenvolupament de l’assemblea. “Aquesta Convenció transformarà Xile en un Xile plurinacional, intercultural, que no atempti contra els drets de les dones, ni de les cuidadores, que cuidi de la mare Terra i contra tota discriminació”, va dir Loncon durant el seu discurs d’investidura.
La nova presidenta encarna la defensa dels drets de les dones, la descentralització del poder polític i la plurinacionalitat
La nova presidenta encarna diversos dels atributs que una majoria de constituents consideren que cal incloure en el text, com la defensa dels drets de les dones, la descentralització del poder polític i territorial i la plurinacionalitat. “És molt emblemàtic que sigui una dona maputxe qui assumeixi la presidència de la Convenció. És simbòlic, i el seu discurs també, perquè a més representa els grups tradicionalment oprimits”, sosté Carolina Garrido, integrant de la Xarxa de Politòlogues. La vicepresidència l’ocuparà l’advocat constitucionalista Jaime Bassa, del Front Ampli.
“No serà fàcil arribar a acords”
Entre els primers temes que ha abordat la Convenció hi ha la declaració a favor de la llibertat dels presos de la revolta social que va viure Xile entre l’octubre del 2019 i el març del 2020. El text, que va aixecar una forta polèmica i oposició de la dreta, es va aprovar amb 105 vots a favor i demana al Parlament “màxima celeritat” en la tramitació del projecte de llei d’indult, que fa uns mesos es discuteix. A més, sol·licita a l’executiu la desmilitarització “immediata” de Wallmapu, el territori del sud del país habitat pel poble maputxe, i que també s’indultin els presos d’aquesta ètnia i que ha deixat el conflicte que enfronta amb l’Estat xilè.
Més enllà d’aquest assumpte, per davant queden ara debats fonamentals com el del mateix reglament de la Convenció, el règim polític i sistema de govern, el model d’Estat –amb especial èmfasi sobre els drets econòmics i socials– la descentralització, el reconeixement de la plurinacionalitat o el paper del Tribunal Constitucional i el Banc Central. “No serà fàcil arribar a acords, serà una instància molt desordenada. Hi haurà una força impugnadora del que és vell, que apel·larà a la legitimitat que té en aquest procés i, per altra banda, una altra força que li farà el contrapès i que té a veure amb les expectatives, perquè la impugnació constant també té el cost de no avançar”, opina el degà de la Facultat de Ciència Política de la Universitat Central, Marco Moreno.
Recorregut
El camí de la Convenció Constitucional va començar de la mà dels estudiants que van iniciar les protestes l’octubre de 2019. La mobilització massiva i persistent als carrers va obligar els partits a arribar un acord conjunt per obrir un procés constituent i convocar un plebiscit que preguntés a la ciutadania si volia o no una nova carta magna. Amb més del 80 % a favor d’aprovar la proposta, el poble xilè va optar, l’octubre de 2020, per passar pàgina de l’herència del dictador. Des de llavors, l’esforç es va centrar a construir les candidatures dels qui avui ocupen els escons de l’antic Congrés de Santiago, seu de l’assemblea constituent.
A partir d’ara, la Convenció disposa d’un any per redactar el nou text, que s’haurà de plebiscitar el segon semestre de 2022 en una votació obligatòria de sortida. Serà llavors quan es concretarà l’inici de la nova etapa.
